L’any 2026 ve marcat per un context internacional convuls i per la salvatge agressió imperialista contra els diferents pobles del món, molt especialment contra aquells que gosen alçar el cap i desafiar l’ordre colonial establert.
Així, el genocidi palestí continua sota un fals alto el foc, amb assassinats i bombardejos diaris, i el terrorisme sionista amb total impunitat persevera en la política d’apartheid i de neteja ètnica. L’imperialisme ianqui, responsable de la misèria i de la pobresa en què viuen milions de persones, rebla el clau, en una agressió sense precedents, i bombardeja Veneçuela i en segresta el president Nicolás Maduro i la parella, la diputada Cilia Flores, tot deixant un rastre de mort i de destrucció al seu pas. A Rojava, al Kurdistan sirià, la revolució kurda és també atacada amb el beneplàcit israelià i estatunidenc: les bandes gihadistes del nou govern sirià intenten acabar amb un projecte democràtic basat en el confederalisme, que ha suposat un raig de llum i d’esperança per als pobles de la regió. Alhora, el president Donald Trump empitjora l’il·legal bloqueig a Cuba, tot buscant el col·lapse del govern revolucionari mitjançant el desproveïment i la crisi humanitària a l’illa. La llista, per desgràcia, pot ser molt més llarga: l’ofensiva capitalista arriba tots els racons del món i qualsevol projecte d’emancipació social o nacional pot estar-ne en el punt de mira.
Davant d’un panorama tan desolador, l’internacionalisme valencià ha fet un pas endavant, tot succeint-se, en aquestes primeres setmanes, les mobilitzacions, els actes i les protestes de caràcter internacionalista. Així, pràcticament cada setmana, desenes de persones ixen al carrer o participen en actes per a denunciar l’imperialisme i el colonialisme i per a solidaritzar-se amb els pobles en lluita.
Així, s’hi succeeixen concentracions convocades per la Plataforma Bolivariana del País Valencià Hugo Chávez davant del Consolat dels EUA, en solidaritat amb Veneçuela i Cuba; les concentracions davant del consolat turc, convocades pel Comité Valencià de Solidaritat amb el Kurdistan i el col·lectiu Legerin Azadi, en solidaritat amb la lluita del poble kurd i amb la revolució de Rojava; o els actes convocats en suport al poble palestí en forma de caminades silencioses pel centre de la ciutat o la multitudinària concentració secundada per més de dues-centes organitzacions del passat 29 de gener a les portes del pavelló Roig Arena, per a denunciar la complicitat de l’empresari valencià Juan Roig i del València Bàsquet en el genocidi palestí, en permetre l’entrada en la pista de l’equip israelià Maccabi de Tel-Aviv.
Aquest batec internacionalista es fa sentir també en les xarrades informatives, on s’està traslladant la informació de la situació actual de les diferents lluites i la necessitat d’activar la solidaritat i la resposta davant l’agressió. Les xifres ací parlen per si soles: des de principi d’any es comptabilitzen a València ciutat mitja dotzena d’actes per Palestina, tres per Rojava i dues per Veneçuela. A banda dels dos actes organitzats per Perifèries i l’Assemblea de Solidaritat amb Mèxic amb defensores del territori maies, per a acostar, a la ciutat de València, la lluita comunitària per l’autonomia dels pobles indígenes de Mèxic.
Una solidaritat que arriba també en forma de pancartes que apareixen en ponts i façanes tot reclamant el boicot a Israel o cridant a defensar Rojava. O que es trasllada al port de València per a veure salpar el contenidor –de quaranta peus i valorat en més de 80.000 €– enviat a Cuba amb donacions i aportacions solidàries de material sanitari per l’Associació Valenciana d’Amistat amb Cuba José Martí.
El batec internacionalista que desborda els carrers del Cap i Casal s’escolta també a nombrosos pobles del País Valencià, com succeeix amb els actes solidaris amb Veneçuela que les organitzacions Arran i Endavant estan realitzant a diferents casals i ateneus, o els actes per Palestina organitzats pel BDS-PV a pobles i comarques.
Davant l’ofensiva imperialista, un clam popular s’alça als carrers, a les places, als ateneus o als centres socials okupats de València. Un clam per a dir-li al món que la solidaritat és la tendresa dels pobles i que la defensa de la sobirania dels pobles, i el seu dret a decidir el seu futur segueix molt present en el moviment internacionalista. La unitat de la classe obrera en la lluita contra l’imperialisme i el colonialisme es fa present i necessària en un any en què la barbàrie capitalista es mostra més crua que mai.
- Dabid, militant internacionalista de València
