El 20 de novembre se celebren les eleccions estatal espanyoles i hem preguntat a diverses militants de l’Esquerra independentista de diferents indrets del país què suposa pel moviment independentista aquesta contesa electoral i perquè es crida a l’abstenció. Les persones entrevistades són Isabel Vallet de Barcelona, David Prats de Pedreguer (la Marina Alta) i Guillem Colom de Palma.
La representació al Congrés podria donar visualització estatal, i de retruc als Països Catalans, de l’existència de l’Esquerra independentista (EI) i del seu projecte. No es valora com un argument a favor de participar el 20N?
Guillem Colom: Sens dubte, aquest és un els arguments principals per anar al Congrés. De fet, l’EI només ha d’anar al Congrés espanyol a fer dues coses: en primer lloc, denunciar la manca de democràcia a l’Estat espanyol, i en segon, a denunciar la divisió administrativa que s’imposa als Països Catalans. Per a poder fer això cal que el nostre moviment creixi molt més, especialment pel que fa a l’expansió territorial, que és molt minsa encara. Per tant, l’EI no ha de presentar-se a les eleccions espanyoles perquè encara no està preparada per a fer-ho. Tot i que ens costi acceptar-ho, aquesta és la realitat. I per a canviar-la hem de continuar engreixant la nostra aposta per la unitat popular als pobles i barris. Més endavant, quan siguem més forts i tinguem més presència, ja ens tornarem a plantejar si és el moment de presentar-se a les eleccions espanyoles.
Cal que el nostre moviment creixi molt més, especialment pel que fa a l’expansió territorial.
_______ No podem plantejar la visualització als Països Catalans com un simple retruc, i més si suposa legitimar les institucions estatals. (…) és entre les classes populars dels Països Catalans on hem de situar el centre del nostre projecte.
Isabel Vallet: Podria ser un argument a favor però amb la conjuntura actual de crisi del model econòmic i social, de descontentament creixent de cara a la partitocràcia i a la classe política benestant i de doble opressió de les classes populars catalanes, la visualització estatal del nostre projecte ni seria positiva ni ajudaria al nostre projecte. No hem de ser-hi perquè tenim molt clar que els nostres esforços a curt i a mitjà termini han de destinar-se al nostre projecte polític d’unitat popular on una de les eines és la intervenció institucional municipal però des de la base, és a dir des del moviment social existent, arrelat al territori i transformador del model econòmic, social i nacional.
David Prats: Per una banda, com a independentistes, no podem plantejar la visualització als Països Catalans com un simple retruc, i més si suposa legitimar les institucions estatals. I per altra, és entre les classes populars dels Països Catalans on hem de situar el centre del nostre projecte. No visualitzant-lo des de les institucions, sinó fent partícips d’ell a aquestes classes populars. És un error, per tant, plantejar la consolidació del nostre projecte a partir de la visualització estatal de l’EI. Se’ns ha de conèixer pel que som, i no pel que els mitjans diuen que som (habitualment des d’una òptica espanyolista).
Hi ha qui pensa que agrade o no s’ha de convèncer a la societat espanyola per aconseguir la independència. Una veu al Congrés que parlara en nom de les classes populars dels Països Catalans no seria útil per a l’EI?
IV: No sé si s’ha de mesurar en termes d’utilitat, però si es mesura en aquests termes, avui l’Estat espanyol per a mi no és un marc útil de lluita per a l’independentisme català d’esquerres. La decisió de no invertir esforços en el procés electoral estatal és una decisió de consens entre la nostra base social, a més és coherent amb el nostre projecte i amb el nostre posicionament històric. Per a mi, és un bon moment per distanciar-nos dels partits polítics tradicionals que no plantegen un trencament amb el sistema polític, econòmic i social.
DP: Ara mateix encara no estem capacitats per tindre una veu que parle en nom de les classes populars dels Països Catalans. El dia que la tinguem, de ben segur que no ens caldrà convèncer ningú de fora per aconseguir els nostres objectius.
GC: Cal assumir que una veu independentista i socialista al Congrés espanyol ajudaria a canviar la idea que la independència és una ideologia burgesa, però això també ho podem fer des d’altres institucions, així com des del carrer. Per això pens que el que en cal és convèncer a la gent que viu als Països Catalans dels avantatges que suposaria la independència nacional, independència que sempre ha d’anar lligada a un canvi social, a la construcció d’un projecte vertaderament socialista. Si som capaços de fer realment visible aquest discurs sí que guanyarem molta gent pel nostre projecte polític.
De la mateixa manera que les 101 regidores i regidors de la CUP van ser una victòria important de l’EI, no penses que obtenir representació al Congrés seria també un guany, ni que siga subjectiu o moral?
La decisió de no invertir esforços en el procés electoral estatal és una decisió de consens entre la nostra base social, coherent amb el nostre projecte i amb el nostre posicionament històric.
La representació institucional no és una finalitat en si mateixa.**
IV: Crec que tindria un efecte comunicatiu, no sé com de positiu, tampoc sé com de negatiu. Perquè el creixement de la CUP es deu precisament a que la gent ha vist que als diferents pobles i ciutats la CUP ha dut a terme una política de de carrer de participació als moviments socials, i ha vist també que la seva militància és activa als teixits associatius, culturals, polítics i crec que això és el que ha fet que es crei una confiança, que es vegi que el vot no anirà a beneficiar a ningú, que el vot va a un col·lectiu/moviment/projecte viu i compromès. Presentar-nos a unes eleccions que no són les nostres, podria fer perillar aquesta confiança, podria semblar un acte d’electoralisme pur i dur i aquesta no és la nostra manera de fer.
DP: La representació institucional no és una finalitat en si mateixa, sinó que amb ella volem continuar fent passos cap als nostres objectius, i continuar enfortint eines necessàries pel nostre projecte, com la CUP. Si aquesta representació institucional no sabem ben bé per a què la volem, i cerquem només comparar-nos en vots amb altres, ens estem enganyant a nosaltres mateixes. No estarem construint un projecte en funció de les necessitats del nostre poble, sinó en funció del que volen Espanya i França i els partits que els representen. Tenim centenars de reptes amb els que obtenir guanys morals, subjectius, i també objectius (els realment importants!), i aquest no n’és un necessari.
GC: Si bé els triomfs morals són importants, com ja he dit a la primera resposta el nostre moviment no està objectivament preparat per presentar-se a aquesta contesa electoral. Així mateix, pens que a hores d’ara és gairebé impossible assolir representació al Congrés espanyol, per la qual cosa aquest triomf no es materialitzaria. Això faria que la decepció fos encara més grossa, ja que s’haurien dedicat molts esforços a una projecte que no donaria cap resultat.
Encara que el Parlament espanyol siga una institució aliena als Països Catalans, no és allà on es prenen moltíssimes decisions que ens afecten? I, per tant, no s’hauria d’estar allí per incidir-hi?
Al Congrés espanyol no hi hem d’anar a incidir-hi sinó a denunciar el caràcter antidemocràtic i impositiu de la ‘democràcia’ parlamentària espanyola.
GC: Al Congrés espanyol no hi hem d’anar a incidir-hi sinó a denunciar el caràcter antidemocràtic i impositiu de la democràcia parlamentària espanyola. Ja fa temps que les catalanes veiem els resultats que la intervenció dels partits nacionalistes catalans, de tradició pactista, aconsegueix: més negació i més retrocessos socials i nacionals.
IV: Per poder incidir en les decisions del parlament s’ha de tenir una representació considerable, això per una banda. Però més enllà d’això el marc jurídic, començant per la Constitució espanyola i polític institucional donat pel propi funcionament del parlament impossibilita qualsevol canvi respecte a les nostres reivindicacions en el terreny exclusivament parlamentari.
DP: Tot i que es prenguen allí decisions que ens afecten, hi ha moltes altres coses que hem de valorar. Ni hem de legitimar les institucions espanyoles i el marc territorial estatal, ni hem de fer res allà: exercir el dret a l’autodeterminació és un fet contrari a demanar-lo. S’ha de dir, però, que com a revolucionaris, cal que fem un debat i crítica constant al voltant d’aquests processos electorals, però en qualsevol cas primar sempre la consecució dels nostres objectius, i no mirar a curt termini únicament.
