Tot just quaranta-vuit hores després de celebrar la seva primera victòria al principat de Catalunya en unes eleccions estatals, CiU, envalentida per uns resultats dels quals dubtaven fins i tot els seus militants més optimistes, ha desvetllat, per mitjà del president de la Generalitat, Artur Mas, el seu veritable programa ocult: retallar drets i conquestes socials, implementar el copagament sanitari… En definitiva, desmantellar el nostre ja fràgil estat del benestar en base a un programa de clara inspiració neoliberal que allunya molt CiU de la centralitat política que pregona representar.
Que l’anunci de Mas, seguit pel d’Homs de reduir dràsticament l’aportació pressupostària a la televisió pública i nacional de Catalunya, es produeixi tot just després de la celebració d’unes eleccions no és sinó un símptoma de la prepotència d’aquest govern. CiU es presentà a les eleccions amagant la intenció deliberada dels seus representants de desmantellar el sector públic.
CiU feu una campanya de mercadotècnia basada en els estirabots de Duran i en els centenars de senyeres i estelades que poblaven els seus actes, apel•lant a nivell d’imatge a plantar cara al centralisme.
A l’hora de la veritat CiU tenia un programa ocult de clara inspiració neoliberal que ha amagat als ciutadans d’aquest país. I això, si tinguéssim una llei electoral mínimament seriosa hauria d’estar perseguit. Algú pot incomplir el seu programa, per exemple, perquè no té una majoria suficient per aplicar-lo; el que no pot és mentir deliberadament durant la campanya per, un cop comptats els vots, anunciar a correcuita quines eren les seves veritables intencions.
Hi ha qui presenta la victòria de CiU a les generals com un aval a les retallades del govern Mas. El cert, però, és que des de les eleccions al Parlament de Catalunya del novembre passat a les estatals del 20-N d’enguany CiU ha perdut gairebé dos-cents mil vots. Sí, són eleccions diferents i difícilment comparables, però Convergència s’ha deixat en un any un xic més del 15% dels seus sufragis. Un fet que no pot ser, en cap cas, interpretat com un aval a les seves retallades, i més quan la participació en aquestes darreres eleccions ha estat força més elevada que en les de fa dotze mesos.
Potser caldria, ara que ens omplim tant la boca parlant de regeneració democràtica, començar per obligar els partits a dir la veritat en campanya. O com a mínim, castigar-los si no la diuen.
L’anunci del 22-N certifica la partitocràcia en que s’ha convertit aquest sistema. Recullo els vots i me’n ric a la vostra cara. I encara volien que els legitiméssim?