L’FP-Dual: oportunitats laborals i formatives en el context d’extrema precarietat.

L’extensió de l’FP-Dual torna a tenir una oportunitat en el context de crisi econòmica que transformarà els mercats laborals i destruirà els serveis públics. La necessitat farà acceptable la reducció de salaris. L’anterior crisi, la del 2008, ens mostra quin serà el camí: les retallades i reformes laborals. Ara tornen a tenir el marc ideal per a implantar l’FP-Dual que aprofundirà l’abaratiment dels costos empresarials de contractació i reduirà l’oferta de formació professional pública. Serem els Països Catalans capaços de contenir una reforma laboral que lligarà les necessitats formatives i de capital humà de cada comarca, als interessos d’un grup d’avariciosos i curts de mires?

Com és la Formació Professional actual?

La Formació Professional capacita per a l’exercici qualificat de diferents professions i s’organitza en diverses famílies professionals arrelades al teixit productiu i empresarial de cada territori i comarca, són 24 famílies professionals en el cas del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya, 26 al País Valencià i 22 famílies professionals a les Illes Balears. Les famílies professionals són, per exemple, Fabricació mecànica, Seguretat i medi ambient, Imatge i so, Sanitària, Indústries alimentàries o Informàtica i comunicacions, entre d’altres. I representen la connexió del món educatiu amb les necessitats de formació de les empreses d’un territori concret. Les empreses contracten treballadors qualificats i titulats en els centres educatius, als quals els correspon una categoria laboral determinada per aquesta titulació.

Els ensenyaments de Formació Professional s’ordenen en Cicles de Grau Mig i els Cicles de Grau Superior. Als primers s’accedeix amb la titulació de l’ESO, amb una prova d’accés o amb la superació dels Mòduls pràctics d’un PFI (programa de formació i inserció). Amb la superació de les unitats formatives del Cicle de Grau Mig s’obté la titulació de “Tècnic”. I amb els Cicles de Grau Superior, se n’obté la de “Tècnic superior”, que permet posteriorment a l’alumnat cursar graus universitaris.

Tant els Cicles de Grau Mig com els de Grau Superior tenen una durada d’entre 1400 hores (1 curs) o 2000 hores (dos cursos) i en ells hi ha un mòdul pràctic de Formació en Centres de Treball, conegut com “les pràctiques”. No són retribuïdes i completen la formació teòrico-pràctica que s’imparteix als centres educatius, siguin públics, concertats o privats, i de les quals és responsable l’administració educativa. Les hores de pràctiques depenen del disseny curricular de cada cicle i varien en cada família professional, però són unes 350-383 hores per un Cicle de Grau Mig i fins a 430-600 hores en un Grau Superior. Per exemple, en un cicle de dos cursos, un 20% – 30 % de la formació és la part pràctica a l’empresa. Normalment, les pràctiques duren entre dos i tres mesos, depenent de la distribució horària que pacta l’alumne, l’escola i l’empresa en el conveni de pràctiques. El conveni de pràctiques és, doncs, un acord escolar i la seva validesa és acadèmica, no laboral.

En els cicles, a banda de les unitats formatives teòriques i pràctiques específiques de cada professió, també es cursa un mòdul de Formació i Orientació Laboral en el qual s’ensenyen aspectes del funcionament de les empreses i l’economia, higiene i prevenció de riscos laborals, així com legislació laboral bàsica, interpretació d’una nòmina, el conveni col·lectiu i les funcions de la representació sindical.

Les conselleries d’educació dels Països Catalans i els seus equips tècnics fa anys que parlen de la conveniència de tenir un nou model i/o de reformar la Formació Professional. I és cert que l’FP necessita una reforma, però sobretot necessita inversió. La pressió mediàtica i política s’ho ha fet venir bé per a estendre la idea que l’única reforma possible a fer és sobre una de les modalitats de l’FP, la modalitat coneguda com a Dual. Per bé que aquesta idea s’ha trobat amb alguna resistència i no ha estat desplegada totalment, sí que des del curs 2013-14, s’ha fet un esforç promogut pel Fons Social Europeu per implantar-la. I des de llavors, s’han signat acords amb les cambres de comerç i amb les empreses, s’ha fet formació de tutors, els bancs han fet estudis juntament amb els lobbies empresarials, els governs de torn han fet propaganda i el nombre d’alumnes que han passat per l’FP-Dual ha anat augmentant progressivament.

La modalitat d’FP-Dual als Països Catalans

La formació professional en modalitat dual, o FP-Dual, representa un gran perill, ja que, d’entrada, atorga a les empreses el reconeixement acadèmic dels aprenentatges que s’imparteixen en el centre de treball on es fan les pràctiques. L’empresa forma part activa en el procés de formació dels alumnes, la participació de l’empresa resulta clau en el disseny dels currículums, i per tant, ofereix la possibilitat de formar les persones d’acord amb les necessitats exclusives d’una empresa en concret. Aquesta formació limitada i específica és reconeguda per una titulació oficial. És clar que estenent aquesta modalitat es reduirà dràsticament el número de professorat necessari per impartir els cicles. El model es vol vendre com una idea d’èxit en la qual tothom guanya, tant els aprenents com les empreses. Però aclarim qui hi guanya més.

Per començar, en la modalitat Dual, en un cicle formatiu de 2.000 hores, el nombre d’hores totals d’estada a l’empresa, rebent formació teoricopràctica, es troba al voltant de les 970 hores, prop d’un 50 % de les hores totals del cicle formatiu que fa l’alumne. En l’FP-Dual, la figura de l’alumne desapareix i se l’anomena “aprenent”. Les empreses reclamaven aquesta figura de “l’aprenent sense drets, perquè ja et pago amb formació” per ajustar la mà d’obra a les seves necessitats. I expliquen com de bé els funciona un aprenent jove per adaptar-lo als seus valors i implicar-lo en el creixement corporatiu, allunyant-lo de les males experiències solidàries en la lluita per recuperar drets col·lectius, quan ja portes uns anys sent explotada. El que no han comptat aquestes empreses és amb el fet que molts alumnes de Cicles Formatius tenen més de 40 anys, sovint mantenen una família i miren de formar-se de nou i reciclar-se per tornar a tenir oportunitats en un mercat de treball cada cop més competitiu.

El País Valencià és un dels territoris on més centres ofereixen aquesta modalitat de l’FP-Dual. El curs 2019-2020 en van ser un total de 274. Al País Valencià, l’FP-Dual s’ha implantat progressivament a tots els cicles des del 2014 fins al 2019, data en què s’ha fet un estudi per a valorar el recorregut i les experiències al voltant d’aquesta modalitat. Les famílies professionals on més ha crescut són la d’Administració i gestió, l’Agrària i la de Serveis socioculturals i a la comunitat. La fórmula que ha triat la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport de la Generalitat Valenciana per implantar la modalitat dual, és signar des de la mateixa Conselleria un conveni de col·laboració amb les empreses, obligant-les a fer un contracte legal, vigilant els abusos i posant l’alumne -que sempre té aquesta consideració, d’alumne i no d’aprenent- sota la tutela de la Conselleria d’Educació.

FONT: Departament Educació Generalitat de Catalunya

A Catalunya s’aplica la següent fórmula perquè les empreses s’estalviïn hores de sou i les cotitzacions a la seguretat social: les primeres 100 hores són no remunerades, sense contracte laboral ni cotització a la seguretat social. Després, l’empresa pot optar entre dues opcions. La primera és fer a l’alumne un contracte de formació d’un any com a mínim, i pagar-li com a mínim l’SMI, com estipula la llei. En aquest cas, l’estat li bonifica les quotes a la seguretat social. L’altra opció que té és fer una beca, que torna a ser un acord entre el centre educatiu, l’aprenent i l’empresa, la durada de la qual pot ser de 2 a 12 mesos -prorrogable- i amb una retribució mínima segons l’IPREM, i altre cop amb la bonificació per a l’empresari de les quotes a la seguretat social. Win-win, per l’empresa no per l’alumne ni pels treballadors.

A les Illes Balears la modalitat de l’FP-Dual implica necessàriament un contracte de formació i aprenentatge, amb una retribució per part de l’empresa, i les bonificacions corresponents. L’opció de la beca, pensada més per saltar-se la llei i per abaratir costos, no és possible i les 100 hores gratuïtes tampoc. L’FP-Dual s’ofereix en 25 hores setmanals, normalment al matí, i a la tarda es fa la formació als centres educatius, això sí, sempre que es puguin ajustar als horaris de les empreses del sector turístic.

Alumnes que pagaran dos o tres anys, les taxes de matrícula i materials acabaran rebent una formació in situ, impossibilitant l’adquisició de competències generals

Les conseqüències sobre el mercat de treball de tots els sectors laborals no es faran esperar: manteniment de salaris baixos -i baixades salarials- tant a través dels mecanismes legals actuals de contractació temporal, a temps parcial, i dels contractes formatius, com a través dels convenis de pràctiques de l’FP-Dual. Desgranem alguns exemples de les famílies de Formació Professional a les quals afectarà la reforma, com són el cas de la sanitària, d’hoteleria i turisme i la d’automoció.

La manca de contractes indefinits i la percepció d’inseguretat laboral de les plantilles, per exemple del sector sanitari, és molt elevat. Entre les infermeres i infermers de Catalunya els contractes temporals o d’interins tenen una presència del 49,3% entre els menors de 40 anys i es va reduint lentament en els grups d’edat més elevada. La privatització dels serveis sanitaris i l’entrada de treballadors que realitzen pràctiques no remunerades, no només precaritzarà els serveis que seran desenvolupats per personal no qualificat, també es deterioraran els convenis sectorials i la capacitat negociadora dels professionals actuals.

Si ens fixem en la temporalitat i parcialitat del sector d’Hostaleria i turisme a les Illes Balears, dels contractes nous que es fan, el 87% són temporals. Les ocupacions amb el nombre més gran de contractes a les Illes són: cambrers assalariats (46%), personal de neteja (15%) i ajudants de cuina (11%). La taxa de temporalitat del sector és la segona més alta després de la construcció, amb un 29,2%, i amb tots els contractes formatius han patit un descens del 67,6% des del 2017.

Els cicles formatius que cobreixen les demandes de formació del sector de l’automoció al País Valencià, com els de Transport i manteniment de vehicles o el d’Automatització i robòtica industrial, representen una bona opció formativa per un dels sectors industrials amb més tirada, on el sector de l’automòbil ocupa el 6% de la població activa i manté prop de 30.000 llocs de treball directes, segons AVIA, el clúster empresarial del sector de l’automòbil del País Valencià. A Martorell també tenen un clúster, es diu CIAC (Clúster de la Indústria d’Automoció de Catalunya), que es plany perquè el centre de formació que tenia “preparat per acollir uns 13.000 alumnes per curs, per fer formació dual relacionada amb la indústria de l’automoció, i tot just en té un centenar que no són estudiants, sinó aturats que fan formació ocupacional”.

En aquest sentit s’aprecien diferències significatives entre els dos governs, el de la Generalitat de Catalunya i el de la Generalitat Valenciana, i el seu plantejament respecte a la Formació Professional i respecte a l’educació pública en general. A Catalunya, els governs s’han mostrat molt més disposats a l’autoritarisme i la privatització. Han cedit als interessos dels lobbies privats, com es pot constatar en el desplegament de la LEC (Decret de plantilles, de direccions i d’autonomia de centres i taxes inassumibles en tots els nivells educatius). Al País Valencià, en canvi, la privatització i les taxes no han trobat un suport tan explícit del govern. Els docents i els seus sindicats mantenen un grau de democràcia més alt en els claustres, que han pogut frenar alguns processos de privatització i fer un estudi de territori sobre les necessitats de formació segons els sectors econòmics capdavanters.

Els governs venen la implantació de l’FP-Dual a través de les imatges de l’experiència exitosa d’Alemanya en la indústria de l’automoció. Però allò que ens amaguen és que, en la indústria de l’automoció alemanya, els treballadors de la Volkswagen a través dels seus sindicats, i a través de l’elecció directa per part dels treballadors d’una part del Consell d’Administració de l’empresa, tenen un alt grau de control, vigilància i participació en les decisions empresarials que no tenim els sindicats dels Països Catalans.

La reducció de la plantilla docent serà dràstica si tenim en compte la previsió de reducció d’hores lectives en l’FP-Dual

L’adaptació dels currículums, dels continguts i de les hores de formació teòrica per impartir-los directament dins les empreses, no només reduirà la plantilla docent també farà baixar la qualitat dels continguts que seran més limitadors i dificultaran avançar en els altres nivells del sistema educatiu. Minvarà la qualitat de la formació per a l’alumne, a qui li serà difícil reciclar-se si l’empresa tanca o reconverteix llocs de treball. Actualment, la formació que reben els alumnes d’FP, permet continuar avançant en el sistema educatiu o bé re-enganxar-s’hi, si el van abandonar, amb l’adquisició de competències al llarg de tota la vida possibilitant la continuïtat dels estudis cap a Graus Superiors i universitaris.

Pràctiques sí, però no gratuïtes

Les pràctiques en l’FP-Dual han de ser remunerades sempre segons conveni d’empresa o del sector. Els treballadors han de ser contractats amb models de contracte legal vigents. No s’hi val buscar fórmules complicades per no remunerar, ni l’exempció de pagar les quotes a la Seguretat Social. La classe empresarial dels Països Catalans està acostumada a rebre bonificacions en les quotes a la seguretat social per determinats col·lectius i pels treballadors joves, i també copioses subvencions per mantenir els llocs de treball a la indústria. Per no parlar de l’evasió d’impostos i creació d’empreses per no mantenir la plantilla en un sol centre de treball. No negocia, sinó que imposa condicions a les administracions i als treballadors. L’FP Dual és una nova imposició per part d’alguns sectors empresarials -el sanitari, l’hoteler, l’automobilístic- dels seus interessos en detriment dels interessos de la majoria.

L’extensió de la modalitat de l’FP-Dual, promoguda pel Fons Social Europeu, conduirà inevitablement a la supressió de llocs de treball remunerats i qualificats. Primer els dels docents, però també els del personal qualificat i amb experiència a les empreses. Perquè si l’empresa pot tenir una plantilla renovada cada any, pagada per sota del mínim legal, no contractarà personal de forma indefinida, ni en millorarà les condicions de treball.

Per evitar aquesta mala pràctica, les conselleries d’educació haurien de començar predicant amb l’exemple i assumir l’equiparació salarial del professorat de secundària i del professorat tècnic, una reivindicació històrica que no hem estat capaces d’assolir. Els docents tècnics dels cicles formatius, cobren menys essent la seva titulació i experiència professional equivalent a la dels docents de secundària.

L’FP s’ha consolidat, malgrat la propaganda en contra, com una opció de qualitat que possibilita la incorporació a una feina digna a milers de treballadors dels Països Catalans. Per aquest motiu ha estat privatitzada, a través de les taxes, i per aquest motiu les escoles concertades i privades n’estan traient profit.

Les taxes als cicles formatius: pagant per estudiar i per treballar

Les taxes per matrícula que aporta l’alumnat de cicles per la seva formació inclouen l’aportació pel mòdul de pràctiques que desenvoluparà a l’empresa: això és el que es diu pagar per treballar. Però aquestes taxes poden variar molt dins dels Països Catalans al sud de l’Albera. Per exemple, al País Valencià, per un cicle de grau superior no arriba als seixanta euros i pel mateix cicle, a la CAC, la taxa “oficial” sobrepassa els tres-cents cinquanta.

A més, un fet discriminatori i il·legal són les taxes per ús de material que alguns centres de la CAC cobren al seu alumnat en general, i que en el cas dels cicles és sagnant, ja que s’arriben a multiplicar per dos (i fins i tot en algun cas més) aquests 360€ de matrícula. Per un mateix cicle en diferents centres, varia depenent de la direcció i la presumpta prevaricació d’inspecció que no impedeix que aquesta pràctica il·legal continuï donant-se.

La manca d’equipaments dels centres educatius mai ha de recaure sobre les espatlles de l’alumnat, és un deure de l’administració competent dotar d’eines i estris necessaris als centres educatius. A algunes FPs els cal material car i una despesa en utillatge elevada i és responsabilitat dels governs fer que la qualitat de l’educació sigui per totes per igual i no depengui de la butxaca d’estudiants i d’aportacions d’AMPAs/AFAs.

Canvi curricular

El passat 21 de maig arriba un nou canvi curricular per a cicles de LOE a la CAC, especialment les que imparteixen FP-Dual, per indicació del director general de Formació Professional Inicial i Ensenyaments de Règim Especial, el senyor Joan-Lluís Espinós. A escassos dies per finalitzar el curs i enmig del caos provocat per la situació d’excepcionalitat, mentre les professionals estem sobresaturades amb el teletreball.

Aquest canvi, que reestructura les hores dedicades als diferents mòduls, suposa un nou gir cap a la dualització de tot el programa als cicles que afecta.

La dinàmica d’imposar canvis quan la situació impedeix reunions dels equips docents per encabir-les i quan la contestació en contra està amortida, ens crea forts recels, per no dir paraules majors, quan per a fer aquests canvis cal molt de consens i sabent que la lectura neoliberal de l’educació per part del departament ha sigut l’eix de les darreres reformes.

La proposta de la Sectorial d’Educació de la Coordinadora Obrera Sindical sobre la implantació de l’FP-Dual

  • La totalitat de les hores de pràctiques a les empreses s’han de fer amb contracte laboral signat. Han de ser remunerades segons conveni sense excepcions. A part, es pot complementar amb una beca-salari aportada per l’administració municipal o educativa.

  • Cal renovar cada dos anys els acords amb les conselleries i les empreses que ofereixen pràctiques en FP-Dual, per evitar abusos i encadenament de contractes formatius.

  • Cal revisar, a través de comissions paritàries, l’encadenament de contractes formatius per afavorir les denúncies a inspecció de treball i promoure la contractació indefinida.

  • Cal dir no al reconeixement acadèmic de la formació específica en una empresa. Les hores de formació que permeten obtenir una titulació han de ser impartides i avaluades per personal docent.

  • Manteniment de la plantilla docent de la Formació Professional. Increment d’especialitats, quan sigui necessari. El disseny i la impartició del currículum no pot estar en mans dels interessos privats.

  • Equiparació salarial del cos de docents les diverses modalitats: professorat tècnic, professorat de primària, d’infantil, professorat de secundària, d’escoles d’adults.

  • Consideració dins dels contractes i els convenis que se signen amb les empreses dels alumnes com a alumnes (amb drets que cal garantir) i no com a aprenents.

  • Equiparació de preus públics per una mateixa FP al llarg dels Països Catalans. Assumpció dels costos de material necessari per als estudis per part de les administracions competents.

  • Dotar els centres dels equipaments i les instal·lacions adequades per a la formació pràctica en les diferents famílies professionals.

  • Eliminar les escoles de Formació Professional privades, eliminant els concerts educatius. I limitant, per llei, el nombre de places ofertes a les escoles privades, reduint-les cada curs fins a la seva desaparició.

  • Valorar les experiències actuals de l’FP-Dual, de forma objectiva i aplicar les correccions que corresponguin a les situacions fracassades.

*Sectorial Educació Coordinadora Obrera Sindical

Bibliografia i fonts consultades

Conselleria d’Educació Cultura i Esport de la Generalitat Valenciana. Formació Professional Dual de la Comunitat Valenciana [en línia]. [Data de consulta: 12 de maig de 2020]. Disponible a: http://mestreacasa.gva.es/web/fpdual/

Conselleria d’Educació Cultura i Esport de la Generalitat Valenciana. Conveni de col·laboració amb empreses [en línia]. [Data de consulta: 12 de maig de 2020]. Disponible a: http://mestreacasa.gva.es/web/fpdual/convenio

Departament d’Educació Generalitat de Catalunya. La formació professional

en alternança i dual: aprendre treballant, treballar aprenent [en línia]. [Data de consulta: 12 de maig de 2020]. Disponible a: http://mestreacasa.gva.es/web/fpdual/convenio

Conselleria d’Educació, universitat i recerca. Govern de les Illes Balears. Preguntes freqüents FP-Dual [en línia]. [Data de consulta: 13 de maig de 2020]. Disponible a: https://www.caib.es/sites/fp/ca/preguntes_frequents-50846/#qheae

Conselleria d’Educació, universitat i recerca. Govern de les Illes Balears. Direcció general de formació professional i ensenyaments artístics superiors. Què és FP-Dual. Rendsburg. Novembre 2019 [en línia]. [Data de consulta: 13 de maig de 2020]. Disponible a:

https://www.caib.es/sites/fp/ca/informacio_a_centres/

Govern de les Illes Balears. Estadístiques de turisme i mercat de treball [en línia]. [Data de consulta: 13 de maig de 2020]. Disponible a: http://www.caib.es/sites/estadistiquesdelturisme/es/mercat_de_treball-23246/

Departament d’Educació Generalitat de Catalunya. Preus públics [en línia]. [Data de consulta: 20 de maig de 2020]. Disponible a: http://ensenyament.gencat.cat/ca/departament/normativa/taxes-preus-publics/preu-public/

Diari Oficial de la Comunitat Valenciana. Núm. 8202 / 30.12.2017. [en línia]. [Data de consulta: 20 de maig de 2020]. Disponible a: http://www.dogv.gva.es/datos/2017/12/30/pdf/2017_12159.pdf

Escola d’Hoteleria i Turisme de Barcelona. Preus, aportacions i taxes CFGS [en línia]. [Data de consulta: 20 de maig de 2020]. Disponible a: https://agora.xtec.cat/iesehtb/secretaria/preinscripcio-cfgs/preus-aportacions-i-taxes/

Institut Bonanova FP Sanitaria. Preus Cicles Formatius de Grau Superior en línia]. [Data de consulta: 20 de maig de 2020]. Disponible a: https://agora.xtec.cat/iesehtb/secretaria/preinscripcio-cfgs/preus-aportacions-i-taxes

Banda L., Fundació Galatea. Estudi sobre la salut, estils de vida i condicions de treball de les infermeres i infermers de Catalunya. Informe de resultats. [en línia]. [Data de consulta: 18 de maig de 2020]. Disponible a: http://www.consellinfermeres.cat/wp-content/uploads/Salut-estils-de-vida-i-condicions-de-treball-de-les-Infermeres-i-Infermers-de-Catalunya.pdf

Hermosilla, J. Coord. Fundación Bankia por la Formación Dual. La Formación Profesional en la Comunitat Valenciana, situación y directrices: visión territorial. Abril 2019. [en línia]. [Data de consulta: 18 de maig de 2020]. Disponible a: https://www.dualizabankia.com/recursos/doc/portal/2019/07/08/fp-comunitat-valenciana.pdf

Cambra de comerç de Mallorca. FP Dual: una solució per a l’empresa, una oportunitat per a l’estudiant [en línia]. [Data de consulta: 13 de maig de 2020]. Disponible a: https://www.cambramallorca.com/fpdual

Consell General de Cambres de Catalunya. La formació professional dual a Catalunya. El paper de les Cambres. [en línia]. [Data de consulta: 18 de maig de 2020]. Disponible a: http://www.fpdual.cat/el_paper_de_les_cambres.php

AVIA, Clúster de l’automoció a la Comunitat Valenciana. El sector de l’automòbil a la Comunitat Valenciana (I) 20019. [en línia]. [Data de consulta: 18 de maig de 2020]. Disponible a: https://avia.com.es/el-sector-del-automovil-en-la-comunitat-valenciana-i/

El Punt-Avui. El sector de l’automoció manté 18.000 llocs de treball al País Valencià. Set.2015.[en línia]. [Data de consulta: 13 de maig de 2020]. Disponible a: http://www.elpuntavui.cat/article/892209-el-sector-de-lautomocio-mante-18000-llocs-de-treball-al-pais-valencia.html

Grau, X. Diari Ara. L’automoció retreu al Govern la manca d’un pla per al sector Març 2019. https://www.ara.cat/economia/Cluster-Automocio-alternatives-FP-Martorell_0_2205379602.html

El Diario.es Així funciona el consell de vigilància de Volkswagen. Set.2015 [en línia]. [Data de consulta: 20 de maig de 2020]. Disponible a: https://www.eldiario.es/economia/funciona-mecanismo-vigilancia-Volkswagen_0_433957291.html

 

FP-En estat d’alarma:

Signa la petició a Change: http://chng.it/9dMqX9CQ

Manifest – materials