[bar group="860×106"]

25N: comença el joc de les enquestes

enquestaAmb la cursa electoral del 25N també ha començat la cursa de les enquestes. Aquest subgènere electoral viu, en aquesta convocatòria, un dels seus reptes més importants. Les eleccions es viuen en un clima quasi plebiscitari i mai hi havia hagut tantes formacions petites amb possibilitats reals d’entrar al Parlament de la Ciutadella. Això provoca que les convencions sobre les que es basen les projeccions demoscòpiques siguin menys fiables que en escenaris més estables.

El primer problema d’una enquesta electoral és que si extrapoléssim directament a parlamentaris el resultat de la pregunta “A qui votaria vostè?”, el resultat sortiria sistemàticament molt allunyat del que acaben essent els resultats finals. Els factors són múltiples: hi ha un alt grau de gent que no ha decidit el seu vot, hi ha perfils de votants que acostumen a variar el seu vot al llarg de la campanya i hi ha perfils de votants que directament menteixen o oculten el sentit del seu vot a les enquestes.

Per tant, d’on surten els resultats que prediuen les enquestes? És aquí on entra en joc això que en argot periodístic s’anomena “cuina”. La cuina no és res més que aplicar un seguit de fórmules sobre aquests resultats en brut per tal de preveure com s’assimilaran al resultat final. Aquestes fórmules, que pràcticament mai no es fan públiques, es basen en diversos factors. Alguns d’aquests són altres preguntes de l’enquesta (a qui va votar a les darreres eleccions, per quin partit té més simpatia, quin creu que és el partit que millor pot solucionar els problemes…). Els altres factors es basen en el comportament electoral estudiat en conteses anteriors. Per exemple, el vot indecís que sempre acaba retornant a partits estables o el vot ocult a partits poc simpàtics. I finalment, per si això no fóra prou, hi ha la possibilitat de jugar amb el marge d’error.

Tot això fa que hi hagi un seguit de convencions en el gènere, que tendeixen a ser norma. Algunes de les que potser es veuran en aquesta contesa són la resistència a pronosticar patacades monumentals de partits estables i també la resistència a donar representació a partits extraparlamentaris.

graficevoluciovotD’altra banda, el procés de cuina permet orientar les enquestes de tal forma que aquestes es converteixin no en una radiografia de la realitat, sinó en una arma d’intervenció política. Així, orientant els resultats en certa direcció (tot, òbviament, dins uns estàndards de qualitat de les dades) es pot pretendre modificar la intenció de vot d’aquells segments de votants que donen al seu vot un sentit tàctic en la recerca d’escenaris que facin possible assolir objectius que ells consideren importants. En aquest sentit, molta gent ha acusat les enquestes dels mitjans del Grup Godó d’aquest darrer mes de situar CiU a les portes d’una majoria absoluta per a no desmobilitzar els seus votants i simpatitzants amb una victòria més que segura. De la mateixa manera, el fet que un partit minoritari aparegui a les enquestes amb una forquilla de 0-3 diputats o bé no hi aparegui, pretén mobilitzar o desmobilitzar els seus potencials votants.

Les enquestes fetes fins ara

Els grans mitjans del Principat -Grup Godó i El Periódico- ja han publicat un seguit d’enquestes que han entrat de ple en el combat polític. Es tracta d’enquestes amb una mostra força reduïda -de 800 a 1.000 enquestats-, en contraposició als Baròmetres del CEO de la Generalitat (2.500 enquestats) o a les enquestes del CIS (3.000 enquestats). Aquestes dues darreres enquestes estan pendents de fer-se públiques. El diari Ara també ha anunciat per a l’1 de novembre la publicació d’una enquesta pròpia.

Tot i que el CEO no fa cuina i presenta els resultats en brut, el seu director, Jordi Argelaguet, sí que s’ha permès en més d’una ocasió de fer interpretacions polítiques de les dades. Així, en declaracions a TVE, Argelaguet va afirmar sobre la CUP que “no ens surten amb massa intenció directa de vot, no arribarien ni a l’1%, ja ho veurem però ho tenen molt difícil”. De moment, però, en totes les enquestes preelectorals la CUP ha superat l’1% d’intenció directa de vot, al contrari del que afirma Argelaguet.

La CUP a les enquestes

candidatsbcnTotes les enquestes coincideixen a apuntar que la CUP no obté representació parlamentària. Ara bé, si s’observen les dades brutes de les enquestes es poden observar algunes tendències que poden posar en entredit aquesta afirmació.

D’entrada, l’enquesta de El Periódico de finals d’octubre, que ha publicat també les dades en brut, donen una intenció de vot directe per a la CUP del 1,4%. El Racòmetre, anterior a l’anunci de la formació que concorria a les eleccions, donava una intenció de vot directe del 1,1%. L’enquesta de La Vanguardia, del 28 d’octubre, pel que sembla, tot i que el redactat és confús i les dades en brut no han estat publicades, també atorga un 1,4% de vot directe.

Això implica un percentatge de vot directe superior al que el CIS, en mostres de 3.000 enquestats, atorgava el 2006 i el 2010 a partits extraparlamentaris que finalment van acabar obtenint representació. Així, l’any 2006, el CIS atorgava al conjunt de candidatures extraparlamentàries un total de 1,4% de vot directe. Això vol dir que entre Ciutadans i quinze candidatures més sumaven la mateixa intenció de vot directe que a dia d’avui suma la CUP segons l’enquesta de El Periódico. Pel que fa al 2010, l’enquesta del CIS atorgava el 0,8% de vot directe a Reagrupament i el 0,7% de vot directe a Solidaritat. Només l’enquesta del CEO prèvia a les eleccions de 2010 donava a un partit extraparlamentari una intenció de vot directe lleugerament superior a la que actualment té la CUP en les enquestes preelectorals dels mitjans. Era Solidaritat, a qui el CEO atorgava un 1,7% d’intenció de vot directe.

A banda de la comparativa demoscòpica amb altres forces que han aconseguit entrar al Parlament de la Ciutadella en la darrera dècada, les diverses enquestes també apunten un seguit d’ítems que a priori poden jugar a favor d’una expansió del vot directe de la CUP en les properes setmanes. Així, el Racòmetre apuntava que si bé la CUP obtenia només una intenció de vot directe del 1,1%, un 2,7% dels enquestats considerava que era la CUP qui podria satisfer millor les aspiracions nacionals dels catalans, un 2,4% creia que la CUP era qui millor defensava l’estat del benestar i un 1,9% creia que la CUP era el partit més preparat per a acabar amb l’atur.

Intenció directa de vot

La base sobre la qual calcular la intenció de vot és la intenció directa de vot. És a dir, el percentatge de gent que diu quan li fan l’enquesta que votarà X partit. Aquest percentatge, però, és calculat sobre el global del cens, sense tenir en compte l’abstenció. Un cop calculat el percentatge resultant de calcular-ho sobre els vots emesos, cal calcular, mitjançant la cuina, quin percentatge d’indecisos aconseguirà cada candidatura i quin percentatge de vot ocult té.

Per exemple, en el Racòmetre, CiU obté un 32% de vot directe, però al final de tot aquest procés es converteix en un 42%. Més extrem és el cas del PP, que obté en aquesta mateixa enquesta només un 4,6% d’intenció directa de vot, però que en els resultats cuinats se li atorga fins a un 12,20% de vot.

Si fem una ullada al conjunt de partits, només la CUP i Ciutadans -que totes les enquestes assenyalen com una força electoralment emergent- tenen valoracions de confiança en tots tres ítems superiors a la intenció de vot directe.

A banda d’aquestes valoracions, hi ha un altre aspecte de l’enquesta que també pot aportar un element qualitatiu a tenir en compte. Segons les dades d’El Periódico, la CUP és la candidatura que, del conjunt dels seus votants, compta amb més dones. Un 63% de les persones que votaran la CUP són dones, segons aquesta enquesta. El vot marcadament femení és un factor sorprenent, ja que el percentatge de dones votants de partits minoritaris és en el sistema polític del Principat sensiblement minoritari que el d’homes.

En virtut de les dades, i a manca de saber quins han estat els criteris usats per a cuinar els resultats, el cert és que tots els mitjans han optat per invisibilitzar la CUP , ja sigui per  seguir l’estratègia demoscòpica conservadora de considerar que és millor no predir la irrupció d’una nova força al Parlament abans que predir-la i equivocar-se, o ja sigui per interessos polítics de la línia editorial del mitjà. El que és cert és que, tot i que en cap cas s’han publicat les dades separades per circumscripcions electorals, d’acord amb les experiències anteriors la CUP hauria d’aparèixer a totes les enquestes amb una forquilla mínima de 0-3 diputats.


[bar group="860×106"]