25N: Les eleccions castiguen CiU i la CUP entra al parlament autonòmic
Les eleccions celebrades a la Comunitat Autònoma de Catalunya han suposat una important sotragada del panorama polític. CiU obté una victòria clara en vots que, malgrat tot, suposa un fort revés a l’estratègia política d’Artur Mas. La formació conservadora passa del 38% al 30%, perd 90.000 vots i 12 diputats. La CUP entra amb força al Parlament autonòmic amb 3 diputats i 126.219 vots, el 3,48%, amb un fort ascens a les grans ciutats i consolidant un espai polític propi. ERC amb el 13,7% i 21 diputats, 11 més que el 2010, és la força que més puja i amb 270.000 vots més que fa 2 anys esdevé segona força en escons, per sobre un PSC que perd 50.000 vots, baixa fins als 20 diputats, perdent-ne 8 i es queda amb un 14,4% del vot. L’espanyolisme més radical mobilitza els seus votants i permet al PP mantenir-se amb un 13% i 19 diputats, un més que a l’anterior consulta, i Ciutadans augmenta de 3 a 9 escons arribant al 7,6% amb gairebé 170.000 vots més. ICV guanya 3 escons per situar-se amb 13 parlamentaris i el 9,9% dels vots, gairebé 130.000 més que el 2010.
L’aposta d’Artur Mas per intentar capitalitzar el creixement de l’independentisme, intentant eludir les retallades i la política del seu govern no li ha donat resultats, i ha rebut un important càstig perdent gairebé 12 escons, gairebé els mateixos que guanya ERC (11) que no només es recupera dels seus mals resultats de 2010 sinó que sembla capitalitzar bona part del vot sobiranista, amb la CUP, que obté 3 escons defensant un independentisme en clau de nació completa i amb un contingut social clarament anticapitalista.
La CUP entra al parlament autonòmic i consolida un espai propi entrant amb força a les grans ciutats
La Candidatura d’Unitat Popular-Alternativa d’Esquerres obté 3 escons, tots per la circumscripció de Barcelona, on ha obtingut el 3,4% dels vots, uns escons que ocuparan David Fernàndez, Georgina Rieradevall i Quim Arrufat. A la demarcació de Girona ha obtingut el 4,21% dels vots, quedant molt a prop d’assolir un diputat, a Tarragona ha rebut el 3,58% i a Lleida el 3,05%. La formació de l’esquerra independentista aconsegueix entrar amb molta força a les grans ciutats, gairebé triplicant els seus vots a Barcelona a les municipals (de 11.805 a 31.630, arribant en alguns districtes com Gràcia al 6,33% o Ciutat Vella al 6,25%) i obtenint grans avanços a localitats com Sabadell, on passa de 2.288 a 3.722 vots, Tarragona 1099 a 1794, Reus, de 1918 a 2448, Badalona de 1465 a 2344, o Terrassa 868 a 2.270, entre altres. És un ascens obtingut quan les forces més properes, com ERC i ICV han obtingut els seus màxims històrics, i que mostra l’aparició d’un espai propi, aconseguit sens dubte també gràcies a l’obertura de la candidatura a moviments socials. La CUP-AE consolida igualment una sòlida base a la resta del Principat, duplicant els seus vots respecte a la darrera convocatòria d’eleccions locals, passant de 60.930 a 126.219 vots, si bé en algunes localitats mitjanes i petites la diferència entre el context d’unes eleccions municipals es fa palesa amb un descens de vots en aquesta convocatòria autonòmica. Per comarques, cal destacar que la candidatura esdevé tercera força al Priorat, la comarca més empobrida del Principat amb un 8,7% dels vots, on s’imposa al municipi de la Vilella Alta (34,5% dels vots) , i també al Pla de l’Estany, amb un 5,85%. Obté també destacats resultats al Pallars Sobirà, 6,36%, Alt Penedès, 5,65%, Garraf 5,95%, Gironès 5,51%, o Berguedà, amb el 5,44%. La CUP-Ae ha estat la força que a la qual ha costat més car cada escó, 42.000 vots per diputat, mentre que a CiU cada escó li ha costat 22.200 vots.
En la seva primera valoració de les eleccions, la CUP-AE ha anunciat que una de les seves prioritats al Parlament serà la concreció dels termes en què es podria celebrar un referèndum d’independència, així com garantir que es prevegin “els mecanismes per incloure tots els territoris dels Països Catalans en el procés”. Les altres propostes inicials seran l’aturada immediata de tots els desnonaments, la denúncia del deute il·legítim, i l’aturada de les retallades.
