El 27 de juliol de 1944 inicià una setmana d’esdeveniments alhora tràgics i heroics en la resistència contra el feixisme al Conflent. A l’àrea de Vallmanya i les mines de la Pinosa s’hi havien anat fent forts tant el maquis nord-català com grups de guerrillers del sud dels Països Catalans i de diferents indrets de l’estat espanyol.
Aquell 27 de juliol un grup de 8 maquisards baixa de Vallmanya cap a Marquixanes per a recollir avituallament. Era una acció que en les setmanes anteriors ja s’havia fet a diversos pobles de la comarca. Els maquisards anaven al poble i recollien menjar que de mutu acord els proporcionaven carnissers, flequers, pagesos.
A Marquixanes havien baixat a recollir el pa que el flequer els tenia preparat. El comboi del maquis, quan es troba a la carretera de Prada a Perpinyà -actual N116- topa amb un camió carregat amb una vintena de soldats alemanys. S’inicia un tiroteig però en veure la superioritat tant numèrica com de foc dels alemanys, el cap dels maquisards ordena la retirada.
Un dels maquisards, Roger Roquefort, és ferit i es refugia a la cuneta. Per fugir intenta amagar-se al jardí d’una casa. Descobert, és maltractat i apallissat per gendarmes i soldats alemanys. Finalment, el cap de la Gestapo de Prada, Walter Wiese, que era en aquell indret, li dispara 22 trets per assassinar-lo.
Posteriorment, el 29 de juliol el maquis ocuparà Prada per venjar la mort de Roger Roquefort i per torna, l’exèrcit alemany i la Milícia assaltaran i destruïran el poble de Vallmanya els dies 1 i 2 d’agost.
