[bar group="860×106"]

4200 represaliats polítics entre 2017 i 2022 en l’ofensiva de l’Estat espanyol contra el dret d’autodeterminació

Des del 20 de setembre de 2017, data en que una revolta popular s’enfrontà a les detencions i registres de les forces d’ocupació espanyoles que intentaven impedir el referèndum de l’1 d’octubre al Principat, fins a avui, a juliol de 2022. Òmnium Cultural ha comptabilitzat fins a 4200 persones víctimes de la repressió en el conflicte que enfronta el poble català contra l’estat espanyol i la seva negació antidemocràtica del dret d’autodeterminació.

Ferits i lesionats per la violència policial.

1.066 persones van ser víctimes de la violència policial entre l’1 i el 4 d’octtubre de 2017 a mans de la Policia espanyola i la Guàrdia Civil, que intervinguiren en prop de 100 col·legis electorals, agredint de forma molt violenta votants de totes les edats, causants traumatismes a almenys 432 persones. Uns fets que van quedar enregistrats a la memòria col·lectiva i en nombroses imatges que les autoritats espanyoles encara s’esforcen a intentar esborrar de les xarxes i registres. Però a aquest ferits cal afegir-hi els centenars de ferits per actuacions policials, d’aquests cossos i dels Mossos d’esquadra, en especial els incidents de l’octubre de 2019 a l’Aeroport del Prat i la ‘batalla d’Urquinaona’. Però que a més de Barcelona afectà a moltes localitats catalanes, sobretot al Principat. Entre aquests destaquen casos com el un jove atropellat voluntàriament pels mossos d’Esquadra a Tarragona que patí greus lesions i estigué ingressat a l’UCI, així com les nombroses lesions en ulls i cara causades per la utilització massiva de projectils i pilotes de gomes per part dels agents de tots els cossos. També hi hagué desenes de ferits en les mobilitzacions contra l’empresonament de Pablo Hasel, i en nombroses mobilitzacions més.

En total segons el recompte els ferits dels quals s’ha pogut tenir constància ascendeixen a 1639. No s’hi compten els molts altres que no foren atesos.

Violència feixista

A més, desenes de persones han patit les agressions de diversos grups feixistes espanyols, que han actuat com a força auxiliar de l’estat, atacant mobilitzacions i actes independentistes amb plena impunitat, a més d’una intensa campanya per contrarrestar al carrer la presència de propaganda antirepressiva. En alguns casos on s’han pogut coneixer els seus integrants, els grups d’acció espanyolistes, a més de militants feixistes, incloien agents dels cossos armats ocupants.

Empresonats, expulsats i exiliats

Manifestació a Lleida contra l’empresonament de Pablo Hasel, quwe segueix empresonat

Desenes de persones han passat per la presó durant diferents periodes.

El cas més conegut és el dels 9 representants polítics condemnats pel Tribunal Suprem l’octubre del 2019, Junqueras, Forcadell, Rull, Turull, Romeva, Bassa, Forn, Cuixart i Sànchez, que romangueren anys empresonats fins a l’indult parcial del juny 2021, rebent gran atenció medàtica.

9 membres dels CDR foren detinguts en el muntatge policial de l’Operació Judes, en què la policia i els mitjans espanyols s’inventaren un cas de suposat grup armat per a criminalitzar els comitès el setembre de 2019. Passaren mesos a la presó, fins que el gener de 2020 sortiren els dos darrers, Jordi Ros i Germinal Tomàs.

L’expresident autonòmic Puigdemont i 4 membres del seu govern es van exiliar a Bèlgica (Comin, Ponsatí, Puig, Serret) i la dirigent d’ERC Marta Rovira a Suïssa. També s’exiliaren la diputada de la CUP Anna Gabriel, a Suïssa, el músic Josep Miquel Arenas “Valtonyc”, a Bèlgica, i el veí d’esplugues Adrià Carrasco, que tornà de l’exili el gener de 2021 quan es desinflà el cas de falses acusacions espanyoles contra ell i la veïna de Viladecans Tamara Carrasco en un primer muntatge contra els CDR l’abril de 2018.

Altres persones detingudes en mobilitzacions i manifestacions han passat per la presó periodes entre dies i mesos, com en Charif i l’Ibrahim, de Girona, detinguts i empresonats l’octubre de 2019 i que sortiren en llibertat el juliol de 2020. En diversos casos de ciutadans nascuts en altres països les autoritats espanyols dictaren ordres d’expulsió i deportació, malgrat que es tracti de persones que tenen família i han fet la seva vida aquí, com un acte de major revenja i represàlia política  contra els qui s’han implicat en la defensa dels drets col·lectius d’aquest poble, foren casos com els de l’Ayoub, de Lleida. També hi ha diversos casos de persones condemnades amb sentències que impliquen ingrés a presó, alguns pendents de recurs, com el penedesenc Adrian Sas, o l’escocès William Aitken.

Processos oberts

Mossos d’esquadra disparen a manifestants contra el consell de ministres espanyol a Barcelona

Fins a 1.432 persones estan sent investigades en procediments penals per multiples causes, des de les diferents vagues convocades al llarg d’aquests 5 anys, les nombroses manifestacions contra empresonaments i detencions de representants polítics, activistes o d’artistes, concentracions contra casernes i comissaries espanyoles, talls de carreteres i vies fèrries, la manifestació contra la marxa de l’associació policial feixista Jusapol, les mobilitzacions contra al presència del rei espanyol en diverses ocasions, o contra la reunió del consell de ministres el 2018. Han suposat l’obertura de processos contra més de 1432 persones. Moltes de les persones encausades s’han negat a declarar i a presentar-se davant els judicis, donant lloc a continues ordres de cerca i captura, noves citacions i noves detencions de centenars d’independentistes i antifeixistes.

Alguns dels casos formen part de la causa secreta 104/2017, que tindria l’objectiu d’anar recollint i creant les bases per a possibles il·legalitzacions i operacions massives contra els CDR i altres forces independentistes.

Multes, sancions i processos administratius

La presecució espanyola en forma de sancions imesures punitives de ecaire administratiu afecta també més de 1200 persones, que han patit des de multes per manifestar-se (els Mossos n’han posat més de 850), fins a sancions per haver contribuit a la’organització del referèndum, amb la imposició de fortes fiances, sancions per haver aprovat resolucions en ajuntaments (600 casos) que mostren el caràcter virulentament antidemocràtic dels tribunals espanyols, no hissar la bandera espanyola imposada (més de 300 sancions),  i altres accions com col·locar pancartes o banderes amb símbols contraris a la repressió o favorables als drets catalans en edificis oficals, que contrasten amb la manca de cap persecució per altres tipus de pancartes i símbols.

L’aplicació de l’article 155 va suposar el cessament de 259 persones dels seus càrrecs públics, i la supressió de diversos organismes i ens de la Generalitat de Catalunya. Així com un reforç de les campanyes dels nacionalisme espanyol de setge , criminalització i intoxicació contra els mitjans de comunicació públics i l’enseyament català, posant les bases per diversos atacs judicials que s’han anat succeïnt.

Espionatge

Durant aquest període, s’han descobert diversos casos d’espionatge polític, com fou el cas de l’ús dels programaris espia Pegasus i Candiru a 65 persones, entre carrecs polítcs , representants d’entitats i fins i tot periodistes, en un cas que detallà l’informe del grup Citizen Lab l’abril de 2022; o la infiltració de membres d’agents espanyols en diversos col·lectius independentistes i moviments populars, com l’agent descobert i desemmascarat per l’esquerra independentista el juny d’aquest 2022.


[bar group="860×106"]