En relació a l’anàlisi feta ahir sobre les repercussions de l’emissió del documental ‘Ciutat Morta’ i els silencis mediàtics al voltant del cas 4F, des de L’Accent volem compartir les informacions que van aparèixer a l’ Accent 201, del maig del 2011, poc després del suïcidi de Patricia Heras.
Patricia Heras feia sis mesos que estava tancada a la presó de Wad Ras de Barcelona, i en feia quatre que estava en règim de tercer grau, havent d’anar a dormir a la presó. El passat 26 d’abril, però, just abans de tornar a entrar a la presó decidí posar fi a la seva vida. Les causes del seu empresonament es remunten a l’any 2006, en el marc dels coneguts fets del carrer Sant Pere més Baix de Barcelona, on un membre de la guàrdia urbana resultà greument ferit.
Enmig de la confusió que sempre ha envoltat el cas, cal destacar que la detenció de Patricia Heras es produí de forma inversemblant en un hospital de Barcelona, després d’assistir-hi per haver caigut amb bicicleta. Patrícia no va ser mai vista al lloc dels fets i, a través del seu bloc, havia exposat a bastament els fets que aquella matinada la conduirien a la seva condemna, literal, de per vida. Ella estava a l’hospital on van portar els tres detinguts en els llocs dels fets, i un dels policies la va confondre amb una de les persones que havia participat en els aldarulls. D’aquell hospital, la policia hi va arribar amb 3 detinguts i en va marxar amb 5. De res van valer els testimonis dels amics de Patricia, el registre de les ambulàncies que atengueren la jove i un amic seu després d’haver caigut en bicicleta. Va prevaldre la versió de la policia, obstinada en cercar el màxim de caps de turc per “venjar” les greus ferides d’un agent. El resultat fou una condemna a Patricia a 3 anys de presó per atemptat a l’autoritat i lesions. Havia llançat, segons la sentència, una tanca que causà un hematoma a la cama d’un agent de la Guàrdia Urbana. La tanca ni tan sols va arribar a aparèixer mai.
Els altres joves també van ser condemnats a diverses penes de presó. Amnistia Internacional a través del seu informe “Sal en la herida”, publicat l’any 2009, ja es feu ressò de les diverses irregularitats que envoltaven el cas i denuncià els maltractaments patits pels joves encausats durant les detencions.
La mort de Patrícia només va tenir cobertura per part de Vilaweb, i va ser silenciada per la resta de mitjans de comunicació. Tot i així, la notícia ressonà per la xarxa insistentment. La FAVB va emetre un comunicat on s’exigia la revisió del judici i s’afirmava que “no és l’únic cas de joves que poden acabar a presó basant-se només en testimonis policials contradictoris i on l’Ajuntament ha participat com a acusació particular”.
Per la seva banda, la mare de Rodrigo Lanza, un altre dels joves empresonat pels fets, remeté una missiva a l’alcalde de Barcelona, Jordi Hereu (que en aquell aleshores era regidor de seguretat i mobilitat a l’Ajuntament de Barcelona), en la qual remarca el muntatge judicial perpetrat per l’Ajuntament de Barcelona i per la Conselleria d’Interior, així com assenyala els qui per ella, son els principals culpables de la mort de Patricia Heras.
El passat dijous 28 d’abril, un miler de persones, es manifestaren sota la pluja en un recorregut des del Forat de la Vergonya i fins al centre penitenciari on Patrícia complia la seva condemna. Sota els crits de “Patricia Heras ni oblit ni perdó”, els manifestants arribaren fins a les portes de la Wad Ras, on les preses des de les seves finestres s’afegiren als crits de condemna.
4F: un cas ple d’irregularitats
La matinada del 4 de febrer de 2006 quatre policies municipals van intervenir en un edifici del carrer Sant Pere Més Baix on un miler de joves celebraven una festa. L’edifici estava ocupat per un grup de persones que l’utilitzaven com a sala de festes, però no pertanyia al moviment okupa de la ciutat. La intenció dels policies era posar fi a la festa i que ningú més pogués entrar a la casa. A tal efecte, van tallar el carrer al pas de vianants.
La situació es va acabar descontrolant i la policia va carregar contra la gent que hi havia al carrer. Enmig de l’aldarull, un objecte va caure des de l’interior de l’edifici i va impactar contra un policia municipal, que resultà greument ferit i fou ingressat en coma a l’hospital.
En les càrregues policials es detenen tres persones que es trobaven al carrer, i posteriorment, es detenen dues persones més a les urgències de l’Hospital del Mar. Un d’elles era Patricia Heras, a qui estaven atenent per una caiguda en bicicleta sense tenir res a veure amb els incidents.
Després d’un periple de 48 hores de maltractaments a comissaria, els detinguts passen a disposició judicial acusats d’haver ferit diversos agents. Un cop finalitzada la declaració davant del jutge, tres dels detinguts en la càrrega, sud-americans, són empresonats sense fiança al·legant un possible risc de fuga cap als seus països d’origen.
La versió dels detinguts és negar en tot moment la seva participació en els incidents. Els tres detinguts al carrer Sant Pere més Baix afirmen que es van trobar immersos en una càrrega policial, mentre que els dos detinguts a l’Hospital del Mar afirmen haver estat detinguts per error a les urgències de l’hospital.
La versió de la policia municipal està farcida de contradiccions i el procés presenta, a banda de les denúncies per tortures recollides per Amnistia Internacional, diverses irregularitats de procediment. En un primer moment, l’aleshores alcalde Joan Clos explica abastament en diversos mitjans de comunicació que l’agent ha resultat ferit pel llançament d’un objecte des d’un balcó de l’edifici. Posteriorment, aquesta versió, que provaria la innocència dels detinguts acusats d’haver deixat un guàrdia urbà en estat vegetatiu, passa a ser modificada i es parla que la lesió fou produïda pel llançament de pedres a peu de carrer. Malgrat que els pèrits que declararen en el judici indicaren que era impossible produir una lesió com aquella amb el llançament d’una pedra, aquesta fou la versió que el jutge donà per bona. Fou impossible investigar les restes d’objectes per tal de determinar quina era la versió veraç perquè una brigada municipal havia netejat el carrer dues hores després dels fets, en una actuació totalment insòlita degut a la gravetat del que allí havia succeït.
Per quin motiu l’ajuntament abonà d’organitzar aquest muntatge policial? Segons les organitzacions que han seguit el cas, obeeix bàsicament a dos motius. D’una banda, a la necessitat de condemnar uns caps de turc -les úniques persones que van poder detenir en aquell moment- que paguin les greus ferides rebudes per un agent. De l’altra, perquè si l’objecte va ser llançat des de l’interior de l’edifici el responsable civil seria el propi ajuntament; en canvi, si era fet des del carrer el responsable era la persona a qui s’havia acusat.
Tot el procés tingué com a resultat penes de presó per als cinc acusats. Un d’ells, Rodrigo Lanza, encara roman en presó complint una condemna de 5 anys, dos dels quals ja complí en presó preventiva.
Morts sota custòdia policial
La setmana passada es va fer públic l’informe del Centre de Documentació Contra la Tortura (entitat adherida a la Coordinadora de Prevenció de la Tortura), en el qual donava a conèixer la mort de 16 persones sota custòdia policial a l’estat espanyol des del gener d’aquest 2011.
D’aquestes 16 persones, 5 han mort als Països Catalans; 4 en centres penitenciaris i la darrera en una fugida dels cossos policials.
Segons l’informe: “des de l’1 de gener de 2001, tenim constància de 830 persones que han mort en aquestes circumstàncies”. I és que des de l’any 2001, segons els informes de la Secretaría General de Instituciones Penitenciarias, el nombre de morts a les presons augmenta anualment.
L’any passat foren 51 les persones mortes en presons del Principat. Cal tenir en compte que aquestes dades son les que publica el Departament de Justícia i que no es comptabilitzen doncs, aquelles persones que han mort en operacions policials, ni en trasllats ni en dependències policials.
){kind=link}