Després que uns desconeguts tornessin a tirar-lo a terra la matinada del passat dimarts, la convocatòria pel proper dissabte 7 de març al Bruc en contra de la presència del Toro d’Osborne no tan sols es manté, sinó que vol ser alhora una celebració popular i un clam perquè no el tornin a aixecar. L’acció directa contra el Toro d’Osborne comença a ser una tradició per la gent del Bages i de l’Anoia. Durant l’última dècada han estat diversos els grups que han reivindicat accions contra el que consideren un símbol de l’espanyolisme i del masclisme. L’anterior ocasió va arribar un dia d’agost del 2007, quan la “Germandat catalana de la Bandera Negra” publicava un comunicat en què afirmava que “desprès de 3 hores de bona i dura feina, a les sis del matí, el toro d’Osborne del Bruc ha caigut vergonyosament com un gegant amb peus de fang”. N’havien serrat les potes d’acer fins a fer-lo caure completament.
Més tard, el maig del 2008, uns amics de Masquefa van tornar-lo a aixecar d’acord amb el propietari de la finca. La premsa espanyolista va donar-los una àmplia cobertura i van justificar-ho dient que es tractava d’una figura històrica i que “és molt absurd que es mescli el toro amb la política”. La bandera espanyola amb el toro, profusament utilitzada en celebracions de caire espanyolista, tampoc no deu tenir res a veure amb la política. Ha tornat a caure
Però l’acció anònima i desobedient del passat dimarts ha tornat a deixar el toro on era: al terra. I la convocatòria que hi havia prevista per al 7 de març a la població del Bruc ha passat de tenir un to reivindicatiu, a tenir una aurèola de celebració. Una celebració que no es vol efímera. Segons Miquel Altadill, un dels impulsors de la iniciativa popular, “ara es tracta que no es permeti que el tornin a deixar aixecar. Volem que acudeixi el màxim de gent possible per fer un petit homenatge als patriotes que han tornat a tombar aquest símbol de la opressió del nostre poble”.
Signen la convocatòria les organitzacions de l’esquerra independentista del Baix Llobregat, el Montserratí, l’Anoia i el Bages, incloent la Coordinadora d’Assemblees de Joves de l’Esquerra Independentista, la Candidatura d’Unitat Popular, Endavant i Maulets. El seu objectiu és mostrar el rebuig d’aquestes comarques contra la simbologia espanyolista així com el seu suport envers els joves manresans que el passat mes de juliol van ser detinguts i posteriorment condemnats a pagar 192 euros. Els joves van reconèixer durant el judici que volien esbotzar la imatge del Toro per donar una resposta a la passivitat i la connivència de les institucions catalanes davant la imposició de símbols aliens a la nostra terra.
Els joves manresans poden entrar a presó
Un dels joves condemnats, el militant de Maulets Jordi Garcés, ha explicat a L’ACCENT que no reconeixen el tribunal que els va condemnar, que consideren injusta la sentència i que no pensen pagar la multa, cosa que els pot comportar passar 8 dies a la presó. Els joves, que han explicat que l’organització antirrepressiva Alerta Solidària els ha fet costat des del moment de la detenció, han presentat un recurs amb l’objectiu d’allargar el procés i discutir la justícia de la sentència. L’esquerra independentista manresana va organitzar recentment unes jornades solidàries a finals de novembre sota el lema “Ultratgem Espanya i tota la seva simbologia”.
