“A Barcelona hi ha un consens absolut entre els partits tradicionals sobre el model de ciutat”
Xavier Monge és qui encapçala la llista de la CUP a l’ajuntament de Barcelona. Aquest advocat de 25 anys té ja una llarga trajectòria al sí de l’esquerra independentista com a militant de Maulets i el SEPC. Actualment, a banda de la seva tasca política a la CUP és impulsor, juntament amb altres independentistes del barri de l’Eixample, el Casal La Cruïlla, que obrirà les seves portes properament. També ha col·laborat amb L’ACCENT.
Quin ha estat l’enfocament a l’hora de configurar el model de candidatura?
Quan vam començar a pensar en presentar-nos a les eleccions, vam deixar oberta la forma amb què ho faríem. Volíem configurar una candidatura que partís de dues premisses: intentar sumar el màxim de gent possible dels moviments i lluites socials a una candidatura, i presentar la CUP com a tal a les eleccions. Per aconseguir casar aquests dos elements, des del principi ha estat present la idea de fer una candidatura de “CUP i més”. Això de “CUP i més” s’ha acabat traduint en el que ara mateix és CUP-Alternativa per Barcelona.
Amb quins suports socials compteu?
En primer lloc, tota l’esquerra independentista de la ciutat està arrenglerada i fent feina amb la CUP. També comptem amb les organitzacions que conformen Des de Baix. Tenim altres suports molt importants, com el de la Trobada Social de Nou Barris, que porten temps fent feina municipalista a nivell de barri en una línia molt similar a la de la CUP. A part de tot el teixit organitzatiu, també comptem amb el recolzament de persones independents de reconeguda trajectòria social, política i cultural, com Fidel Lora -exdiputat al Parlament autonòmic pel PCC-, l’activista David Fernàndez, l’exregidora de drets civils Roser Veciana o l’escriptor Julià de Jodar. Actualment, aquest grup d’independents estan treballant per impulsar una plataforma de suport a la candidatura.
Com és la vostra relació amb els moviments socials?
De seguida es va sumar gent a la CUP que provenia de lluites socials i que no havia militat mai en organitzacions de l’esquerra independentista. Això ha suposat una aportació d’experiències i discurs molt important. D’altra banda, també hem anat a trobar moviments socials i a reunir-nos amb ells per tal que ens fessin arribar les seves propostes per recollir-les al programa.
Quin és l’eix central del vostre discurs?
Quan escollim el lema “Revolucionem Barcelona” ho fem per remarcar una cosa que hem anat dient des del principi. A Barcelona no hi ha oposició real, hi ha un consens absolut entorn el model de ciutat i els grans temes. La nostra proposta és aixecar una veu que ara mateix no és a l’ajuntament però sí que és a la ciutat, contra aquest model de ciutat-aparador que exclou les classes populars.
Com creieu que pot influir la consulta del 10A en els resultats electorals a la ciutat?
Costarà una mica destriar què és efecte exclusiu del 10A i què és ja un corrent de fons dels darrers anys. El que sí que és cert és que hi ha qui ha intentat instrumentalitzar i molt la consulta. Creiem que no és el nostre cas; malgrat que molta gent de la CUP ha estat treballant colze a colze amb la resta de voluntaris a la consulta del 10A, no hem anat en cap moment a buscar la foto. Però caldrà veure com repercuteix això a qui s’hi que se n’ha volgut aprofitar, ja que a vegades intentar apropiar-se d’aquestes coses genera un efecte boomerang que es pot tornar en contra dels qui ho han volgut capitalitzar.
Quin ressò social heu percebut envers la vostra proposta política?
A nivell de carrer, de la gent normal, ens hem trobat amb dues actituds diferents, totes dues positives al nostre entendre. El qui ens coneix, si s’assabenta que fem un acte o una parada informativa a prop de casa seva, acostuma a apropar-s’hi per conèixer-nos una mica més i és un tipus de persona molt interessada en preguntar-nos sobre aspectes concrets i en conèixer les raons que ens fan una proposta totalment alternativa a la resta de candidatures. La gent que no ens coneix no mostra una simpatia directa cap a nosaltres -seria absurd dir el contrari, perquè és gent que no ens coneix i per tant no té cap tipus de concepte sobre les nostres propostes-, però si que detectes un cert interès i una visió positiva pel fet que sorgeixin coses i propostes noves. Realment, el que estem detectant és que molta gent està cansada de l’actual sistema de partits.
I a nivell de cercles polítics?
Pel que sabem, als cercles polítics tradicionals de la ciutat no els fa cap gràcia que apareguem, cap ni una, perquè els obliga a un reposicionament del discurs entorn certs temes. També expressen un cert menyspreu, com volent dir que “heu vingut aquí a esgarrapar-nos un grapat de vots que no us serviran de res”.
Com us plantegeu la cursa electoral?
Nosaltres som molt conscients que saltar a les primeres eleccions la barrera del 5% és molt complicat. L’enfocament de campanya que ens hem marcat ha estat que la nostra proposta arribi a tot arreu, a tots els barris, que se sàpiga que hi ha una possibilitat de vot alternatiu al “model Barcelona” que defensen la resta de partits. I a través d’aquesta extensió, anar posant el dit a la nafra en temes concrets que afecten els barris i les classes populars. A partir d’aquí, quants vots pensem treure -que és la pregunta que més ens fan- és quelcom complicat de respondre. No tenim cap referència sobre la que calcular i les porres que fem entre nosaltres donen previsions molt diferents.
Podries dir-nos tres mesures concretes que creieu que cal impulsar de forma immediata des de l’ajuntament?
N’hi ha una en el tema d’habitatge molt important, que és fer el cens de pisos buits que preveu la Llei d’Habitatge, per tal d’expropiar-ne el dret d’ús i posar-los al mercat de lloguer.
Una altra mesura seria aturar l’alienació de béns i serveis públics de manera immediata, i recuperar la gestió pública d’aquells que sigui possible. Cap externalització més, municipalització dels serveis públics que sigui possible i ni un pam de sòl públic més per operacions privades.
També som ferms partidaris d’aplicar la moratòria hotelera a Ciutat Vella i Eixample, per tal que el turisme, per a bé i per a mal, es reparteixi per tota la ciutat.
Quant us penseu gastar en la campanya electoral?
Diria que el nostre pressupost de campanya ronda els 16.000 euros. Els altres probablement es gasten això només en una setmana en un sol barri.
