No és cap secret que la lluita feminista és actualment una de les més dinàmiques i vigoroses d’entre totes les lluites populars que tenim als Països Catalans. Així, l’any 2018 serà recordat a casa nostra per algunes de les mobilitzacions feministes més importants de la història recent. La vaga del 8 de març o les mobilitzacions contra la sentència de “la manada” són fites que demostren la força d’aquesta lluita, com també ho són els fenòmens de denúncies per xarxes i els debats que han sorgit al voltant de totes aquestes iniciatives.
A la Catalunya Nord, aquesta eclosió reivindicativa ha vist néixer el Jove Moviment Feminista de Perpinyà (JMFP), que el passat 24 de novembre vam poder veure al carrer amb motiu del Dia internacional contra la violència de gènere i que el 25N va organitzar un dinar de sororitat “per fer xarxa contra les violències masclistes”, com ens han explicat elles mateixes. Per conéixer un poc més la seua lluita, ens han concedit aquesta entrevista col·lectiva.
Podeu explicar-nos els orígens del Jove Moviment Feminista de Perpinyà?
El Jove Moviment Feminista de Perpinyà neix d’una voluntat de reunir-nos entre dones per portar les nostres veus i pensar un feminisme contra el patriarcat des de l’anticapitalisme. També, d’una voluntat d’ocupar i tornar a fer nostre l’espai públic, l’espai urbà i cultural per eliminar-ne la por i el sexisme. Amb altres paraules: per no sentir-nos soles i per treballar per fer una societat justa on ens puguem sentir lliures.
Quins són els vostres referents ideològics, de lluita o de moviment?
Com a referent prenem les companyes del sud; aspirem a crear una xarxa d’assemblees capaces de coordinar-se per dur al carrer, als jutjats i als nostres espais les reivindicacions que ja existeixen i les que puguin sorgir. I això, sempre amb la problemàtica del patriarcat com a sistema d’organització social que volem arribar a enderrocar.
També prenem com a referent totes les dones que han lluitat, que lluiten i lluitaran pels seus drets d’aquí i d’arreu.
Quines són les principals campanyes que impulseu?
Més enllà de mobilitzar-nos en les diades marcades com són el 25 de novembre i el 8 de març, des del JMFP hem aportat a Catalunya Nord “el punt violeta” i hem pogut participar a festivals com Ida y Vuelta, la Festa del TC o la festa major organitzada pel Casal de Perpinyà. També, properament, participarem a un programa a la ràdio amb un recull de cròniques feministes.
Tenim com a projecte intervenir a diferents escoles de Catalunya Nord per visibilitzar i eliminar el sexisme massa present en els nostres centres educatius. I per últim, sem atentives a l’actualitat local per reaccionar ràpidament quan s’escau.
A la Catalunya Nord han tingut impacte les campanyes de denuncia d’agressions per xarxes socials?
Hem dut a terme una campanya en contra del reclutament de Paddy Jackson a la USAP, un jugador de rugbi irlandès que van expulsar al seu país per haver violat una noia i haver vulnerat totalment la seua intimitat. Hem tingut molt de ressò en el periodisme local i moltes persones s’han apropat a la nostra lluita per donar-nos suport. Sabem que la reivindicació ha arribat a orelles dels dirigents de la USAP, ara esperem una resposta clara: l’expulsió de Paddy Jackson.
“Hem dut a terme una campanya en contra del reclutament de Paddy Jackson a la USAP, un jugador de rugbi irlandès que van expulsar al seu país per haver violat una noia”
Quina és la salut del feminisme a la Catalunya Nord?
A Catalunya Nord el feminisme reneix. Sempre hi ha hagut el col·lectiu Droits des femmes 66 que aglutina representants de sindicats, serveis que treballs amb i per a les dones i partits polítics. La força que tenen és petita i per això nosaltres volíem crear un moviment obert a totes, per fer del feminisme, una lluita de totes, entre totes i per a totes. El feminisme cada vegada guanya més espai però encara hi ha molta feina.
Quins penseu que són els principals problemes de les dones a la Catalunya Nord?
A Catalunya Nord hi ha els mateixos problemes que amb les dones d’arreu: agressions, diferències salarials, assetjament al carrer… Ara bé, tenint present que Catalunya Nord és el segon departament més pobre de l’Estat francès, això provoca que la pobresa afecti principalment les dones. Per exemple, un 100% de les dones sense sostre han patit o pateixen violències masclistes.
Penseu que els moviments feministes a banda i banda dels Pirineus van al mateix ritme?
No hi ha el mateix ritme entre les dues bandes dels Pirineus. A l’Estat francès les lluites feministes dels anys 60 i 70 han deixat un terreny tranquil per a les generacions futures. Això ha provocat que les generacions actuals no vegin les mateixes problemàtiques tot i que segueixin existint. Poc a poc, se tornen a reactivar i se torna a la lluita feminista.
“Sem atentives a l’actualitat local per reaccionar ràpidament quan s’escau”
Quina relació té el feminisme amb els moviments socials/obrers?
Tradicionalment, a Catalunya Nord, el feminisme ha estat sempre lligat als moviments d’esquerra. Prenem com exemple el col·lectiu Droit des femmes 66 que aglutina diferents associacions feministes que treballen amb les dones i, alhora, representats de sindicats i partits polítics d’esquerra.
Parlant d’actualitat, quina implicació han tingut les dones en les darreres mobilitzacions en contra de les polítiques de Macron?
El moviment de les armilles grogues és molt recent i no hi ha hagut cap implicació dels moviments feministes perquè les armilles grogues han demanat que no apareixin les sigles de cap partit polític, cap associació ni sindicat. És difícil de valorar.
