‘A la Triple Frontera (Argentina, Brasil, Paraguai) no hi ha altre perill que no siga el terror institucionalitzat’
Raúl Aramendy, pedagog i productor agroecològic, és director de CEMEP ADIS, organització sense ànim de lucre, amb més de quinze anys de vida, dedicada a l’agrogeologia, la defensa de la selva paranaense i a l’educació i la comunicació popular. És un veterà militant compromès fonamentalment amb el desenvolupament de les organitzacions socials, culturals i de base del sector popular de la Província de Misiones (Argentina).
La zona de la Triple Frontera (l’Argentina, el Brasil, el Paraguai), on desenvolupa la seua tasca CEMEP ADIS, es considera una zona calenta geopolíticamente parlant. Quines són les principals problemàtiques a les quals us enfronteu?
Qui diu que és una zona calenta pot valorar-ho des de diverses perspectives. Nosaltres entenem que ho és, perquè allí es troba l’aqüífer guaraní, el tercer en importància del món. Perquè hi ha un fort moviment d’oposició popular a la destrucció de la selva paranaense, el cinquè centre de biodiversitat de la Terra i perd 17.000 ha cada any, o als projectes de construcció de les grans represes de Garabí-Panambí. També una és zona calenta per la injustícia social generada pel sistema d’explotació: Misiones és una de les regions argentines amb major índex de pobresa, el poble guaraní Mby’a es troba amenaçat, pràcticament condemnat a la seua extinció, els obrers rurals i els camperols sotmesos a la màfia tabaquera de Phillip Morris i la British American Tobacco amb un model que aposta per la contaminació de les aigües, el monocultiu especulatiu, la integració vertical dels treballadors o l’ús d’herbicides altament tòxics com el glifosat, comercialitzat per Monsanto amb el nom de Roundup. Per altra banda, hi ha qui afirma que és una zona calenta per ser una regió amb una elevada presència de població àrab i ho relacionen amb un focus de terrorisme islàmic. Ací no hi ha cap perill que no siga el terror institucionalitzat que busca el benefici privat
Quines són les relacions amb altres associacions o moviments brasilers i paraguaians de la regió? Compartiu experiències de lluita i les treballeu conjuntament?
Els moviments de resistència i de formulació de propostes estan actualment articulant-se. Però sí, clar que hi ha contactes transnacionals amb altres organitzacions. Recentment hem celebrat un seminari internacional amb representants de Bolívia, el Paraguai, l’Uruguai o el Brasil per impulsar l’agroecologia, produir béns d’una manera sostenible amb l’entorn. També hem engegat una xarxa d’Educació i Agroecologia, treballem en la Coordinadora No al Garabí, represa a la qual s’oposa el 75% de la població de Misiones, entre d’altre formes de lluita.
Dels diversos projectes que dueu a terme actualment, quins en destacaries. Per què?
Nosaltres som educadors i comunicadors populars, el nostre treball consisteix en formar. Treballem per un model sustentable de desenvolupament local, per cercar la justícia social, aconseguir el respecte i el reconeixement dels indígenes, articular un mercat local de productes sans i ecològics demandats pels consumidors més proper, la conservació del medi ambient… Això s’aconsegueix amb una democràcia més participativa, amb la implicació dels agents socials. Eixe és el nostre projecte global: treballar l’eix educatiu, de formació, de creixement del coneixement popular, el foment de la mobilització i la presa de consciència col·lectiva.
Més concretament, treballeu el projecte “Costruyendo soberanía alimentaria desde la base” amb el poble Mby’a, guaraní. Com són les relacions amb els indígenes? Quins són els principals obstacles a les seues demandes?
Nosaltres actuem con a centre de suport. Els guaranís s’organitzen autonomament: tenen el seus líders i una estratègia pròpia. Tractem de caminar junts, solidàriament en les reivindicacions comunes. També els aportem formació teòrica i pràctica en matèria agropecuària i forestal. Són un agent social clau en la regió; viuen en la part més selvàtica i són els més afectats per les construccions de les represes. Actualment també formen part del moviment d’oposició. Pel que fa a les problemàtiques, no és per la possessió de terra. Les 75 comunitats guaranís existents gaudeixen d’una figura jurídica exclusiva: la propietat comunitària. Sí tenen evidents problemes sanitaris, com malnutrició i malalties endèmiques, perquè els han furtat el seu mode habitual de vida: el caçador- recol·lector. Han de buscar alternatives de producció i aconseguir sobirania alimentària. Eixe és el principal obstacle ja que es tracta d’un canvi cultural.
La soja modificada genèticament ocupa a l’actualitat, aproximadament, 41,4 milions d’hectàrees cultivades; l’Argentina amb el 4,5% i el Brasil amb el 4% de la producció total, són dos dels cinc països que més Organismes Genèticament Modificats (OGM) conrea. Quina és la situació a Misiones i les conseqüències que se’n poden derivar per a la població?
La soja que produeix l’Argentina ja és en un 99% transgènica, és el tercer productor mundial. Ja no som el “graner del món” ni un país de làctics. La soja s’exporta a l’actualitat per a farratge animal, sobretot a la Xina. Però el problema no s’arrela a Misiones, les principals regions productores són Santa Fe o La Pampa. Aquestes terres es fumiguen amb avionetes, amb evident perill per a les poblacions properes. Sí, la soja és un problema seriós però no a Misiones. La nostra soja són els pins utilitzats per a reforestar la selva per a la producció paperera i el tabac.
Pot esdevenir una alternativa viable l’agroecologia front el model especulatiu establert per unes empreses tan poderoses com Monsanto, Novartis o Dupont?
Jo li donaria un tomb a la pregunta. El que és inviable és l’agribusiness, malgrat els elevats beneficis que acaben en molt poques mans. És inviable des d’un punt de vista de destrucció de la natura, des d’un punt de vista redistributiu de beneficis i, evidentment, inviable per a la salut humana, per la contaminació de les aigües o l’ús d’adobs químics. En el model actual, produïm més aliments però hi ha vuit cent milions de persones famolenques al món. El sistema no ha estat capaç de crear un món sense fam, i ja no parlem d’aliments sans, dietes equilibrades… A més no podem oblidar la crisi energètica, la dels combustibles fòssils. La nostra obligació és buscar la viabilitat. I l’agroecologia és una proposta seriosa, tècnica i científicament ben fonamentada que busca una relació de les persones amb el medi més respectuosa. Un sistema de producció sostenible, equilibrat. Estem en un moment clau de la història, hem de repensar els paradigmes actuals. Quin planeta volem deixar als nostres fills i néts? Nosaltres treballem en la creença de què un altre món és possible, i a més, desitjable i necessari.
Per últim, coneixes la realitat de l’Horta de València: l’amenaça de desaparició, la lluita dels col·lectius que s’hi oposen, els llauradors ecològics…?
Sí, clar. Portem molts anys treballant amb col·lectius i organitzacions del País Valencià i hi venim sovint. Recorde el desallotjament dels veïns de la Punta, trobar-me colze a colze amb ells front la policia. També conec les experiències en el camp de l’agroecologia i, evidentment, tenen la nostra solidaritat, estem en el mateix vaixell. A nivell general opine que el poble valencià hauria d’assegurar la seua sobirania alimentària i encara més amb l’entorn privilegiat, a nivell de qualitat i productivitat, d’aquestes terres que envolten la ciutat de València. No pot dependre del mercat internacional en un context tan inestable com l’actual amb una crisi petroliera que afectarà l’intercanvi de mercaderies i productes.
