“A Mallorca en català”. Aquest fou el lema escollit per l’organització política de l’esquerra independentista de Mallorca quan va decidir llançar al carrer la primera campanya oberta contra l’espanyolisme del Govern del PP de José Ramón Bauzá. La consigna és simple i molt clara, però l’elecció de la mateixa acull un important capital polític que ha entrat en sintonia amb els sectors més mobilitzats dels pobles de l’illa.
La reflexió que va sorgir del debat al voltant de la campanya a favor del català fou, precisament, que l’esquerra independentista no podia insistir a prioritzar termes com “mallorquí”, “llengua” o “llengua pròpia”, com acostumen a fer, amb dissimulades referències al “català”, els principals partits i moviments nacionalistes de caràcter moderat. No es tractava d’una qüestió de purisme ideològic ni d’anar a la contra de res, sinó de treballar de forma transversal per la unitat del català -i per tant dels Països Catalans- en la lluita a favor de la llengua, ja sigui des de la defensa del model educatiu de les Illes o en contra de les polítiques d’aniquilació a l’administració i a l’espai públic.
Així doncs, amb la campanya “A Mallorca en català”, Endavant (OSAN) deixava clar que, malgrat que alguns termes puguin ser totalment legítims i atreure altres sectors socials, la millor forma de defensar la llengua era posant en valor les pròpies paraules. En aquest cas, de la paraula que dóna nom a la llengua del país: el català.
**De la llengua als drets socials **
La decisió presa, a més, ha donat els seus fruits i ha trencat els tabús que hi havia al voltant d’aquesta qüestió. De fet, l’onada de manifestacions populars arreu de l’illa promogudes per molts sectors diferents del nacionalisme (des de l’esquerra independentista, fins a l’Obra Cultural Balear, diferents col·lectius i sectors o els partits de l’esquerra parlamentària, com el PSM o ERC) han estat encapçalades per la consigna que nasqué amb la campanya promoguda des de l’independentisme de base. “A Mallorca en català” ha estat el lema més corejat arreu dels pobles de Mallorca en el actes de rebuig a José Ramón Bauzá.
De fet, la iniciativa en defensa del català va marcar un abans i un després, no només pel que fa a l’ús del terme sense ambigüitats, sinó també pel que fa a l’estratègia de confrontació amb el Govern balear. Durant el 2012, i especialment arran de les visites del president Bauzá a la majoria de seus del PP de l’illa, Mallorca s’ha convertit en una olla de mobilitzacions a nivell local, en el que s’ha anomenat “primavera mallorquina”. José Ramón Bauzá s’ha topat amb convocatòries de rebuig a la seva presència a gairebé tots els municipis on ha anat i la ràbia i indignació s’han expressat a través de constants boicots als seus actes públics.
Les mobilitzacions, a més, han fet confluir de forma natural la lluita pels drets lingüístics amb la lluita pels drets socials. L’exemple més il·lustratiu, el de Bunyola, on la Guàrdia Civil espanyola va arrestar i maltractar diversos militants independentistes presents en una manifestació popular en defensa del català i contra del tancament de l’Hospital Joan March. El veïnat del poble i la plantilla de l’hospital van fer front comú i van aconseguir que Bauzá no trepitgés el municipi en presència de les càmeres de televisió.
Bloc Unitari Anticapitalista
De fet, tant la Guàrdia Civil com la Policia Nacional espanyola, comandades per l’exdelegat del Govern espanyol a Balears, José Maria Rodríguez (dimitit al juliol per assumptes de corrupció), han demostrat ser molt conscients del nivell de confrontació present a l’illa i de les conseqüències de les polítiques de Bauzá a Balears. Els cossos policials han actuat amb més contundència que mai, utilitzant la violència en repetides ocasions i, sobretot, detenint i imputant manifestants, sovint de forma arbitrària, però molts pics també amb objectius polítics clarament assenyalats.
En aquets sentit, l’organització del jovent de l’esquerra independentista, Arran, ha estat un de les entitats més afectades. La seva frenètica activitat arreu de Mallorca ha encès les alarmes. No només es tracta de l’evolució de l’antiga Maulets, odiada pels sectors més conservadors i espanyolistes de l’illa, sinó també de la gènesi de tot el moviment popular i independentista, que està agafant molta força en diferents camps. Totes les organitzacions de l’esquerra independentista de Mallorca han crescut durant el darrer any, tant a nivell quantitatiu, amb més nuclis i militància, com qualitatiu, amb més presència pública i capacitat de mobilització.
Pel que fa a l’àmbit juvenil, Arran ha estat la impulsora de la Marxa Jove pel Territori, que enguany ha unit per segona vegada diversos col·lectius locals i centenars de joves de pobles com Vilafranca de Bonany, Esporles o Sóller, entre d’altres. A més, l’organització juvenil ha pogut consolidar el projecte del Casal Popular Voltor Negre, malgrat que també participa molt activament de l’Ateneu Popular de Palma junt a Endavant (OSAN), el SEPC, la CGT, Revolta Global, en Lluita i una ràdio lliure (Ràdio 77).
Un grup de col·lectius que, majoritàriament, també formen part del Bloc Unitari Anticapitalista (BUA), una de les principals apostes polítiques de l’esquerra independentista de Mallorca per al proper curs. Més enllà de la possible participació en les mobilitzacions pels drets socials, el BUA ha nascut a l’illa amb l’objectiu de fer confluir les organitzacions i col·lectius que lluiten en defensa dels serveis públics i els drets socials des d’una perspectiva anticapitalista i popular.
De fet, aquesta clara aposta per la unitat popular topa de ple amb la fugaç participació d’Endavant al Consell de la Societat Civil de Mallorca, del qual va decidir marxar molt ràpidament, en el marc de les convocatòries a favor dels drets socials. L’organització política de l’esquerra independentista de Mallorca va sortir d’aquest òrgan argumentant, a través d’un comunicat, que no es podia treballar pels drets socials al costat d’alguns dels principals responsables del seu deteriorament, com els sindicats CCOO i UGT.
