La comarca dels Ports, al nord del País Valencià, és excepcional en molts sentits. Pròspera i important en temps passats, actualment és reserva de cultura, d’identitat i de naturalesa; que el progrés del segle xx haja passat de llarg és probablement la causa que haja conservat aquestes virtuts, però no per això els seus habitants s’han resignat a esdevenir un dinosaure de museu: un territori a admirar pel que fou en el temps passat, pel patrimoni natural i cultural, però sense vitalitat i sense possibilitats de viure-hi dignament. Des de fa anys, els veïns d’aquesta comarca, o més específicament, de la comarca històrica dels Ports de Morella (que inclou els pobles de Castellfort, Cinctorres, Forcall, Herbers, La Mata, Morella, Olocau del Rei, Palanques, Portell de Morella, Sorita de Morella, La Todolella, Vallibona, Villores, i Catí i Vilafranca, que oficialment pertanyen a altres comarques), han lluitat per revertir el pas de la història. Amb pocs més de huit mil habitants i una densitat de població inferior als 10 hab/km2 (molt juny dels 204,69 hab/km2 dels PPCC) la comarca dels Ports ha aconseguit fer-se un lloc en el mapa no només pels seus atractius turístics, sinó com a referent de combativitat i persistència. L’Aplec dels Ports és, sense dubte, la mostra més contundent de la tossuderia dels veïns i veïnes dels Ports. Des del l’any 1978 que s’hi celebra ininterrompudament, amb l’excepció d’un únic any, el 2006. A les acaballes del franquisme, i encara enmig de l’efervescència mobilitzadora, l’Aplec es va crear amb la idea de donar a conèixer les problemàtiques de la comarca i alhora d’atraure gent a visitar-la. I any rere any milers de joves hi han acudit, i pels seus escenaris han passat pràcticament tots els grups importants de l’escena musical catalana, des de Lluís Llach a Obrint Pas, des d’Al Tall a la Companyia Elèctrica Dharma; i molts altres grups que s’han convertit en clàssics de l’Aplec, com els castellonencs Tom Bombadil.
Un Aplec excepcional
L’Aplec dels Ports és, possiblement, el festival de música popular més antic dels que se celebren als Països Catalans; és, de fet, una de les poques iniciatives culturals i polítiques nascudes de la lluita antifranquista que han sobreviscut els desmobilitzadors anys de l’anomenada transició i la posterior dècada dels noranta. La Universitat Catalana d’Estiu podria ser-ne un altre exemple, amb la diferència que l’Aplec ha estat, des dels seus inicis, autogestionat i desvinculat de cap poder polític. Potser per això, per aquesta doble vessant de reivindicatiu, però alhora autònom, l’Aplec és encara hui en dia “un festival invisible”, com denunciava recentment Media.cat en un article. “Hi ha un festival -ens hi explica- que […] resulta pràcticament ignorat. L’Aplec dels Ports celebrat a aquesta comarca valenciana té tots els arguments per ser considerat un dels grans festivals estiuencs del país. […] Però sembla que amb això no n’hi ha prou per a que la premsa generalista –mitjans especialitzats i comarcals sí que en fan una cobertura important- cobreixi ni que sigui mínimament l’Aplec”.
Obstacles i redreçaments
Una de les característiques més particulars de l’Aplec és que tot el poble s’hi bolca i hi treballa desinteressadament. Enguany, com que l’Aplec se celebrava a Morella, hi havia més de cinc-cents voluntaris treballant-hi, però això no sempre és possible tenint en compte que hi ha pobles que tenen menys de cent habitants. En eixes ocasions, la resta de la comarca s’hi presta per completar els torns que calga, però, fins i tot així, de vegades és inassumible. Això és el que va ocórrer l’any 2006, quan els veïns de Sorita es van veure incapaços d’assumir-ne l’organització. Però aquest no ha estat l’únic obstacle. Temps abans, l’Aplec també es va veure forçar a fer un replantejament quan, a mitjan anys noranta, va viure una massificació acompanyada de despolitizació. Durant aquella època, l’Aplec atragué molt d’estiuejant de la costa que acudia només amb l’objectiu de fer festa, afavorit, en part, per un programa musical més comercial. Sorita fou, precisament, l’escenari d’un d’aquest aplecs, i potser per això, no es veié amb forces d’organitzar l’edició del 2006. Després d’uns anys de grans xifres d’assistència, però de menor contingut reivindicatiu, els organitzadors van decidir un canvi de rumb i apostar per més música en valencià, més reivindicació, i un públic menys nombrós però més compromès.
Ací i ara
El 35è Aplec dels Ports s’ha celebrat a Morella, i ja és el quart cop que s’hi fa. Enguany, com cada any, l’Aplec ha vingut carregat de reivindicació. “Ací i ara” ha estat el lema escollit i tota una declaració d’intencions: a banda de les històriques reclamacions de serveis per a la comarca, d’infraestructures i d’inversions que eviten la despoblació o la defensa de la llengua i la cultura i les tradicions locals, les reivindicacions actuals inclouen les denuncies contra les retallades o l’amenaça del fracking. L’Aplec, com a portaveu de la comarca -i en especial dels joves- s’hi ha pronunciant contundentment i ha fet de l’educació i la sanitat públiques, del feminisme, del problema del despoblament i de l’amenaça del fracking els eixos reivindicatius d’enguany. I més de quinze mil persones els han acompanyat durant els quatre dies de programació, que s’encetaren el dijous 25 amb la inauguració de l’exposició “El mural del País Valencià. 2013Any Estellès” i acabaren el diumenge 28 amb l’actuació de Miquel Gil, Obrint Pas i Maskarats. Entre mig, desenes de concerts, teatre, xerrades i com a novetat d’enguany, la presentació del documental “El batec d’una comarca” sobre els 35 anys de l’Aplec.
Els Països Catalans conflueixen a l’Aplec
Les comarques de Castelló sempre han sigut impermeables al regionalisme valencià. No són poques les iniciatives conjuntes que han sorgit a ambdues bandes del Sénia i a l’entorn del massís dels Ports. L’Aplec sempre ha sigut un punt de confluència d’aquestes comarques separades per unes fronteres tan artificials com naturals són els vincles i les relacions quotidianes. I no només els vincles geogràfics són evidents. Les grans onades migratòries de mitjan segle XX -que pràcticament van despoblar els Ports- es van produir en direcció a Barcelona i la seua àrea metropolitana.
I actualment és pot comprovar com, a l’estiu, molts dels cotxes que predominen són matriculats a Barcelona. Per tot això, l’Aplec sempre ha sigut molt receptiu a la nació completa, però sense grans manifests, d’una manera plenament normal. És així que l’esquerra independentista hi ha estat present des de fa molts anys fins el punt que una de les fites en la reestructuració del moviment independentista post crisi dels noranta tingué com a escenari l’Aplec: la fusió entre Maulets i les JIR, l’any 1998, a Cinctorres, que donà pas a Maulets, el jovent independentista revolucionari.
Vegeu ací el vídeo dels 35 ansy d’Aplec: El batec d’una comarca
Més informació: http://aplecdelsports.com/
