Actes a València pel tancament dels CIE i en solidaritat amb Noura Benrabah
Vora 150 persones es van concentrar el migdia del 27 de juliol a les portes del Centre d’Internament per a Estrangers (CIE) de València per demanar el seu tancament. Les persones que es reuniren també mostraven la seua solidaritat amb Noura Benrrabah. La jove magribina va ser expulsada el 13 de juliol al Marroc després de passar 40 dies al CIE de València. La xica denuncià haver patit assetjament sexual a una comissaria de la Policia Nacional d’Oriola i fou repatriada abans de poder comparèixer com a víctima al seu judici. La concentració s’inseria en la campanya pel tancament dels CIE, la qual està secundada per diversos col·lectius en defensa dels drets humans i contra el atacs xenòfobs (Antifeixistes PV,Col·lectiu Sense Papers, Jarit, SOS Racisme…). La mateixa campanya ja va realitzar una concentració a les portes del CIE Sapadors de València el 25 de maig d’enguany.
Noura, el seu advocat i fins i tot el fiscal del cas van demanar que la jove magribina no fora expulsada per tal de comparèixer al seu judici. Malgrat açò, el procés de repatriació es va accelerar i així s’impedia que Noura testificara. Açò va impossibilitar “realitzar una investigació i un judici en condicions, ja que es quedava sense víctima ni testimoni, deixant així amb tota probabilitat impune al presumpte agressor”, segons un escrit de la web de la campanya pel tancament dels CIE. El col·lectiu ha tramès una queixa al Defensor del Poble.
Llarg camí d’expulsió
Segons s’havia informat a Noura i a la seua família l’expulsió es faria des de l’aeroport de Barajas (Madrid) cap al Marroc. Tanmateix la mitjanit del dilluns 12 de juliol “va ser portada en furgó policíac des del CIE de València a l’aeroport de Barajas, on la van pujar la matinada del dimarts a un avió cap a Màlaga”, segons denuncia la pàgina web de la campanya pel tancament dels CIE. Va ser ingressada momentàniament en un centre d’internament de la ciutat andalusa i en un altre furgó fou traslladada, amb més víctimes d’expulsió, cap al port d’Algeciras. “Va partir custodiada en un ferri cap a Ceuta i finalment va ser abandonada a la frontera mentre la seua família l’esperava a Casablanca, amb l’angoixa de no haver tingut informació de la seua situació durant més de 24 hores”, sentencia el comunicat del web de la campanya.
Tortures al CIE de València
La Comissió d’Ajuda al Refugiat del País Valencià (CARPV) va presentar el desembre de 2009 un informe on s’evidenciaven tortures i maltractaments dins del CIE de Sapadors a la capital valenciana. L’estudi l’havia realitzat la Comissió Espanyola d’Ajuda al Refugiat (CEAR) analitzant la realitat de tres CIE: a Màlaga, Madrid i València. El projecte el va dirigir Pau Pérez-Sales, prestigiós científic i observador internacional dels drets humans. Es va seguir una metodologia basada en visites als centres, entrevistes privades amb el funcionariat, amb la policia del centre i amb persones internes.
Hi havia tres graus de constatació d’evidències: indicis (quan només hi ha una font d’informació), conviccions firmes (quan hi ha dues) i conviccions provades (quan hi ha tres persones que confirmen el fet). Doncs es va qualificar com a convicció provada que la nit del 9 d’agost de 2009 un funcionari del CIE de València colpejà a diversos interns sense cap motiu aparent. Va irrompre a mitjanit a la cel·la, i amb una companya mirant-s’ho, el funcionari va insultar i maltractar amb una barra diversos interns.
Quan es va presentar l’informe, el desembre de 2009, el director assegurava en una entrevista que “la vida dins dels CIE és insuportable”. “El que més em va sorprendre és com a algú li pot canviar la vida en qüestió de segons pel simple fet de ser al carrer […] Ni tan sols saben si eixiran o no; si tornaran a veure les seues famílies o si els repatriaran als seus països”, va explicar Pau Pérez-Sales.
