Agafar el bou per les banyes
Aquest 25 d’abril toca manifestació. Com cada any. Enguany, però, la mobilització serà el mateix dissabte dia 25, però el 25, com tocava. I ho serà gràcies a l’acció de l’esquerra independentista, darrere la campanya dels 300 anys d’ocupació, 300 anys de resistència. Abans que passe la mobilització i al marge del seu èxit final, pensem que sí que podem fer algunes puntualitzacions prèvies respecte a la idoneïtat en la forma de la seua convocatòria i contingut.
Ja hem ressaltat la importància d’haver fet la convocatòria el mateix dia 25 d’abril i no dues setmanes més tard, com ha fet Acció Cultural, el seu organitzador tradicional. D’aquesta manera, i avançant-se a les gestions de l’entitat que presideix Eliseu Climent, s’ha trencat amb una vella tradició que feia que res es mogués, respecte a l’efemèride de la derrota d’Almansa, abans de l’anunci oficial, o oficiós, de les dates marcades per l’ens cívic cultural. En anys anteriors, i aquest no seria una excepció, totes les persones desitjoses de recordar pels carrers de València les conseqüències de la desfeta, quedàvem a mercè de la pasqua, del pont de maig, de l’inici d’un període electoral o inclús d’alguna mena de caprici personal. Perquè una cosa és traslladar la manifestació al dissabte més pròxim, un fet que també és normal si tenim en compte que el 25 d’abril tampoc no és festiu, i una altra moure la data fins a catorze dies més tard; aquest any, com ja hem dit, serà diferent. No hi havia excusa per no fer-ho. Una decisió encertada, que ha marcat un bon precedent i que en línies generals també ha estat ben valorada per moltes entitats i inclús bona part dels partits i organitzacions polítiques de tot el país.
També hem de recordar que aquesta no ha estat la primera vegada que l’esquerra independentista agafa el bou per les banyes i anuncia, i du endavant, la defensa d’una data històrica. Molts recorden com fa alguns anys, no molts, una de les organitzacions de l’esquerra independentista i que ara també comparteix responsabilitat al darrere de la campanya, no va permetre que l’extrema dreta furtés la manifestació vespertina del 9 d’Octubre. Davant la possibilitat, per primera vegada, que l’independentisme no tingués presència al carrer en una diada tant significativa va fer una convocatòria alternativa. Aquella mobilització, que acabà sota les Torres de Quart, segurament va ser més multitudinària en propostes polítiques i en idees que en assistència. D’accions valentes com aquella, és que ara podem recollir alguns fruits.
Una altra de les peculiaritats d’aquest 25 d’Abril, i que mereix algun comentari ha estat la forma que ha pres la seua convocatòria. Els més espavilats ja saben que al darrere de la campanya dels 300 anys hi ha algunes de les organitzacions del moviment independentista: Endavant, Maulets, Cajei, Alerta Solidària i el Sepc, i a les quals en aquest cas concret s’ha afegit la Cos. Aleshores, perquè no convocar amb els seus noms? La resposta pot ser molt senzilla: l’exercici de la responsabilitat. La constatació que al darrere d’aquest 25 d’Abril el que hi ha és un moviment que té intenció de treballar plegat i amb la base de la mobilització al carrer, per mirar de fer les coses be i d’esforçar-se perquè la seua aposta i proposta política arribe al màxim de gent. I això és el que representa, justament, la campanya dels 300 anys. El que diguem, tornar a afrontar bé els problemes i posar totes les cartes sobre la taula, que ací ningú vol enganyar ningú.
I aquest 25 d’abril ens veiem a València.
