3.637.000 persones en risc de pobresa o exclusió social als Països Catalans
Al nostre país una de cada quatre persones és pobre
La xarxa d’ONGs europees European Anti-Poverty Network (EAPN) acaba de publicar un demolidor informe sobre la pobresa a l’Estat Espanyol. L’estudi inclou dades entre el 2008 i el 2014, és a dir els anys d’impacte de la crisi capitalista. Les conclusions no poden ser més pessimistes, donat que la pobresa no ha deixat d’augmentar en l’últim any.
El document presentat per EAPN utilitza com a principal referència l’indicador AROPE (At-Risk-Of Poverty and Exclusion), un indicador sobre pobresa i exclusió harmonitzat a nivell europeu per poder comparar la situació als diferents estats. Segons aquesta referència, a les demarcacions autonòmiques dels Països Catalans hi ha 3.637.ooo persones que es troben en risc de pobresa o exclusió social. En altres paraules, un 26,7% de la població pateix diferents nivells de pobresa a la nostra terra. En aquesta situació es troben, segons EAPN, 1.736.000 persones al País Valencià -és a dir, el 34,7% dels valencians-, 1.639.000 al Principat -el 21.8% dels catalunyesos- i 262.000 a les Illes Balears -el 23.8% dels illencs.
Si prenem com a referència l’indicador sobre el risc de pobresa d’àmbit estatal, hi hauria 2.695.000 persones en risc de pobresa al conjunt dels nostres territoris autònoms. És a dir, prop d’un de cada cinc habitants dels Països Catalans viu amb menys del 60% de la renda mitjana. Aquesta xifra s’ha incrementat respecte de l’any 2013 en un 2.6% al País Valencià -que suma un total de 1.311.000 de persones en risc de pobresa, el 26.2% de la població- i en un 2% a Catalunya -amb 1.187.000 persones en aquesta situació, el 15.8%. En canvi, a les Illes Balears l’indicador mostra un descens del 4%, respecte de l’any passat, i 197.000 persones en risc de pobresa, el 17.9% del total d’habitants.
A més d’això, l’informe de EAPN, ens indica que als Països Catalans (sense comptar la Catalunya Nord i la Franja de Ponent) hi ha 852.000 persones que pateixen pobresa severa. En altres paraules, el 6.2% de la població al nostre país pertany a unitats familiars que sobreviuen amb menys de 322€. Al Principat de Catalunya hi ha 430.000 persones en aquesta terrible situació (el 5.8% de la població), al País Valencià 318.000 (el 6.4%) i a les Illes Balears 104.000 (el 9.4%). El cas de les Illes és el més preocupant, donat que suposa que la major part de les persones pobres pateix una situació extrema. De fet, el de les Illes Balears és proporcionalment el quart registre més alt de pobresa severa de tot l’estat.
Per últim, l’estudi fa referència a les carències materials severes. Aquest indicador té en compte diferents ítems de consum, com per exemple l’endarreriment al pagament de la hipoteca o el lloguer, l’energia i l’aigua, l’endeutament per compres, la pobresa energètica, la possibilitat d’afrontar imprevistos… Així doncs, a la part dels Països Catalans que computa el document d’EAPN, hi ha 1.146.000 persones que pateixen carències materials severes. D’aquestes, gairebé la meitat, 565.000, són valencians; 473.000 són catalunyesos; i 108.000 són balears. Dit, d’altra manera, el 8.4% dels habitants d’aquests territoris pateixen mancances molt greus. A més, proporcionalment el País Valencià (11.3% de la població) i les Illes Balears (9.4%) ocupen, respectivament, el segon i tercer lloc del rànquing de comunitats autònomes amb més carències materials severes.
D’aquesta manera, segons l’estudi, un de cada quatre valencians i un de cada cinc balears es retarda en el pagament de la hipoteca o el lloguer. Un de cada cinc valencians i un de cada deu catalunyesos pateixen pobresa energètica. I quatre de cada deu habitants del Principat i més de la meitat dels que resideixen al País Valencià i les Illes Balears, no poden anar-se’n de vacances.
En definitiva, l’informe de EAPN es coneix en un moment en el qual la dreta i els poders fàctics ja han anunciat la sortida de la crisi. Aquesta afirmació xoca amb la realitat de la majoria de la població al nostre país, tal i com mostren les xifres que hem oferit. O potser, quan la dreta política i mediàtica afirma que hem sortit de la crisi, només parla del sector de la població al qual representa: la burgesia.
