La nit del 6 d’octubre de 1977 va ser assassinat a la ciutat d’Alacant Miquel Grau. Aquest militant del Moviment Comunista del País Valencià estava enganxant cartells de la Diada del País Valencià a la plaça dels Cavalls quan va ser brutalment agredit. Algú va llançar des d’un balcó un test i un maó que van impactar en Grau. Morí finalment el 16 d’octubre.
L’agressor, Miguel Ángel Panadero Sandoval, era militant de Fuerza Nueva i fill d’una de les famílies adinerades de la ciutat, propietària de diverses concessions de gasolineres. L’ascendència ultra de la família es completava amb el casament d’una cosina de Panadero Sandoval amb un dels tres condemnats per l’assassinat dels advocats d’Atocha, José Fernández Cerrá. Tot i ser condemnat a 12 anys i mig de presó, Panadero Sandoval va obtenir un indult el 1979. Segons revelà el diari El Mundo l’any 2013, treballava com a procurador als Tribunals de València amb el nom lleugerament canviat.
La memòria de Miquel Grau anirà sempre vinculada a la cançó que li dedicà Al Tall. Durant molts anys, però, el govern de la ciutat d’Alacant s’ha negat a retre-li homenatge. Aquesta desmemòria imposada per l’administració del PP va ser contestada pel Casal Popular Tio Cuc, qui des de la seva fundació ara fa quatre anys, ret anualment homenatge a Miquel Grau. Enguany, aquest homenatge va ser el passat 3 d’octubre. Aquest vídeo recull els principals moments de l’acte:
Enguany també, amb el canvi de govern a l’ajuntament, la reivindicació popular de la memòria de Miquel Grau ha empès els nous inquilins del Palau Municipal a fer un reconeixement institucional de la figura de Miquel Grau. Aquest juliol el ple municipal va acordar per unanimitat concedir a Grau la Medalla d’Or de la ciutat a títol pòstum i posar el seu nom a un carrer. L’homenatge institucional es va concretar ahir 7 d’octubre amb la descoberta d’una plaça de l’ajuntament en homenatge a Miquel Grau a la plaça dels Cavalls i el lliurament de la medalla als familiars de Grau. Quan la regidora del PSPV Eva Montesions va afirmar, en el seu discurs, que la ciutat d’Alacant “salda un deute amb Miquel Grau i la seva família”, des del públic algú va exclamar “a bones hores!”.
