Alerten que endarrerir les decisions sobre el canvi climàtic suposa un risc de danys irreparables molt superior al previst fins ara

En un informe especial fet públic amb el nom de “Diagnòstic de Copenhaguen“, adreçat a la propera conferència del clima de l’ONU que s’ha de celebrar entre els dies 7 i 18 de desembre, 26 investigadors, la majoria d’ells autors dels informes de l’IPCC, arriben a la conclusió que diversos aspectes importants del canvi climàtic s’estan produint en l’escenari més pessimista dels previstos, o fins i tot més enllà de les pitjors expectatives de només fa uns pocs anys .

Els casquets de gel del planeta s’estan fonent a un ritme accelerat, el gel àrtic està desapareixent molt més ràpid del que recentment s’havia projectat i la crescuda del nivell del mar en el futur s’espera que sigui molt més gran que el previst anteriorment, d’acord amb aquesta nova síntesi científica pubicada per alguns dels científics del clima més importants del món.

L’informe també assenyala que l’escalfament global continua la seva trajectòria confirmant les primeres projeccions de l’IPCC sobre la base dels augments de gasos d’efecte hivernacle. Sense una mitigació significativa, l’informe diu que l’escalfament mitjà mundial podria arribar als 7 graus centígrads l’any 2100.

El diagnòstic de Copenhaguen, fruit de més d’un any de treball, documenta les conclusions clau de la ciència del canvi climàtic des de la publicació del Quart Informe d’Avaluació del Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC) el 2007.

Les noves proves que han sorgit inclouen:

* Mesuraments directes via satèl·lit demostren que tant el gel de Groenlàndia com de l’Antàrtida estan perdent les capes de massa i contribueix ena l’elevació del nivell del mar a un ritme creixent.
* El gel àrtic s’ha fos molt més enllà de les expectatives dels models climàtics. Per exemple, l’àrea de mar a l’estiu de gel fosa en el període 2007-2009 va ser d’un 40% més gran que la projecció mitjana de l’informe de 2007.
* El nivell del mar ha pujat més de 5 centímetres en els últims 15 anys, aproximadament un 80% més que les projeccions de l’IPCC de 2001. Comptant les capes de gel i les glaceres, l’augment del nivell del mar pot ser superior a 1 metre l’any 2100, amb un augment de fins a 2 metres si es consdera un límit superior d’aquest temps. Això és molt més alt que el projectat per l’IPCC anteriorment. D’altra banda, més enllà de 2100, es pot esperar un augment del nivell del mar de diversos metres en els propers segles.
* El 2008 les emissions de diòxid de carboni dels combustibles fòssils van ser aproximadament un 40% més altes que les de 1990. Fins i tot si les emissions no creixen més enllà dels nivells d’avui, en només 20 anys el món ha esgotat les emissions permissibles per tenir una possibilitat raonable de limitar l’escalfament a menys de 2 graus centígrads.

L’informe conclou que les emissions globals han d’arribar a un màxim i després disminuir ràpidament en els propers cinc a deu anys perquè el món tingui una possibilitat raonable d’evitar els pitjors impactes del canvi climàtic. Per estabilitzar el clima, les emissions mundials de diòxid de carboni i altres gasos d’efecte hivernacle de llarga durada han de tendir a zero en aquest segle, afirma l’informe.

Declaracions:

El professor Stefan Rahmstorf, professor de Física dels Oceans afirma: “El nivell del mar està augmentant molt més ràpidament i el gel marí de l’Àrtic s’està reduint més ràpidament del que s’esperava prèviament. Desafortunadament, les dades ens mostren que ara hem subestimat la crisi del clima fins ara”. Per a Rixhard Sommerville de la Universitat de California,”Les emissions de diòxid de carboni no poden seguir augmentant si la humanitat té la intenció de limitar un risc de canvi climàtic inacceptable. La tasca és urgent i el punt d’inflexió ha de ser aviat. Si volem evitar més de 2 ºC l’escalfament, que molts països ja han acceptat com una meta, aleshores les emissions han d’assolir el seu pic abans de 2020 i després descendir ràpidament. ”

“Aquesta és una crida científica final per als negociadors del clima de 192 països que han de pujar al tren de la protecció del clima a Copenhaguen. Han de saber la crua realitat sobre l’escalfament global i els riscos sense precedents que implica”, sosté el professor Hans Joachim Schellnhuber, director de l’Institut de Potsdam per a la Investigació de l’Impacte Climàtic (PIK) i President del Consell Consultiu Alemany sobre Canvi Global (WBGU).  Per Martin Visbeck, professor d’Oceanografia Física i Director Adjunt de IFM-GEOMAR: “L’escalfament dels oceans i major captació de CO2 són un perill creixent per al medi ambient marí. La pèrdua de la diversitat biològica a causa de l’escalfament de l’oceà, l’acidificació dels mars i la desoxigenació s’afegiran dramàticament als ja greus efectes de la sobrepesca i la contaminació marina “.

“La reducció de la desforestació tropical podria prevenir fins una cinquena part del canvi en les emissions de CO2 humanes, desaccelerar el canvi climàtic i ajudar a mantenir alguns dels espais més importants del planeta de la diversitat biològica”, afirma el professor Peter Cox, del departament de Dinàmica de Sistemes del Clima a la Universitat d’Exeter. “Els nous registres centrals dels casquets de gel confirmen la importància dels gasos d’efecte hivernacle de les temperatures del passat a la Terra, i demostren que els nivells de CO2 són més grans ara del que mai han estat durant els últims 800.000 anys. L’última vegada que la Terra va experimentar aquests nivells de CO2 va ser milions d’anys enrere ” conclou la professora Jane Francis, de la Universitat de Leeds, Regne Unit .