Àlex Tisminetzky: «Són imprescindibles la prohibició dels acomiadaments i la derogació de les contrareformes laborals del PP i del PSOE»

Com valores les mesures econòmiques dels governs centrals i autonòmics/regionals?
Les mesures laborals són molt insuficients per a les dramàtiques conseqüències que té i tindrà per la classe treballadora la situació d’alarma pel coronavirus. Un exemple demolidor és com des del Govern espanyol s’ha volgut fer creure que s’havien «prohibit» els acomiadaments, i en llegir el Reial Decret es comprova que simplement s’augmenta la indemnització d’objectiu (20 dies per any treballat) a improcedent (33 dies per any treballat amb la darrera Reforma Laboral).

La realitat és que estem entrant en un cicle de crisi econòmica capitalista molt accentuada amb acomiadaments, ERO massius… i el marc laboral manté les estructures bàsiques de les darreres contrareformes laborals, que aguditzaran en els propers anys la precarització de les classes treballadores i l’augment del benefici capitalista.

Àlex Tisminetzky és advocat laboralista del Col·lectiu Ronda i afiliat a la CGT

Com valores la resposta sindical a la crisi (tant la dels sindicats anomenats majoritaris com la dels alternatius o combatius)?
Els sindicats CCOO i UGT estan immersos des de fa anys en una actuació de concertació acrítica, amb el resultat de la precarització cada cop més aguda del mercat laboral. Un dels exemples més clars d’aquesta actuació és el suport que han donat aquestes dues organitzacions a la darrera mesura del Govern espanyol de tancament de les empreses no essencials, amb la recuperació de les hores per part dels treballadors, que seran qui finalment pagaran el tancament. Es crea, amb l’increïble suport de CCOO i UGT, una «bossa d’hores» a les empreses de 72 per treballador on serà l’empresa qui decideix com i quan es recuperarà.

La resposta des del sindicalisme combatiu entenc que ha d’anar creixent amb la possibilitat de mobilitzar-se al carrer i fer vagues i protestes. La esperança de millora de les condicions laborals vindrà de l’acció sindical i social d’aquest espai, i (per posar només un exemple) la compra massiva de mascaretes per part de CGT de Catalunya ha demostrat que entrem en una fase en que serà la organització dels propis treballadors la que podrà plantar cara a la precarització i al deteriorament de les condicions de salut laboral.

Com penses que ha afectat la crisi als serveis socials?
Les retallades en sanitat, educació i altres serveis socials han accentuat els efectes de la crisi, tant a nivell de la possibilitat d’aturar els efectes del virus, com en les conseqüències socials de l’aturada de la producció. Hem de posar en el centre de l’agenda política, social i sindical la defensa dels serveis públics, i de qualitat.

Quines mesures creus que serien necessàries, viables, útils per superar la crisi sense perjudicar els serveis socials i la classe treballadora?
Des dels moviments socials i el sindicalisme combatiu s’estan posant sobre la taula propostes que entenc que són de mínims per no precaritzar encara més les vides de la classe treballadora. En l’àmbit laboral són imprescindibles la prohibició real amb declaració de nul·litat dels acomiadaments que tinguin relació amb la crisi sanitària, i que es deroguin les contrareformes laborals dels darrers governs del PP i del PSOE. I en el terreny social un pla de xoc social, amb mesures com la suspensió del pagament dels lloguers, com la que està plantejant la vaga de lloguers que s’ha convocat a partir de l’1 d’abril, la primera des de 1930.

Quines conseqüències pot tenir aquesta epidèmia per a l’economia? Ve una nova recessió?
El sistema capitalista ha entrat ja en una nova etapa de crisi, que totes les dades ens apunten que serà molt més intensa i precaritzadora que la que es va iniciar el 2007. Un cop passat l’estat d’alarma, ens restarà una reestructuració capitalista, que ja estava en marxa, però que s’ha accelerat de forma dramàtica, amb l’objectiu de tenir un mercat laboral més temporal i precaritzat, i amb una bossa enorme de treballadors aturats. Una nova crisi capitalista que suposarà més beneficis al capital, i més precarització per la majoria de la població treballadora, i que marcarà una nova època de tensió social. Un cop més la classe treballadora no ens resta més alternativa que sortir al carrer i organitzar-nos si volem plantar cara al que ens espera.