La crisi sistèmica del capitalisme que just acaba de començar significarà un empitjorament dràstic de les condicions de vida de la classe treballadora dels Països Catalans. Aquest empitjorament dràstic, unit als cicles mobilitzadors que hem viscut la darrera dècada i el sorgiment de diferents moviments populars que posen en qüestió els principis fonamentals de l’estat i l’oligarquia econòmica, ens situen en un escenari on les contradiccions del capitalisme com a mode de gestió econòmic i social s’evidencien i poden ser més fàcilment qüestionades.
Davant aquesta conjuntura des de l’esquerra independentista afirmem que hi ha una altra manera de viure que passa, necessàriament, per plantejar l’alternativa socialista enfront del desenvolupament capitalista. I per això és necessari intervenir en el moment actual que viu el nostre país situant la Unitat Popular com a única alternativa política possible per a les treballadores. L’acció pràctica del conjunt de col·lectius i organitzacions han d’anar guiades per un seguit d’objectius, com podrien ser acabar amb la propietat privada del sòl com a mesura de control per fer habitatge públic, la nacionalització de tota la sanitat privada i l’expulsió de la gestió privada de la pública, el control social dels sectors econòmics que proveeixen serveis essencials per la vida i la reconversió del model econòmic cap a un model sostenible ecològic i socialment, en sectors com l’energia, el sector primari i el turístic.
Per a aconseguir-ho, hem de considerar i treballar seguint tres principis bàsics. Primer, l’enfortiment i unitat dels fronts del moviment popular. Hem d’aglutinar la força que per separat ens permet aconseguir petites victòries i lluitar d’acord amb objectius comuns, ja que aturar desnonaments, generar espais d’autodefensa feminista o la sindicació de les treballadores responen a objectius similars. Cal que treballem juntes per realitzar propostes que superin els límits que el capitalisme patriarcal tolera, aguditzant i fent créixer el conflicte existent entre les classes socials d’aquest país.
Segon, la generació de l’alternativa de base socialista, feminista, i sobirana que s’ha d’estendre arreu dels Països Catalans. La construcció de la Unitat Popular no només es basa en els pactes entre organitzacions anticapitalistes o l’elaboració d’un front electoral, també és de gran importància la creació d’un espai polític amb formulació organitzativa, programa polític i estratègia revolucionària, amb capacitat de generar una nova hegemonia política arreu dels Països Catalans.
El darrer principi bàsic és el de situar la independència dels Països Catalans com l’aposta política necessària per construir el socialisme i el feminisme. Perquè és l’única possibilitat de supervivència del nostre poble i l’única possibilitat per decidir sobre els afers que ens afecten; però també per la força que té aquesta vindicació com a catalitzador de les lluites socials al nostre país, i com a única via per rompre amb el règim del 78 i les seves estructures de poder als Països Catalans. Davant els intents de l’esquerra espanyola de plantejar la possibilitat d’un reformisme en el si de l’estat on les reformes no arriben mai, o la possible temptació de deixar de banda la independència prioritzant tasques que puguin semblar més urgents; cal plantejar l’autodeterminació com a via per canviar la correlació de forces i posar els interessos de la vida abans que els del capital a la nostra nació. La independència és una revolució política que hem de fer possible per garantir una vida digna a les classes populars dels Països Catalans i una contribució també a l’alliberament de les treballadores de la resta de l’Estat i del món.
El nostre objectiu estratègic és generar una força social i política de base popular que estigui en condicions de tornar a plantejar-li un pols a l’estat i forçar-lo a cedir. Per a fer-ho, ens cal aconseguir un gran suport popular i una àmplia adhesió social a les principals demandes del nostre programa, un moviment popular amb una estructura i capacitat organitzativa suficientment robusta, articulada entorn de la Unitat Popular, per a mantenir el conflicte més del que l’estat pugui suportar i intel·ligència política col·lectiva per escollir el moment idoni de debilitat del règim per prémer l’accelerador i mobilitzar tots els recursos de lluita. Hem de tenir clar però que en aquest procés hi haurà fases d’avanç i de retrocés, i possibles embats que no siguin els definitius. En cada oportunitat i experiència, hem de mesurar els encerts i els errors de la nostra intervenció sobre la base de dos paràmetres principals: el debilitament del règim i l’enfortiment del bloc d’Unitat Popular.
*Anna Saliente (CUP), Lluc Gayà (Endavant (OSAN)) i Maria Gordillo (ARRAN), representants a la Taula de l’Esquerra Independentista
