Altai, tornem al món de Q

Altai, tornem al món de Q

Es parlava molt de la publicació per part de Tigre de Paper d’Altai per dos motius. D’una banda, cada novetat de Wu Ming que apareix a les lleixes de les llibreries ens posa en alerta i ens assegura hores i hores de lectura de la millor novel·la històrica amb gran reflexió política, amb substància. A més, que es publiqui en català també és motiu de celebració ja que hauria de donar a aquest col·lectiu d’escriptors italians imprescindibles més atenció mediàtica a casa nostra de la que han rebut mentre eren publicats únicament en castellà. Però l’atenció mediàtica que no han rebut no ha impedit que la seva legió de fans irreductibles anés creixent a través del boca-orella. I crec que podríem assegurar que els propis autors estan satisfets que sigui així.

D’altra banda, si Altai ha generat tant de hype és perquè Wu Ming han decidit tornar al món convuls del segle XVI per escriure el que vindria a ser una mena de continuació de Q (1999), la seva mítica novel·la debut que van signar sota el pseudònim de Luther Blisset. Si bé no és ben bé una continuació a la manera tradicional, sí que és una continuació del món de Q, dels seus trasbalsos i les seves conseqüències. Ens trobem una Europa dividida per les guerres de religió on la persecució religiosa i ideològica està a l’ordre del dia. Les guerres de religió entre catòlics i la plètora de branques protestants (luterans, calvinistes, anabaptistes, etc…) ha deixat Europa potes enlaire i els grans Estats teixint aliances inimaginables; mentre el Vaticà, les repúbliques italianes (Venècia, Gènova), Espanya i el Sacre Imperi volen establir una aliança catòlica monolítica, França i el regne de Polònia no dubtaran a aliar-se amb el Gran Turc, l’Imperi Otomà, per fer front a aquestes potències centrals, mentre que Anglaterra, des de la seva posició perifèrica, restarà en segon pla per veure com es desenvolupa aquesta lluita per l’hegemonia i com treure’n profit.

Ens trobem a Venècia el 1569, on Emanuele De Zante, un espia del Duc d’origen jueu, és acusat falsament de l’explosió al gran Arsenal de la Sereníssima República. Per salvar la pell, fugirà a través dels Balcans fins arribar a la Constantinoble otomana. Allà entrarà en contacte amb el que fins llavors havia estat el seu arxienemic, Giuseppe Nasi (Yossef Nasi), home de negocis jueu i gran enemic de l’Europa catòlica, col·laborador del Sultà Selim (successor de Solimà el Magnífic), que planeja trencar amb dos-mil anys de persecució i trobar un espai de llibertat on establir-hi el seu poble i que a la vegada sigui refugi de tots els perseguits per la seva religió o les seves idees.

A Constantinoble, De Zante hi descobreix una metròpoli multicultural on hi regna la tolerància a diferència de a l’Europa que acaba de deixar enrere, i poc a poc anirà canviant la seva percepció d’aquest nou món i entrarà al servei de Nasi, i per extensió, del Gran Turc. Amb un sentiment de pertinència sempre penjant d’un fil, ja que se sent estranger a tot arreu, De Zante entrarà a formar part del tauler on es juga la partida pel control de la Mediterrània oriental i que desembocarà en el cruel setge de Famagusta (Xipre), que ens porta a recordar aquell cruel i salvatge setge de Münster de Q, i a la batalla de Lepant el 1571.

Altai és un joc de geopolítica i d’enganys entre les grans potències del segle XVI, i també d’enganys i lluites de poder dins de cadascuna d’aquestes potències. És també una novel·la de confrontació de civilitzacions i d’idees on conceptes com la llibertat, la tolerància i el respecte envers aquells que pensen diferent hi té un pes cabdal. També, les innovacions tecnològiques jugaran un paper importantíssim en el desenvolupament de la trama i en el seu desenllaç.

Com és habitual en les novel·les de Wu Ming (54, Manituana, L’exèrcit dels somnàmbuls, L’invisible arreu…) hi trobem una profunda reflexió sobre el poder, les idees, el xoc de civilitzacions i, per què no dir-ho, unes dosis d’acció que ens deixen estarrufats. Ens narren, de nou, un moment crucial en la Història, quan un món antic s’esfondrarà per deixar-ne pas a un de nou (en aquest cas, la fi del domini Otomà del Mediterrani i la fixació definitiva de Felip II pel món atlàntic). I com sempre ens passa en les seves novel·les, no podem parar de fruir fins que tanquem la darrera pàgina d’un llibre que hem devorat. De nou, Wu Ming totalment imprescindible.

Fitxa tècnica

Altai
Wu Ming
Traducció de Pau Vidal
Tigre de Paper, Manresa 2019
425 pàgines