Alternativa per València-CUP: ‘El major repte és enfortir aquests espais d’unitat popular des d’on hem sorgit’

Entrevista a Imma Milan i Natxo Calatayud, portaveus d’Alternativa per València-CUP.  El proppassat 15 de juny es va presentar a la capital del Túria l’Alternativa per València-CUP, el nou projecte municipalista impulsat des de l’esquerra independentista i els moviments socials. Parlem amb els portaveus per conéixer-la de més a prop.

Quin ha sigut el recorregut d’Alternativa per València-CUP fins arribar fins ací?

Imma: Fa dos anys aproximadament van haver-hi, a nivell territorial, dues trobades a Gandia i a Xàtiva. D’aquell espai, va arrencar una sort de calendarització per a posar en marxa un grup promotor de la CUP a València i vam convocar un primer debat públic al Teatre el Micalet sota la pregunta de si era possible una CUP a la ciutat, amb les intervencions del mateix grup promotor i de la CUP de Barcelona. Van assistir-hi un centenar de persones i fruit d’aquell primer debat, es configurà un nombrós grup de gent interessada en treballar-hi. Llavors vam convocar una sèrie d’assemblees obertes on es constituïren les primeres comissions organitzatives i polítiques. Vam encetar el debat organitzatiu assumint les valoracions que es van arreplegar de les organitzacions de l’esquerra independentista, la majoria de representants dels moviments socials de la ciutat i persones properes a diversos fronts de lluita. Després d’aquest procés de debat el nucli es va constituir en febrer d’aquest any sota el nom d’Alternativa per València – CUP

Natxo: A banda d’això, evidentment, el recorregut d’Alternativa per València-CUP són els 40 anys de lluita independentista a la ciutat i els encara molt més de lluita anticapitalista, antifeixista i per la llibertat de moltíssims col·lectius i persones que hui també són Alternativa per València-CUP.

Després de la presentació pública, quins són els reptes que us plantegeu a curt i mitjà termini?

Natxo: Nosaltres, des d’un principi hem remarcat que no tenim pressa perquè anem molt lluny i, per tant, les coses millor fer-les ben fetes i amb bona lletra. A més comptem amb l’avantatge que ningú, més que nosaltres mateixa i l’esquerra independentista i els col·lectius i moviments socials (és a dir, la Unitat Popular), ens marca l’agenda. Ni eleccions, ni contextos polítics ni pactes amb ningú. Per tant, jo crec que a curt termini hauríem d’intentar dotar d’unes bases sòlides al nostre projecte a nivell organitzatiu i comunicatiu i començar a relacionar-nos i conèixer a la totalitat de la València rebel i que lluita.

A mitjà termini, jo crec que tenim varis reptes per davant i que estem en condicions d’aconseguir. D’una banda, aglutinar al màxim de persones i col·lectius de l’esquerra. A col·lectius, organitzacions, centres socials, okupes, comunistes, feministes, llibertàries, plataformes en defensa del territori i la terra i per la sobirania alimentària… D’altra banda, un altre gran repte, és fer entendre a totes aquelles que lluiten contra la injustícia i per la llibertat que sense Independència no hi ha justícia ni llibertat real ni hi haurà mai.

Imma: La feina ara (entre d’altres) és coordinar tota la sèrie de lluites als barris en un projecte municipalista comú. Però el major repte és enfortir aquests espais d’unitat popular des d’on hem sorgit, que més que un repte, és un imperatiu de la nostra feina del dia a dia. A València s’estan donant passes molt significatives en la constitució de plataformes anticapitalistes, culturals i antipatriarcals que van a representar un contrapoder popular important d’ara en endavant (si és que no es pot dir que ja ho han estat).

És perillós difondre la idea de que quan s’acabe el govern de Rita Barberá finalitzaran tots els problemes d’esta ciutat i contrarrestar eixe discurs certament mediàtic, és també un repte. Front això, cal seguir sempre alerta, desafiant el sistema des de la base com fan aquestes plataformes, impulsar l’autoorganització, l’autogestió, el discurs de que només hi ha democràcia quan hi ha sobirania popular, i no com una concessió electoral d’última hora.

Nosaltres continuarem com fins ara, fent pedagogia de la indestriabilitat de l’alliberament social i de l’alliberament nacional, articulant la construcció nacional també des de les lluites socials i no només per qüestions històriques i culturals. Això és el que ens ha fet allunyar-nos d’altres discursos que generen més animadversió ací, i ho hem fet a espais on no era gens fàcil.

Ens podeu fer una pinzellada de la gent que composa l’Alternativa per València-CUP en aquest moments? I com voldríeu que fóra en un futur?

Natxo: Actualment, l’Alternativa per València-CUP és una assemblea de gent diversa i plural, tota ella provinent de les lluites socials, nacionals i populars. Algunes mitjançant organitzacions i col·lectius de l’esquerra independentista (com ara Endavant, el Centre Social Terra o la COS), altres de projectes veïnals i/o socials (com assemblees o associacions de veïnes, plataformes d’aturades o llauradors ecològics implicats en la lluita per la Sobirania Alimentària), altres de col·lectius de defensa de la llengua i l’ensenyament públic (com Escola Valenciana), altres d’assemblees de barri del 15M o, simplement, persones que fa molts anys que havien deixat la militància política per desencants o cansament i que han vist una esperança de lluita en el projecte municipalista de la CUP. També hi comptem amb gent que prové del món cultural, de la música en valencià, del periodisme alternatiu…

Imma: Voldríem que en un futur fóra tan diversa com és ara o més. Poder formar-nos i enriquir-nos amb les aportacions de gent que treballa a molts altres àmbits dels que ja toquem. Nosaltres mai pagarem assessors, lògicament, serà la riquesa de la nostra militància la que puga aportar alternatives reals i transformadores.

Us heu definit com a “desacomplexadament independentistes i radicalment anticapitalistes”; com es tradueix això al model de ciutat que voleu?

Natxo: Això es tradueix, com a anticapitalistes, en una ciutat on la gestió de les decisions torne a ser del poble, no d’uns quants, amb fórmules horitzontals de participació democràtica real i comunitària. En una València on l’economia estiga també al servei del poble, amb pressupostos municipals pensats en la construcció d’uns serveis públics i col·lectius de qualitats, gratuïts i universals. Una ciutat que recupere el motor de la nostra economia tradicional: l’agricultura i la indústria, tot adequant-la als valors ètics i sostenibles de la nova cultura de la terra i promovent mesures per garantir el repartiment real del treball i la riquesa. Una ciutat cohesionada socialment amb barris protegits i recuperats. Una ciutat amb mesures efectives i radicals per exterminar el racisme i el feixisme i per garantir una educació i una formació adequada en la multiculturalitat, la diversitat i la solidaritat. Una València sense discriminació social, política ni econòmica cap a les dones. Una València sense discriminació per motius sexuals i garant de la diversitat i de la visualització de l’oprimida. Una València de i per a les joves, que possibilite la seua emancipació personal i econòmica i la possibilitat de formar-se sense impediments econòmics, amb els seus propis espais de decisió i sobirania. Una ciutat de la cultura lliure, gratuïta i comunitària, amb equipaments dignes i amb la participació i gestió popular i de les associacions culturals de la ciutat.

I, com a desacomplexadament independentistes, això es tradueix en una ciutat dels Països Catalans. En la que la llengua vehicular a nivell social siga el català, en la que s’establisca un marc comú de relacions socials, culturals, polítiques, laborals i econòmiques que englobe els municipis de la nació sencera, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó. Una ciutat on es promoga a nivell internacional el nostre origen i esperit lligat a la Mediterrània dels pobles i no a l’Europa del capital. Una ciutat amb una política municipal que garantisca un projecte social de construcció i recuperació nacional, amb la reivindicació local del nostre dret col·lectiu a decidir el nostre propi futur. Una ciutat que conega i difonga la seua història col·lectiva, la seua memòria i disposada a encapçalar el seu paper històric com a cap-i-casal de les comarques en la tasca de l’empoderament i l’alliberament dels nostres pobles i del nostre país.

Quines dificultats -i quins avantatges- hi ha a València per a un projecte de lluita municipal?

Imma: A priori, es podrien plantejar les mateixes dificultats a València que a qualsevol altre lloc. Sovint es parla de la famosa barrera electoral del 5%, no comptar amb la maquinària econòmica de què disposen altres forces polítiques, no aparéixer a mitjans de comunicació, etc… En condicions objectives, ens serà tant difícil assolir eixos objectius com ho ha estat per a altres nuclis quan començaren, de fet, així ens ho van dir els companys de la CUP de Barcelona; per a ells, el repte tampoc se’ls presentava fàcil. Ara bé, València és una ciutat especialment devastada per la corrupció inherent al sistema capitalista i per l’ofensiva espanyolista/regionalista, i per unes institucions (des dels temps de la Transició) titelles d’interessos aliens. Hi ha un descrèdit polític generalitzat. València és una ciutat on també, per diversos factors, els moviments socials encara no han acumulat majories. Trobaríem així un escenari on “tot està per fer” on podríem tindre-ho tot en contra, o pel contrari, el fet d’oferir un discurs rupturista i de construcció de la Unitat Popular pot ser en sí mateix un avantatge.

Natxo: Com a avantatges tenim, clar està, el temps (som joves i això corre al nostre favor) i que València és un altaveu i pot exercir de punta de llança per a altres projectes municipalistes i institucionals alternatius que comencen a generar-se al País Valencià.

Heu manifestat que encara no teniu clar si us presentareu a les properes eleccions. En base a què prendreu la decisió?

Natxo: A la decisió lliure i sobirana no sols dels membres de l’Alternativa per València-CUP, sinó també del conjunt de l’esquerra independentista i dels moviments socials transformadors i rupturistes d’aquesta ciutat. Decisió que prendrem mitjançant debats i consensos presos en assemblees obertes i populars.

Evidentment, la conjuntura política i econòmica s’haurà de valorar per prendre decisions d’aquests tipus. Però sobretot, dependrà del nivell de moviment d’Unitat Popular i nacional que haguem estat capaces de construir fins a eixe moment i de si es troba en condicions reals de presentar una alternativa institucional a València. Nosaltres, com ja hem dit, hem perdut la por i ho volem tot.