[bar group="860×106"]

Amb elles i ells

[L’ACCENT 145]

Estem amb elles i ells. Amb els que van ser deportats i expulsats. Amb els qui els van destruir les cases. Amb els qui els van canviar els noms de les coses. Amb els quatre milions que els van obligar a viure en camp de refugiats infectes escampats per terres alienes. Amb els que se’ls va degradar a condicions de vida inhumanes i perennes. Amb els que van veure limitats els seus moviments. Amb els que van ser massacrats als mateixos camps de refugiats on s’amuntegaven. Amb els qui van ser ocupats després de ser arraconats.

 

Amb el que van veure dividit de nou el seu país. Amb els que van ser i continuen sent estafats per la comunitat internacional. Amb els qui els van negar i continuen negant la seua condició de poble. Amb els qui han de conviure amb una maquinaria de guerra poderosa i hostil. Amb els que pateixen les humiliacions insofribles i quotidianes. Amb els qui han de suportar 600 controls de seguretat cada dia. Amb els milers que han plorat de ràbia quan els demolien la casa. Amb els qui s’han quedat aïllats per un mur racista i que roba recursos naturals. Amb els milers de treballadors que cada dia surten del gueto i són traslladats per l’exèrcit als centres de producció fins que la nit són retornats. Amb els que esperen la tornada dels 11.000 presoners. Amb les vuit de cada deu famílies condemnades a l’extrema pobresa a causa dels bloqueig i les sancions. Amb els set de cada deu xiquets que pateixen anèmia por falta d’aliments. Amb el milió i mig d’ànimes que s’amunteguen dins la presó a l’aire lliure i segellada militarment més gran del planeta. Amb els milers que hi sobreviuen dins cases prefabricades de formigó o materials reciclats o tendes de campanya a la intempèrie. Amb els qui han de construir túnels per abastir-se. Amb els qui se’ls nega el dret al treball, el pa, la salut, l’educació i l’habitatge. Amb els qui es desesperen davant aquest apartheid modern i encobert. Amb els que són bombardejats. Amb els que són metrallats. Amb els qui no tenen res i sempre ho perden tot. Amb els qui veuen el mar com una paret més de la seua cel·la. Amb els que malgrat patir tot això són criminalitzats i estigmatitzats.

Estem amb elles i ells. Com ho estem amb tots els ocupats, oprimits, bombardejats, empobrits, oblidats i humiliats del planeta. Estem amb elles i ells. I front els qui justifiquen la barbàrie més vergonyosa i cruel de la nostra època.


[bar group="860×106"]