“Amb l’assalt de la Caserna Moncada va néixer el moviment ’26 de Julio’ per alliberar Cuba de l’imperialisme”

Ester Pau Joan

El dissabte 28 de juliol se celebra a Santa Coloma de Gramenet la diada nacional de Cuba, el 26 de Julio. Cada any, les entitats de solidaritat amb Cuba de Catalunya agrupades a la plataforma contra el bloqueig Defensem Cuba organitzen la celebració del 26 de Julio, que commemora l’inici de la Revolució cubana. Enguany, el Casal d’Amistat amb Cuba José Sánchez i la Brigada Julio Antonio Mella són els encarregats d’organitzar la celebració aquest esdeveniment a Santa Coloma de Gramenet. L’ACCENT parlem amb Ester Díaz, Joan Camarasa i Pau Pérez, membres del casal i l’últim membre de la Brigada Julio Antonio Mella per conèixer la celebració a Santa Coloma i la realitat cubana.

Què és el 26 de Julio?

Joan: És la diada nacional de Cuba, allà hi ha una gran celebració i aquí cada any se celebra a una localitat diferent. Aquest any ha tocat Santa Coloma i els joves de la Brigada s’han encarregat d’organitzar-ho conjuntament amb Defensem Cuba.

Ester: La diada commemora el dia en què un grup d’homes van assaltar la Caserna Moncada a Santiago de Cuba i, encara que no va sortir gaire bé, des de llavors es va crear una Brigada que es deia 26 de Julio i d’aquí va continuar la lluita per alliberar Cuba de l’imperialisme.

I què és Defensem Cuba?

J: És una plataforma creada el 1992 on, actualment, hi ha adherides 108 entitats diferents, entre elles hi ha algun partit, hi ha algun sindicat, les cases d’amistat de les que n’hi ha 27 a Catalunya… que té com objectiu comú la solidaritat amb la Revolució cubana.

E: Defensem Cuba treballa contra el bloqueig imposat pels Estats Units, per la sobirania de Cuba, per aconseguir la llibertat del 5 cubans empresonats injustament als Estats Units, en contra de la Posició Comuna Europea contra Cuba…

Per què existeix aquest teixit associatiu entorn de la solidaritat amb Cuba?

E: La plataforma va néixer amb la missió que, mentre existís el bloqueig, la plataforma havia d’existir. A part del bloqueig, hi ha altres tasques que van sorgint i aquesta plataforma les canalitza i les estén com, per exemple ja he dit, la defensa de la llibertat del 5 cubans empresonats als Estats Units. I aquesta tasca no és només de nosaltres, sinó que és internacional. Defensem Cuba es reuneix cada dos anys amb els grups de solidaritat de l’Estat i cada dos anys també amb tota la gent que fa solidaritat amb Cuba d’Europa. Això, a part que ens ensenya molt perquè n’aprenem dels altres i també mostrem les nostres propostes. A més, tenim la sort que sempre hi ha gent cubana tant de la cultura com de la política que ens posa al dia de com està la situació.

I quin és el motiu de fons que justifiqui tota aquesta tasca per Cuba?

E: Tant el programa que té el Casal com Defensem Cuba, la solidaritat amb Cuba és solidaritat política.

J: Cuba és un país amb un règim el qual als polítics mundials no els interessa. I la premsa per exemple, que jo li dic la premsa de la mentida i que faig vuit anys que no la compro, publica contra Cuba el que sigui, però a favor de Cuba no es pot publicar res. I això m’ho va dir la direcció d’El Periódico: “No t’esforces perquè a Espanya res que afavoreixi Cuba es pot publicar”. El motiu és donar a conèixer el sistema de Cuba, les penalitats que passa Cuba degut a més de cinquanta anys de bloqueig per part dels Estats Units... El nostre casal va començar fa trenta anys degut a un capellà que va anar a alfabetitzar a Nicaragua on va conèixer molts cubans que estaven treballant allà. Aquest home va anar a Cuba de viatge i quan va vindre, va voler muntar un casal d’amistat per donar a conèixer la realitat a Cuba que aquí no s’explicava i que no s’explica.

I quina és aquesta realitat?

J: Doncs d’aquesta realitat, allò principal que jo ressaltaria, després d’haver anat més de vint vegades a Cuba, és que, per exemple, aquí la premsa i la televisió diuen: “La dictadura castrista”; i això és una colossal mentida. Cuba avui és l’únic país que té vertadera democràcia.

A Cuba, cada dos anys i mig es fan eleccions als ajuntaments, cada cinc anys, al govern. El Partit Comunista, l’únic partit que existeix allà, no pinta res en absolut en aquestes eleccions, són els veïns i veïnes. Jo he seguit dues eleccions perquè he coincidit d’estar allà i allò sí que és una vertadera democràcia i ho puc assegurar. Els veïns fan una assemblea, i jo hi he estat a alguna d’aquestes assemblees, surt un veí i proposa a un altre veí i explica el perquè, aquella persona pot dir que no vol, els que surten i són votats per l’assemblea passen a formar part de les llistes per quan vingui el dia de les eleccions. Per sortir ha de treure més de la meitat dels vots. I una altra cosa, cada ics mesos, aquesta gent que ha estat elegida ha de passar comptes amb els seus veïns i si els seus veïns pensen, creuen o estan segurs que no ho fan bé, els treuen i aquelles persones mai més poden tenir un càrrec polític.

Si hi ha un problema és tot el poble qui s’implica a buscar la solució: la federació de dones, les escoles, els sindicats… tot déu participa. El govern fa un esbós, aquest esbós es passa a tota la població. Jo tinc un llibret de l’últim que han implantat on s’intentava veure si per ells mateixos, malgrat el bloqueig, poden augmentar l’economia. Perquè un país amb cinquanta anys de bloqueig per la potència més criminal i poderosa del món, jo no entenc com pot aguantar i que la major part de gent pot aguantar aquest bloqueig tant terrible. No m’ho explico. I hi ha més coses, jo de Cuba n’estic molt agraït d’un costat i de l’altre, l’admiro.

Què en podeu dir de la tasca de solidaritat de Cuba cap al món?

J: És increïble el que fa Cuba. Per exemple, a Pakistan va haver-hi un terratrèmol tremend i l’únic que va ajudar de veritat Pakistan va ser Cuba: diversos hospitals de campanya, medicaments i 2.500 persones entre metges i infermers. I una altra cosa increïble, increïble, és la Operación Milagro, que té com a propòsit ajudar a persones amb pocs recursos a operar-se de problemes de la vista sobretot de països de d’Amèrica llatina i d’algun de l’Àfrica. Fa cinc mesos havien passat per Operación Milagro al voltant de dos milions de persones. Gratuïtament els donen el tractament que necessitin i a més un lloc on allotjar-se i la manutenció. D’aquests dos milions de persones, que alguns no havien vist mai un metge, han pogut curar gratuïtament a un milió sis-cents mil. Jo em pregunto com Cuba és tant solidaria que pot fer això. Com ho pot fer? És quelcom increïble, no hi ha cap nació que sigui tant solidaria. Jo he intentat que això ho publiquin aquí i no ho publiquen.

I què en podeu dir de l’ALBA (Aliança Bolivariana per les Amèriques)?

J: L’ALBA és un projecte de col·laboració entre vuit països d’Amèrica llatina per ajudar-se els uns als altres i vertaderament s’ajuden. El comerç el tenen molt desenvolupat entre ells i penso que això els dóna vida a aquests països, però vida per a tota la població i no per a uns quants rics.

Quines seran les activitats que es duran a terme el 28 de juliol a Santa Coloma de Gramenet?

Pau: Al matí es podrà gaudir d’activitats per als més petits i d’una xerrada sobre les aportacions de la Revolució Cubana, seguida per un dinar popular. A la tarda es realitzarà una xerrada sobre l’ALBA i una mostra de cultura catalana i cubana. A la nit tindrem un sopar cubà i un espectacle per celebrar el trentè aniversari del Casal, concloent amb un concert de Los Barrankillos i punxa-discs. Podeu trobar més informació al blog de Defensem Cuba: http://defensemcua.blogspot.com.es/