Aquesta quinzena L’ACCENT dedica la seua ressenya quinzenal a Enric Tàrrega. L’amant de la ciutat somniada. Es tracta d’un llibre de converses entre l’instigador, Joan Vicent Cubedo, i Enric Tàrrega; i entre tots dos i alguns dels amics d’en Tàrrega. Aquests diàlegs es divideixen en tres parts: “La vida”, “La ciutat” i “Els amics”.
“La vida” aprofundeix en els records més personals del protagonista. Enric Tàrrega i Andrés és nat al barri del Carme ni més ni menys que el 1936. Es tracta doncs, d’una persona que ha viscut i molt activament la història recent de la capital del Túria. Tàrrega es crià durant la postguerra en el món de les Falles, amb el qual sempre ha mantingut relació, prengué consciència nacional a Lo Rat Penat i al recer d’aquesta associació degana començà el seu activisme cultural i polític. Al llibre podem trobar el testimoni del procés de formació de les primeres fornades del nacionalisme de postguerra. A través d’un diàleg farcit d’anècdotes se’ns obri una finestra a les tertúlies de Fuster al carrer del Mar, a la creació del Front Marxista Valencià, als primers aplecs del País Valencià, a la militància al Partit Socialista Valencià, al quitrà de les pintades clandestines que portaven arreu la comarca el “parlem valencià”, a la fundació de les primeres Comissions Obreres, i a la primera línia dels esdeveniments més importants de la batalla de València. Esdeveniments tots ells reviscuts pel protagonista al llarg de tot el llibre. Sempre punyent, sovint irònic, i a estones anàrquic, Tàrrega diu les coses com les pensa; i aquesta radicalitat verbal, que no sempre crea simpaties entre els al·ludits, s’agraeix.
El cap i casal és el nucli central on gira la major part de la vida d’en Tàrrega. A “La ciutat” les converses entre Cubedo i Tàrrega es converteixen en una passejada per Ciutat Vella. Es tracta d’una senzilla i enriquidora lliçó d’història a través dels ulls i els records d’un home que estima com ningú els carrers que trepitja. València és tot per Enric Tàrrega, i amb raó considera la ciutat del Túria com la clau del País Valencià. Una posició no sempre entesa pels nacionalistes valencians que sovint han menyspreat la urbs front les comarques.
La darrera part del llibre és un recull de converses entre Tàrrega i vells amics seus: J. Pérez Benlloch, Toni Bargues i els germans Codonyer, Joan Monleón, Rafa Sena, Enric Solà, Eliseu Climent, i l’Emili Mira. A “Els amics”, cada conversa aborda temes diferents relacionats amb la vida d’en Tàrrega: l’amistat, el teatre, la nació, les falles, la cultura, l’activisme,… Es tracta d’una perspectiva interessants ja que aquests diàlegs permeten aprofundir en molts aspectes importants, com ara la participació -i posterior eixida- a Lo Rat Penat, o la dinamització de la Societat Coral El Micalet, que potser hagen obert interrogants a la primera part del llibre.
A través de les converses amb l’Enric Tàrrega hom pot entrar en contacte amb la generació que de manera valenta, i desafiant la nit franquista, començà a posar en moviment el país des de l’activisme polític i cultural. Però encara més: Tàrrega mai ha renunciat a l’alliberament nacional dels Països Catalans, l’edat no l’ha fet possibilista en aquest sentit. Sempre ben mudat i amb el seu característic barret, sol o envoltat d’amics, podeu trobar-lo prenent una copa a Ca Revolta, l’Octubre, al Racó de la Corbella, i com no, a El Micalet. L’Enric Tàrrega és un dels grans i només per això ja és tot un privilegi que ens deixe compartir els seus records de lluita i estima.
