[bar group="860×106"]

Amenaçades d’expulsió vuit famílies nord-catalanes

Mobilització a Perpinyà contra les expulsionsUn plat de sopa, vi calent, pastissos, coques, creps, estufes per escalfar-se… amb tot això, el passat dimecres 10 de febrer, a les sis de la tarda, prop d’un centenar de persones es concentraren davant la Prefectura de Perpinyà.

Convocades per la RESF 66 (Xarxa Educació Sense Fronteres a la Catalunya Nord) per tal de reclamar el dret a ser rebudes per part del prefecte, Jean François Delage o el director General de la Prefectura, amb qui pretenen parlar des del passat mes d’agost sense èxit. El motiu, l’imminent amenaça d’expulsió de vuit famílies nord-catalanes d’origen àzeri-armeni i serboalbaneses.

Segons declaracions fetes per la responsable del RESF a Perpinyà, Anne-Marie Delcamp: “en realitat , se’ns menysprea!”

La concentració es dugué a terme durant el dia 10 de febrer de forma simbòlica ja que aquell mateix dia, dues de les vuit famílies eren desallotjades de l’hotel on vivien fins ara i havien de passar la nit al carrer.

Algunes organitzacions com ara el MRAP (Moveument Contre le Racisme et pour l’Amité entre les Peuples), donaren suport a aquestes famílies, tot cercant allotjament per als seus infants. Així mateix, la CGT de la Catalunya Nord també es va incloure en les demandes per a regularitzar la situació d’aquestes persones.

La Xarxa Educació Sense Fronteres és una iniciativa de personal docent, professors, associacions de pares, sindicats i alumnes nascuda l’any 2005 amb l’objectiu de donar suport als joves estudiants amenaçats per l’expulsió i el retorn als seus països d’origen.

La situació de les vuit famílies
La totalitat de les famílies amenaçades per l’expulsió imminent van sol·licitar el dret d’asil polític territorial a la Prefectura de Perpinyà però aquest els va ser denegat al·legant que la situació d’aquestes famílies no es pot considerar perillosa als seus països d’origen. Afirmació que per altra banda sobta als membres de l’organització del RESF, ja que el conjunt d’aquestes famílies són discriminades als seus països pel fet de ser binacionals.

En el cas de les famílies àzeris-armenis, el principal motiu rau en el conflicte de l’Alt-Karabakh. Zona de contingències contínues entre l’Azerbaidjan i Armènia, actualment es troba sota un alto el foc des de 1994, després d’una cruenta guerra que s’inicià l’any 1988, després de ser aprovada una resolució  per la què l’Alt Karabakh passava a ser administrat per Armènia. El mateix any es va declara la independència de facto de la regió, independència, per altra banda, no reconeguda per cap estat del món fins a dia d’avui. L’Alt Karabakh, de majoria armènia, resta sota les fronteres azerbaidjaneses, tot i que  rep ple suport per part del Govern armeni. Les conseqüències de la guerra, han estat la persecució consecutiva d’armenis a l’Azerbaidjan i a la inversa. Així mateix, les famílies mixtes, com el cas que ens ocupa, son amenaçades i fins i tot perseguides.

El cas de les famílies serboalbaneses, és molt similar. El febrer de l’any 2008, Kosovo declarava unilateralment la seva independència amb ple suport dels Estats Units i els principals socis europeus, entre ells l’Estat francès. La persecució de què son objecte les diferents minories que conformen l’antiga província sèrbia (serbis, romans, egipcis, turcs, bosnians…) per part del nou govern kosovar ha estat denunciada per desenes d’organitzacions de drets humans i s’ha instal·lat en un clima de violència permanent. Un exemple d’aquesta violència es produí en el decurs de la passada setmana a la ciutat de Kosovska-Mitrovica amb la crema de cases d’habitants d’origen serbi.

Cal recordar que el dret d’asil territorial és aquell que s’atorga a tota persona en témer ser objecte de persecució al seu país d’origen degut a la seva raça, religió, nacionalitat, pertinença a un determinat grup social o per les seves opinions polítiques i que no pot reclamar la protecció del seu  estat.
A més, la llei contempla que un menor en edat escolar -és a dir, menor de 16 anys-, no pot ésser expulsat mentre vagi a l’escola, i els seus pares tampoc. És per aquest motiu que les expulsions es produeixen majoritàriament durant el període de vacances de l’alumnat -del 13 de febrer a l’1 de març la Catalunya Nord viu les vacances escolars de la setmana blanca. El retorn forçat als països d’origen, suposa un truncament en les vides d’aquests joves, sovint, sense cap vinculació amb el país d’origen més enllà del seu naixement.

 

 


La política francesa d’immigració

La controvertida Llei sobre el control de la Immigració, proposada pel ministre d’Interior francès Nicolas Sarkozy i aprovada pel Parlament francès durant l’any 2007, quan ja s’havia convertit en president, va suposar certs canvis en la política d’immigració francesa. Així, s’inicià una política restrictiva respecte del reconeixement del dret d’asil i començaren les pràctiques de les expulsions de menors sense papers en època de vacances escolars.
Entre les altres reformes a destacar que promulga aquesta llei, cal mencionar el control genètic de les persones a partir de proves d’ADN per a aquells immigrants que sol·licitin el reagrupament familiar, tot i ser el reagrupament familiar un dret reconegut a la Declaració Universal dels Drets Humans, en els Pactes Internacionals de Drets Humans, a la Carta Social Europea o la Convenció Europea de Drets Humans. D’altra banda, es troba la prova de coneixements sobre la llengua francesa i principis de la “República”. La introducció del permís anomenat “competències i talents”, amb el qual es pretén regular l’estada per tres anys de totes aquelles persones amb titulació universitària que contribueixin “a la projecció de l’Estat francès i del seu país d’origen”.
El mateix Sarkozy, en las seva estrena com a president de la V República francesa, creà un nou ministeri sota el nom de “Ministeri d’Immigració, Integració, Identitat Nacional i Codesenvolupament Francès”, que generà ja des del seu naixement múltiples crítiques per part de diferents organitzacions en defensa dels  Drets Humans. El mateix ministeri, integrat en un principi per Hortefeux ordenà en el seu moment una sèrie d’objectius per tal d’acomplir les previsions de la nova llei d’immigració; 25.000 expulsions el 2007, 26.000 el 2008 i 27.000 el 2009. Actualment, el Ministeri està dirigit per Eric Besson, qui està duent a terme el controvertit debat sobre la identitat nacional.
Tota aquesta situació ha provocat que el proper 1 de març hagi estat convocada una vaga d’immigrants. Diferents organitzacions han convocat les 24 hores sense immigrants, dia en el què les persones no reconegudes per l’Estat francès deixaran de treballar i dur a terme les seves activitats diàries, intentant emulant l’èxit de la vaga dels immigrants dels Estats Units l’1 de maig de 2006.


[bar group="860×106"]