Ampa escola Arc St. Martí: “El maltractament de la nostra escola és un cas de racisme i classisme institucional

L’escola Arc de St. Martí del barri de la Verneda lluita des de fa tres anys per tenir una escola digna. L’Associació de Mares i Pares juntament amb l’assemblea d’indignats del barri han aconseguit gràcies a la mobilització popular que aquest mes d’octubre el districte es comprometi  a rehabilitar l’edifici, que estava pràcticament en ruïnes. Anabel Fernández membre de l’AMPA i de l’assemblea del barri explica a L’ACCENT com ho han aconseguit.

Com és l’escola Arc de St. Martí? En quin entorn es troba?

És una escola que no és “normal”. Primer de tot perquè en aquesta escola s’hi concentren el 80% de les famílies immigrades o gitanes del veí barri de La via Trajana, quan a La Verneda, al districte de St. Martí, hi ha un 5% d’immigració.

Un altre tret característic de l’escola és que el poder adquisitiu de les famílies és majoritàriament el de sobreviure en la misèria, a més hi ha un número molt alt de pares analfabets, fet que principalment ocorre entre les famílies d’origen espanyol, no pas en les estrangeres  ja que d’aquestes la majoria tenen estudis, fins i tot universitaris. Si a aquesta situació social li afegim el fet que l’edifici era pràcticament inhabitable, el resultat és que l’escola ha esdevingut deliberadament un forat negre on el sistema hi aboca nens de famílies immigrades sense preocupar-se gaire per les seves condicions, que clarament violaven els principis bàsics dels drets dels infants.

Un edifici de més de 40 anys, que cau a trossos, un equip directiu i de professionals totalment deixat a la seva sort amb la complexitat d’una escola amb 27 nacionalitats i unes famílies que no saben què fer. D’això se n’han aprofitat. Per això unes obres que havien de fer-se el 2003 encara no han començat. I la direcció de l’escola es plantejava dimitir perquè era incapaç d’aconseguir el seu objectiu principal, l’arranjament de l’edifici.

Jo vaig néixer i visc en aquest barri i he vist què fa qualsevol veí “normal” de la Verneda de tota la vida: fugir d’aquesta escola, es desentenen dels nens i nenes. En aquest barri està ben vist portar els teus fills a les escoles de monges, però si et quedes a una escola gueto, ets ‘xusma’.  Però el que vam fer les famílies de l’AMPA de l’Arc de St. Martí del barri va ser quedar-nos per dignitat. Si ets persona has de quedar-te per solidaritat pura i dura. A més, ningú no ens ha demostrat encara que un cop els nostres fills arriben a l’institut, siguin pitjors estudiants o tinguin pitjors resultats que els nois i noies que arriben de les altres escoles amb més famílies autòctones i de classe mitjana.

Aquesta concentració tant singular és una política premeditada?

Els nostres governants fan escoles públiques de diferents categories segons el poder adquisitiu i segons el lloc d’origen de les famílies. Mentre la majoria d’escoles del barri no tenen més d’un 10% de famílies immigrades, aquí tenim un 70% d’immigrants, un 20% de persones vingudes d’altres barris i només un 10% de nens i nenes de famílies de gent del barri de tota la vida. En comptes de reservar places per a nouvinguts a totes les escoles (incloses les concertades) del barri, el que fan es copar les places amb gent autòctona i deixar una escola gueto (ells en diuen “escola complexa”) on anar-hi encabint la gent que arriba de fora i tots aquells que tenen la mala sort de caure per allà.

Quines van ser les primeres accions de protesta? com vau començar la denúncia i la lluita?

Quan hi vam entrar l’AMPA es reduïa a una sola persona que feia el que bonament podia, ja que els altres membres de la junta no hi anaven. En començar el curs 2009-2010 la direcció de l’escola convoca unes quantes famílies per constituir la nova junta directiva. L’objectiu principal va ser fer més activitats pels nens i evitar que en sortir de l’escola quedessin pels carrer. Però també per lluitar perquè els nostres fills fossin tractats com ciutadans normals i no com ciutadans de quarta categoria.

El primer curs vam acompanyar a la directora pels despatxos dels polítics i alts càrrecs pregant que les obres projectades per al 2003 es comencessin. A data d’avui encara esperem la rehabilitació de l’edifici tot i que totes les escoles del barri, més noves que aquesta, han passat ja per una o dues reformes, en aquesta no se n’ha feta cap.

Després vam plantejar un altre camí. Pares i mares vam acordar unes dates d’acció, després d’acabar de trucar totes les portes de les administracions, vam fer públic el nostre problema penjant pancartes a la façana, publicant al bloc les imatges de la vergonya, enviar-les als mitjans de comunicació i enviar correus de denúncia a institucions i ONGs vinculades a la infància, partits polítics i fins i tot a SOS Racisme. La darrera opció si tot fallava eren les manifestacions i les accions de lluita.

Com es va organitzar l’AMPA i quins suports externs heu trobat?

L’AMPA va assumir les seves tasques pròpies com l’organització de les activitats extraescolars,  festivals, etc. I també va fer costat a la directora en aquest tema de la rehabilitació de l’edifici. Hem rebut suport principalment del Síndic de Greuges, estem molt agraïdes a la Sra. Mª Jesus Larios, adjunta per a la defensa dels drets dels infants i els adolescents d’aquesta institució, a SOS Racisme i a l’Assemblea d’Indignats de La Verneda-St. Martí amb els que hem anat al Ple del Districte en dues ocasions a denunciar el nostre cas.

On heu portat les vostres reivindicacions ?

Des del Síndic de Greuges, SOS Racisme, Save The Children, AAVV La Verneda-Alta, AAVV La Palmera, als Plens del Districte de La Verneda-St. Martí, fins a l’Assemblea d’Indignats del barri, a tots els partits polítics i també varem demanar als professors que ho denunciessin als sindicats.  Vam enviar la denúncia a televisions, però en aquells moments el Consorci ja havia contestat al Síndic que aquesta escola es dignificaria amb prioritat absoluta, així que el tema mitjans de comunicació es va aturar.

Quina ha estat la resposta de l’administració?

Encara recordo que el cap d’obres del Consorci d’Educació de Barcelona (del PSC per aquella època) ens va arribar a dir que ell només posava els diners a les escoles segons li sortia a la partida de pòquer, i es va acomiadar dient-nos  “això és com quan jugues a la loteria, pot tocar-te o no” i és evident que no volia gastar ni un duro en nens gitanos i immigrants.

Quan el Síndic de Greuges començà a intercedir per nosaltres tot canvia. De fet, quan el Síndic es fa seu el problema, i amenaça de fer pública als mitjans i institucions europees la nostra situació és quan venen arquitectes i càrrecs de les administracions, el gerent del Consorci d’Educació i també l’actual regidor del Districte el Sr. Freixedes.

A principis del 2012 el Consorci ens presenta el nou projecte de rehabilitació de l’edifici i ens comunica que ens traslladen provisionalment a l’Escola Pirineus, al llunyà districte d’Horta-Guinardó.  A la qual cosa ens neguem i rebutgem fins que s’avenen a traslladar-nos a l’edifici de l’antic Institut St. Martí de Provençals. Ara l’ocupen les oficines d’atenció educativa del Districte i l’Escola d’Adults, perquè l’institut fou tancat el curs 2010-2011.  S’ha acceptat provisionalment aquesta ubicació tot i que a la direcció de l’escola no li agrada que els nens i nenes comparteixin espai amb adults. Però si no ens haguéssim mogut i lluitat, no tindríem res.

Com reprendreu i continuareu la lluita per una escola digna?

Malgrat que el Gerent del Consorci va dir que començarien les obres entre l’octubre i el novembre, encara no s’ha aprovat la partida pressupostària del projecte de rehabilitació. Tot i que deien que les obres només durarien un curs escolar. No s’estan complint els terminis pactats. Podria ser que ens quedéssim sense edifici o bé tinguéssim el trasllat definitiu a on som, compartint espais amb l’escola d’adults. Si no veiem que les obres avancin tornarem a protestar i l’Escola d’Adults ens farà costat.

Si cal arribarem al tribunal d’Estrasburg, perquè considerem que és un cas de racisme i classisme institucional. Però no tota la culpa és de les administracions, també de molta gent del barri, que és tan racista i xenòfoba com alguns dirigents polítics. Hem sentit malparlar a les botigues i als parcs infantils dels nens i nenes de la nostra escola d’una manera indignant que m’avergonyeix com a catalana. Fixeu-vos que ara tenim la sort d’estar al bell mig del parc de St. Martí, però ara les famílies de les escoles concertades dels voltants ja no hi vénen a jugar perquè segons diuen el parc “s’ha omplert d’immigrants i de gitanos”.  

+ info: http://amparcstmarti.blogspot.com.es/p/lluita-per-lacondicionament-de-ledifici.html