[Anàlisi] La victòria de la CUP a l'ajuntament de Berga, en dades

La CUP de Berga va ser la triomfadora de les passades eleccions municipals. La candidatura encapçalada per Montse Venturós va obtenir un triomf històric en superar per 58 vots a CiU, que ha governat la ciutat en els darrers 8 anys -i durant 28 dels 36 anys de monarquia parlamentària-.

El creixement d’un teixit social juvenil potent en els darrers 15 anys i els efectes d’una crisi econòmica en una ciutat que encara cerca retrobar-se després del tancament de la mineria i el tèxtil fa més de 25 anys són algunes de les explicacions a una victòria que poc es pot explicar a partir dels esquemes tradicionals de transvasament de vot.

De fet, paradoxalment, la tan independentista Berga ha votat obviant pràcticament la qüestió nacional i ha dibuixat un mapa electoral marcat principalment per biaix social. Un dels elements clau de la victòria de la CUP ha estat obtenir vots en tots els barris de la ciutat d’una forma homogènia, i s’ha alçat amb la primera posició en les zones més populars.

Si bé és cert que en la majoria de les seccions censals no es pot determinar un clar biaix de classe social, sí que és cert que els resultats dibuixen un retrat social molt fidedigne: el vot convergent és capdavanter a les seccions més benestants, es reparteix per igual amb la CUP a les seccions intermitges i és la unitat popular qui esdevé primera força a totes les seccions populars.

Un cas remarcable de triomf en una secció popular és el de la secció 25, corresponent al barri de Santa Eulàlia. En aquest barri, construït per allotjar-hi la població immigrada dels anys 60 i estigmatitzat durant anys, la CUP ha assolit un primer lloc històric. En un barri que havia estat un feu socialista (fins a les eleccions de 2011 el PSC obtenia sempre més del 50% dels vots), la CUP hi ha guanyat amb un 32,46% dels vots, per davant del PSC, que obté un 27,42%.

On la CUP ha obtingut els seus resultats més baixos ha estat en els barris més benestants. És especialment destacable la clara victòria convergent als Pedregals (46% dels vots emesos), un barri amb un alt vot nacionalista (entre CiU, CUP i ERC van sumar a les darreres eleccions autonòmiques un 89% dels vots), on la CUP ha obtingut el pitjor resultat juntament amb el també benestant barri de Casampons. Un “pitjor” resultat molt matisable, 29,17% als Pedregals i 28,14% a Casampons, les dues úniques zones on la candidatura no ha superat el 30% dels vots emesos.

El lloc on la CUP ha obtingut la victòria més contundent ha estat al barri vell, on en una de les meses va superar el 50% dels vots. L’extracció popular i catalanista del barri, el perfil de la candidata -una botiguera del Mercat Municipal-, i una tasca de treball conjunt amb el veïnat per proposar solucions als greus problemes del barri expliquen aquest resultat.

La victòria de la CUP no és atribuïble directament a la derrota de cap altre partit. Si bé és cert que CiU ha patit una davallada, el percentatge de vots no s’ha desplomat fora de l’interval habitual. L’equip de govern de CiU, que governava des de 2007, ha viscut un desgast en múltiples fronts, però no s’ha vist afectat per cap aspecte concret que hagi enfonsat la seva gestió. Alhora, el triomf de la CUP ha coincidit amb la tornada d’ERC i l’entrada d’ICV al consistori, dinamitant així les teories que deien que la pujada de la CUP i les davallades d’ERC i ICV eren vasos comunicants. A tall d’exemple, al mateix barri de Santa Eulàlia on la CUP ha obtingut una primera posició històrica, ICV ha obtingut gairebé el 14% dels vots.

Evolució dels resultats electorals a l’ajuntament de berga (1999-2015) Create infographicsLa victòria de la CUP esdevé un interessant experiment de redibuix del panorama polític berguedà. Un panorama que s’ha desplaçat cap a l’esquerra, ja que CiU ha perdut les eleccions essent l’única força conservadora que s’hi presentava, perquè la Junta Electoral havia suspès la candidatura del PP per irregularitats. L’homogeneïtat en el repartiment del vot, havent trencat la dicotomia catalansita/espanyolista en el vot popular, indica la possibilitat de gestar una hegemonia política entre les classes populars de Berga. I això passa trencant amb tots els esquemes tradicionals de transvasament de vots. El que és una prospecció des de les dades, però, caldrà que ho confirmi l’acció institucional de Montse Venturós i el seu equip.