[bar group="860×106"]

Andreu Ginés, premi d’estudis històrics Ferran Soldevila, avui a Molins de Llobregat

Andreu Ginés, en una mobilització de la campanya 300 anysConvidat per l’organització independentista Endavant (OSAN), el recentment guardonat premi Ferran Soldevila Andreu Ginés, pronunciarà avui una conferència a la vila del Baix Llobregat. La xerrada començarà a les 19 hores i tindrà lloc al Casal Popular Les 15 Arcades.

>> Andreu Ginés guanya el XXV premi Ferran Soldevila.


A més de ser un dels coordinadors de l’edició en paper de L’ACCENT, l’historiador valencià és autor de la tesi doctoral “La instauració del franquisme al País Valencià: Castelló de la Plana i València”, dirigida per Josep Fontana. En ella s’estudien els primers anys de franquisme a través de les seves principals institucions i de les persones que en coparen els càrrecs. La visió de Ginés, recolzada sobre un vast treball de recerca historiogràfica i documental, descobreix com foren les mateixes classes dominants valencianes les que encarnaren el franquisme al sud dels Països Catalans, i lluny de delegar en funcionaris o en subalterns agraïren d’aquesta manera a Franco la seva campanya militar per defensar els seus interessos de classe.

Política i història
Andreu Ginés, que obre la seva tesi amb una dedicatòria “a tots i totes els que lluiten per aconseguir uns Països Catalans lliures i socialistes” no vol amagar en cap cas la relació existent entre l’estudi de la història i la política. En els minuts de conversa que ens ha dedicat aquest matí, Ginés destacava el valor de l’estudi i el coneixement històric en la construcció dels Països Catalans ja que “ajuda a descobrir-nos un passat comú i unes potencialitats de futur en comú”.

En relació amb l’estudi, i ja que aquests dies es troba al Principat de Catalunya per presentar la seva tesi i per assistir a la manifestació de demà en homenatge als lluitadors d’ahir i d’avui, afirma que no hi ha gaire diferències entre la instauració del franquisme entre els dos territoris catalans. En primer lloc, perquè “hi ha una consciència clara per part del franquisme de l’existència d’unes dinàmiques socials, culturals i polítiques pròpies als Països Catalans i de la necessitat de combatre-les”. El País Valencià també era, abans de la guerra, un important feu d’anticlericalisme i d’organització obrera. Afegeix que “en contra del que s’ha dit al País Valencià sí hi va haver una persecució deliberada i sistemàtica contra la llengua i cultura catalanes”.

I la segona semblança és que les elits polítiques i econòmiques del país foren protagonistes en la instauració del franquisme als dos territoris. El cas del País Valencià és el que estudia Ginés en la seva tesi. Però afirma que “el cas del Principat de Catalunya no fou tan diferent” ja que un estudi de les institucions provincials i locals del primer franquisme ens “descobreix que les elits provinents del regionalisme de la Lliga van ocupar molts d’aquests càrrecs de responsabilitat”.

 


[bar group="860×106"]