En plena campanya popular contra les autopistes, el govern de la Generalitat de Catalunya va decidir el 15 de maig incloure la privatització de la concessionària pública de peatges TABASA en el tercer paquet de retallades de l’executiu Mas. Aquesta privatització, emmarcada en la privatització de desenes d’empreses públiques tant a Catalunya com al País Valencià, ja va ser preparada amb mesos d’antelació, tot i que encara no té data definitiva d’execució. De fet, ja en el darrer govern Pujol hi havien rumors sobre la voluntat de privatitzar la companyia. Un cop més, sembla que s’executen polítiques ideològiques amparant-se en l’escut de la crisi i el dèficit públic.
TABASA és la concessionària pública que gestiona els Túnels de Vallvidrera -via directa d’entrada a Barcelona- i que participava, juntament amb Abertis i altres empreses privades, en la gestió del Túnel del Cadí -que enllaça el Barcelona amb la Cerdanya i Andorra a través del Berguedà-. Aquests peatges s’acostaven en part a l’ideal del peatge com a eina de regulació del trànsit i de finançament del transport públic, sobretot després que el 2006 els habitants del Berguedà, la Cerdanya i l’Alt Urgell obtinguessin la gratuïtat. De fet, els beneficis de TABASA es reinvertien en diverses obres de transport públic a Barcelona com l’estació de Volpelleres o el carril VAO de la Meridiana.
La primera passa de la Generalitat per a privatitzar la companyia fou, paradoxalment, adquirir la totalitat de les accions de la concessionària de Túnel del Cadí. D’aquesta manera podia fusionar-la amb la concessió de Vallvidrera i crear una única empresa.
Abans de vendre l’empresa, però, la Generalitat ha decidit “endreçar” alguns aspectes de la gestió de Túnel del Cadí. Com que la gratuïtat de la concessió per a la ciutadania resident al Berguedà, la Cerdanya i l’Alt Urgell -que fins ara s’havia demostrat amb el padró- va a compte de la Generalitat, que paga el seu cost a la concessionària, a finals de 2011 es va iniciar un període de revisió de les condicions d’atorgament, insinuant l’existència d’un frau massiu. A partir d’enguany ja no és vàlid només l’empadronament sinó que cal acreditar la residència a través d’un contracte de treball o d’un volant del CAP on es tenia assignat el metge de capçalera. Per aconseguir aquest darrer volant en un principi es volia fer pagar una taxa d’11 euros que va ser suprimida per les protestes dels sol·licitants. Aquesta documentació, i fins a vuit certificats més, és el que es necessitava per a renovar la bonificació del 100% del peatge. L’objectiu, més que evitar un frau que mai ha estat quantificat ni tan sols provat, sembla ser aconseguir el desistiment per aconseguir la bonificació dels usuaris ocasionals del túnel.
A qui ha comprat TABASA les accions de Túnel del Cadí? A Abertis, que tenia un 37,5% de participacions, la Generalitat li ha pagat 45 milions d’euros pel seu paquet. A Catalunya Caixa també li ha comprat la seva part, que sumava un 5,5% del total. Encara resten pendents de compra un petit paquet d’accions.
I qui comprarà TABASA? Abertis i Cedinsa -les dues concessionàries de carreteres més importants dels Països Catalans- són les més ben situades. El preu de sortida serà a la baixa, ja que la pròpia empresa ha previst un descens d’usuaris en els propers anys. Tot i així, els beneficis de tots dos peatges no són menyspreables. El 2010, Túnel del Cadí va generar 4,4 milions d’euros de benefici net, mentre que el de Vallvidrera en va generar 8,2 milions.
Aquesta privatització deixa alguns aspectes en l’aire. D’entrada, hi ha rumors insistents que anirà acompanyada d’un allargament de la concessió, que en el cas del Cadí finalitza el 2023. D’altra banda, cal veure què passa amb les inversions en matèria de transport públic que tenia en marxa TABASA, sobretot el carril VAO de la Meridiana. Sembla poc probable que el nou propietari acabi pagant de forma efectiva el cost d’aquesta obra. Podria ser que ho continués fent de forma nominal però amb el cost descomptat en la operació de compravenda o bé que directament la Generalitat assumís el cost de finalització de les obres.
Abertis acomiadarà 419 treballadors en tres anys
“Tres de cada quatre treballadors acomiadats són d’autopistes dels Països Catalans”
Un dels arguments que -de forma poc creïble, val a dir-ho- s’han posat en circulació aquests dies ha estat el que la campanya contra els peatges amenaçava el lloc de feina dels treballadors de les autopistes. Aquests rumors tenien el seu origen en alguns sindicats molt implicats en la gestió dels consells d’administració de les caixes d’estalvi -i, per extensió, del negoci dels peatges-.
Realment, però, l’amenaça contra els treballadors dels peatges ja l’havia llançat la pròpia Abertis un mes abans de l’inici del #novullpagar. El passat 8 de febrer va transcendir que l’empresa havia pactat amb UGT, CCOO i USO -i amb el rebuig de LAB- un ERO per acomiadar un màxim de 419 treballadors fins al 2014 de diverses autopistes de l’estat, un 75% dels quals als Països Catalans. Això suposa un 17% de la plantilla de l’empresa. Aquesta mesura, emparada en el descens de la facturació en peatges, era presa en realitat degut a la implantació de sistemes automatitzats de cobrament, ja que els beneficis globals d’Abertis només als Països Catalans superen els 200 milions d’euros.
Aquests sistemes automatitzats, en els quals les concessionàries porten anys invertint-hi en recerca, ja estan força estesos a l’estat francès. Al Principat la prova pilot es va efectuar el 2011 en el tram Barcelona-Lleida, i l’empresa té previst invertir 30 milions d’euros en l’automatització.
