El gener de 2014, L’Accent publicàvem el nostre últim editorial, tot coincidint amb l’últim número en paper del periòdic. Després d’onze anys i de 264 números hi donàvem per tancada una primera època amb un balanç satisfactori i un relatiu optimisme en el futur, tant pel que fa al projecte, com al moviment a què ens supeditàvem.
Han passat cinc anys i el país, els nostres Països Catalans, ha canviat molt. També ha canviat l’esquerra independentista: s’hi han generat nous debats, definit noves estratègies i creat nous lideratges. La lluita, com l’opressió, ha pres nous camins. Però els objectius continuen sent els mateixos: l’assoliment de la independència i el socialisme i la destrucció del patriarcat. Objectius que són de bona part de l’esquerra independentista i que creiem han d’estar a la base de qualsevol moviment revolucionari de casa nostra.
L’Accent encetem una nova etapa pensant en aquests objectius, és a dir, convençuts que podem aportar el nostre gra de sorra per apropar-nos-hi un poc més. Oferim, doncs, la nostra estructura –amb el bagatge i la referencialitat adquirida al llarg d’aquests anys– per fomentar el debat i la reflexió al servei de l’esquerra independentista i revolucionària; i també per difondre allò que ocorre a casa nostra, més enllà de rius, mars i muntanyes que cada cop semblen més infranquejables.
Així, amb l’ajuda d’un grup de col·laboradors ens proposem revitalitzar el nostre web i les xarxes socials. Volem, és clar, incidir especialment en temes que interessen per a la construcció d’un projecte socialista per a la nació catalana. Però no només, també volem donar veu a totes les lluites i veus que s’alcen per subvertir el sistema. Tenint en compte els objectius, potser siga una aposta humil, però sobretot és una declaració d’intencions: volem tornar a ser una eina útil, perquè pensem que és necessària.
Tornem doncs, perquè tot i que sovint el soroll dels mitjans del poder, l’agenda que no marca el nostre moviment o el marc i els límits que ens volen imposar, silencien els nostres objectius, impedisquen els debats necessaris o amaguin els nostres arguments, tanmateix la remor de les classes populars dels Països Catalans persisteix, i posarem tot el nostre esforç a fer-la arribar a tots els racons que calga.
