Fa escassos dies de les eleccions a la Comunitat Autònoma Basca, i estem a escassos dies de les eleccions a la Comunitat Autònoma Catalana. No establirem ara i aquí paral·lelismes entre unes i altres comunitats, que no nacions, alhora de analitzar els vots. El que si que hem de tenir clar és que el resultat de EHBildu tot i ser molt important, no ha estat el millor que es podia esperar. No ho ha estat per diversos factors, alguns externs i d’altres interns. Pel que fa als externs, hem de tenir present que és una formació nova, que engloba diferents sensibilitats, fruit d’un llarg cicle d’i legalitzacions, i que segurament te el millor dels candidats possibles empresonat a Logronyo. Tot i això encara n’hi ha que s’entesten en dir que són les eleccions del retorn a la normalitat. Normalitat empresonada.
D’altra banda, però hi ha factors interns i de cohesió de la formació. Alguns mitjans de comunicació s’han afanyat a fer sang de la pèrdua de vot a la ciutat de Donostia, tot vinculant-ho amb el desgast del govern, de la seva incapacitat de gestió, de la seva oposició a projectes d’incineradora en detriment de la recollida selectiva, porta a porta que impulsa l’esquerra abertzale en molts municipis de Guipuzkoa on ja governa. Unes afirmacions que xoquen amb dues realitats. Una, que a molts punts d’Europa, la recollida selectiva i porta a porta es fa amb normalitat, i sense incinderadores. I l’altre factor que tal tenir en compte és el fet que la campanya de EHBildu ha estat en termes ideològics força més fluixa del que els votants de l’esquerra abertzale a Guipuzkoa semblaven haver assumit. S’ha trobat a faltar una referència clara contra el projecte del TAV, la paraula Socialisme ha brillat per absència i l’Eusko Gurariak no ha sonat en els actes. És aquí on EHBildu ha perdut part del vot consolidat a Guipuzkoa. Qui molt avarca poc estreny, diuen. Intentar buscar el vot nacionalista de centre els ha fet perdre el vot militant d’esquerra que creien no calia seguir alimentant. Poc van ajudar, les declaracions de determinats polítics, durant el procés de destitució del secretari de l’alcalde de la ciutat. Com deia, estem entre eleccions, i aquí les tenim a tocar a la porta, esperem que l’ànsia de vot no ens faci centrar el discurs, sinó mantenir-lo allà on millor resultat ens ha donat, al carrer, amb la lluita de classes, amb la participació popular, les seves lluites, amb els Visca la Terra…, sense renunciar als Països Catalans, i tenint present, que tenim passat i que en el futur, ho volem tot!