Aquest any, de la A a la Z

Arran. Aquest ha estat el nom escollit per a designar la nova organització de joves de l’esquerra independentista. Aquesta nova organització aglutina les antigues organitzacions de joves, Maulets i CAJEI, així com altres assemblees locals. Amb més de 600 militants i implantació arreu dels Països Catalans, Arran es presenta com l’organització independentista juvenil més potent. La seva presentació en públic es va realitzar el passat 14 de juliol en un Teatre Municipal de Berga ple a vessar.

Bankia. L’exemple de l’estafa organitzada per l’economia capitalista a l’estat espanyol va fer fallida i va fer trontollar tot el sistema financer espanyol, fins al punt de posar l’estat davant d’un imminent rescat. Bona part del sistema financer valencià també s’ha escolat per l’aigüera amb la fallida de Bankia. Als Països Catalans, el sistema financer de caixes d’estalvi s’ha centralitzat i ha perdut diversitat. Ara mateix, només queden tres caixes d’estalvi que conservin la seva independència com a entitat: La Caixa, Caixa Ontinyent i Caixa Pollença.

Corrupció. El passat 19 de juliol, un jutge imposava una fiança de 3 milions d’euros a CDC com a responsable del cas de corrupció del Palau de la Música. El passat 25 de gener, un jurat popular declarava innocent l’expresident Camps del judici dels vestits, tot i que aquest només era un sumari anecdòtic comparat amb tot el cas Orange Market. També durant aquests mesos l’expresident de les Balears Jaume Matas ha visitat els jutjats i pesa sobre ell una petició de presó. Totes les altes instàncies de les diferents administracions dels Països Catalans tenen imputacions de la justícia per casos de corrupció: un retrat perfecte de com la corrupció ha esdevingut quelcom intrínsec a la nostra societat.

Desnonaments. Enguany desenes de milers de persones han estat desnonades de casa seva als Països Catalans. Els procediments per impagament d’hipoteques havien afectat des de l’inici de la crisi més de 140.000 immobles als Països Catalans, segons Ada Colau, portaveu de la PAH. Els intents per a solucionar aquest tema per la via legislativa es troben empantanegats en la burocràcia parlamentària, mentre que l’únic mètode que s’ha demostrat efectiu ha estat la pressió popular contra els bancs i caixes que desnonaven persones.

Emigració. Són molts els joves dels Països Catalans que viuran aquesta diada lluny de casa nostra; s’estima que superen els 100.000. Com molt bé expressava un d’aquests joves a les xarxes socials, mentre ells són fora buscant una feina que aquí els és negada, alguns dels responsables de la ruïna del país es manifestaran camuflats entre un mar d’estelades per a mirar de distreure’s del damunt les responsabilitats en la situació econòmica i social que pateix el país.

Fam. Aquest 2012 s’han fet públiques algunes dades que indiquen que a casa nostra són moltes les famílies que passen fam. Càritas va fer públic un comunicat en que denunciava que hi havia molts nens i nenes de famílies que atenia que només feien un àpat al dia, el de l’escola, mentre que alguns ajuntaments, com el de Girona, davant l’augment de persones que cercaven aliments als contenidors, han decidit tancar-los amb un cadenat. Finalment, el passat 3 de setembre la PAH de Vilafranca del Penedès va fer una expropiació d’aliments en un supermercat de la vila.

Gols. Les estrelles del futbol i les diverses competicions de clubs i seleccions continuen aixecant passions al nostre país i es converteixen en un vàlvula d’escapament i alhora en una magnífica cortina de fum per als governants. Amb la crisi cada vegada ha anat augmentant més la presència del futbol als mitjans de comunicació. I un any més, qui no pot marcar gols és la selecció catalana, a qui no reconeixen l’oficialitat.

Horror. Sentiment que va experimentar el país sencer el mes de juliol en veure com l’interior del País Valencià i l’Empordà eren consumits per unes flames enceses per circumstàncies ambientals excepcionals però atiades per la manca d’inversió en prevenció d’ambdós governs autonòmics. En el cas de l’incendi valencià, l’horror es convertí en indignació contra un govern vist com a ineficient.

Independència. Un dels conceptes que ha marcat la política dels Països Catalans enguany. Una independència en boca de tothom: d’aquells que volen construir un nou estat amb sobirania econòmica i drets socials, d’aquells que ja es veuen independents abans d’acabar l’any, dels qui veuen la independència com un negoci magnífic i dels qui agiten aquest concepte dia sí dia no per anar tapant

Juan Carlos I. El borbó ha viscut el seu annus horribilis particular, envoltat d’escàndols de tot tipus que han posat en entredit la continuïtat de la monarquia a mig termini. Més enllà dels escàndols esperpèntics sobre caceres i amants, el rei ha tornat a estar en el punt de mira de l’independentisme català. Si el 2007 l’esquerra independentista començava a socialitzar el qüestionament de la monarquia amb la crema de fotos, enguany diversos municipis han aprovat mocions que declaraven el borbó persona non grata.

Llengua. Mallorca ha encapçalat enguany la combativitat en la lluita pel català. Les mesures anticatalanes del govern Bauzá han estat contestades amb mobilitzacions multitudinàries, com la manifestació del 25 de març de 2012 i en actes de rebuig al president Bauzá a pràcticament la totalitat de pobles de l’illa que ha visitat. Al País Valencià, la intenció del govern de suprimir la línia en valencià i implantar un model “multilingüe” han topat amb la resistència de pares i mestres, que un cop més s’ha mobilitzat per centenars de milers en les Trobades d’Escola Valenciana de la Primavera. Al Principat també es van produir mobilitzacions contra els intents judicials d’acabar amb la immersió lingüística, mentre el govern de Mas optava per esquivar el cop esperant poder negociar políticament amb el PP una treva lingüística.

Manifestacions. Els dos darrers anys han estat, sens dubte, els dos anys amb més mobilitzacions al carrer de la darrera dècada. Abans de les mobilitzacions que es preveuen multitudinàries d’aquest Onze de Setembre, n’hem viscut d’altres. Uns 9 d’octubre, 7 de novembre, 31 de desembre i 25 d’abril molt concorreguts han anat acompanyats de mobilitzacions globals contra la crisi, com la del passat 15 d’octubre o un dels Primer de Maig més massiu en anys.

No vull pagar. Amb aquest lema, la passada primavera es va iniciar una onada de desobediència civil en el pagament dels peatges que, tot i començar inspirats pel lema “Espanya ens roba”, va acabar posant al descobert les estretes relacions entre el govern de CiU i la concessionària Abertis. La resposta de CiU ha estat una barreja entre les declaracions públiques de lleugera empatia amb la protesta, l’engegada d’una estratègia comunicativa que acusava veladament la campanya de laminar l’autogovern i l’aplicació implacable d’unes sancions de dubtosa legalitat. Aquesta defensa aferrissada d’Abertis va portar el conseller d’obres públiques Lluís Recoder a mentir en un debat al Parlament de Catalunya, assegurant que les despeses de manteniment de les carreteres feien que el negoci d’Abertis no fos tan rendible com s’assegurava des de la campanya. En realitat, i segons les pròpies xifres de l’empresa, aquesta un cop fetes les inversions de manteniment i el pagament d’impostos, va obtenir uns beneficis de 200ME als Països Catalans el 2011. També aquest 2012 ha transcendit la voluntat del govern Mas de privatitzar les autopistes de TABASA (Túnels de Vallvidrera i del Cadí) i vendre aquesta empresa pública per 400ME a Abertis, quan hi ha fonts que fixen el seu valor real en més de mil milions d’euros.

Oriental, Aragonès. La darrera maquinació del PP per evitar l’avenç de la normalització lingüística a la Franja. En una zona amb un dels percentatges més alts de catalanoparlants del país, atiar el debat sobre el nom de la llengua i treure presència a la llengua en l’ensenyament són la forma més efectiva de “patuesitzar-la”.

Països Catalans. El fantasma que fa anys que plana damunt la política oficial i la societat benpensant ho continua fent. El moviment sobiranista al Principat es debat entre un suposat pragmatisme regionalista i les pressions dels qui volen ampliar l’àmbit d’actuació arreu dels Països Catalans. Mentrestant, des del País Valencià i les Illes continuen caminant diverses iniciatives de base (xarxes de casals, iniciatives culturals, mobilitzacions polítiques) encaminades a la construcció política dels Països Catalans.

Qualitat. Un bé que a marxes forçades estan perdent els serveis públics degut a la devaluació a què els estan sotmetent els diversos governs. Les escoles massificades degut a l’acomiadament de més de 3.000 professors interins als Països Catalans només són l’exemple de com l’acomiadament encobert de treballadors públics està afectant les administracions dels Països Catalans.

Repressió. La conflictivitat social ha obtingut com a resposta la repressió. La primavera valenciana al febrer va ser encesa per les protestes d’uns alumnes a qui retallaven el servei educatiu i que van obtenir com a resposta la violència policial. L’onada de solidaritat que es va aixecar va fer tremolar l’hegemonia que fins aquell moment creia tenir el PP valencià. Un mes més tard, la vaga general del 29M va finalitzar amb 114 detencions als Països Catalans i 6 joves que van ingressar durant unes setmanes a la presó. Aquesta repressió va posar en el punt de mira l’esquerra independentista

Sanitat. El passat 28 de juny Josep Prats va dimitir com a president de l’Institut Català de Salut, pressionat per les denúncies que la CUP de Reus va presentar contra la gestió d’un hòlding municipal que també presidia. Darrere aquesta mala gestió es va destapar un seguit d’incompatibilitats de càrrec i de pràctiques que apuntaven a que l’equip dirigent del departament de salut pretenia repartir l’ICS en diverses empreses independents per a procedir a la seva privatització. Això només era la punta de l’iceberg d’un any marcat per l’entrada en vigor del copagament i per les vagues de les farmàcies valencianes, a qui la Generalitat devia milions d’euros.

Treball. Un bé molt preuat en l’actual conjuntura. Els Països Catalans compten amb prop de 1.700.000 aturats. Als altíssims índexs d’atur de Catalunya, País Valencià i Illes Balears, cal sumar-hi el 14,5% d’atur de Catalunya Nord, que la converteix en el departament de l’estat francès amb més persones sense feina.

Universitats. La pujada de taxes universitàries ha situat aquesta institució com un bé no assequible per a tothom. Davant d’aquesta situació, el passat 17 de novembre el SEPC va convocar per primera vegada una vaga general d’estudiants a tots els Països Catalans, que va tenir un alt seguiment.

Violència. Davant la imatge projectada pels grans mitjans durant la passada vaga general sobre el grau de violència dels antisistema, la violència estructural del sistema s’està manifestant cada vegada amb més cruesa. Els suïcidis són, a dia d’avui, la principal causa de mort no natural als Països Catalans.

Xarxa de casals. La segona trobada de casals independentistes, celebrada a Vilanova i la Geltrú el 18 i 19 de maig, va posar les bases organitzatives per a crear una autèntica xarxa a nivell organitzatiu, d’assessorament i comunicatiu. La tercera trobada es celebrarà el 2013 al barri de Benimaclet de València i hi estan convocats els més de 120 casals i ateneus independentistes dels Països Catalans.

Zero. La nota que gran part de la ciutadania posa a una casta política més enquistada en les seves poltrones com més evident es fa que el seu poder de decisió real sobre l’economia del nostre país és més que limitat.