**
Guillem, Sílvia, David i Robert són els noms dels quatre imputats pels aldarulls i la crema de la bandera espanyola a la Diada Nacional de Mallorca del 2010. La Fiscalia els demana 9 anys de presó i més de 13.000 euros en multes i indemnitzacions. Malgrat tot, els 4 independentistes han estat la cara visible de la manifestació de la Diada d’enguany. En aquesta entrevista, parlem amb dos d’ells, militants d’Endavant Mallorca i membres de l’organització de la mobilització anual. **Guillem Colom (Palma, 1981) és professor assistent a la Universitat de Bangor (País de Gal·les), on està fent el doctorat, lluny de casa seva. David Pujol (Palma, 1980), en canvi, viu a Mallorca on exerceix com a professor de català de secundària. Els dos estan convençuts que el seu suport social és molt major a la capacitat repressiva de l’Estat.
El 30 de Desembre de 2011, quan es produïren els fets que aniran a judici, vostès eren a la manifestació independentista de la Diada. Què hi va succeir als carrer dels Oms?
DP: El moment dels incidents es visqueren amb força tensió: joves cremant una bandera espanyola, dos policies al mig del bloc carregant contra la gent, feixistes llençant cadires contra els manifestants… Fou una situació difícil. Ara, els més nerviosos foren els policies espanyols, un joves inexperts i, sobretot, molt espantats. La nostra gent demostrà més maduresa que ells…
Ens podeu explicar com es van viure els aldarulls i tot el que va envoltar la crema de la bandera espanyola?
GC: Els aldarulls foren provocats per uns policies que començaren a agredir ales manifestants just després que dues persones cremessin una bandera espanyola. A més, dos feixistes tiraren cadires cap a les manifestants, que es defensaren de les agressions. Tot plegat fou molt ràpid, i com diu en David la nostra gent hi actuà de forma molt responsable.
És habitual que hi hagi aldarulls en el marc de la Diada Nacional de Mallorca?
DP: No. Sí sol ser habitual una certa tensió. Sobretot per dos motius: pels intents d’agressió per part de feixistes i pel control i les provocacions de la policia al bloc independentista. Tot plegat, fa que cada vegada haguem d’estar més preparats pel que pugui succeir, ja que realment som els únics interessats a què l’autèntica Diada de Mallorca sigui una mobilització tranquil·la i segura per a la nostra gent i esdevingui així una manifestació cada pic més massiva.
Com valoreu les reaccions polítiques i socials que van provocar aquests fets, tant just després de la manifestació com ara, més d’un any després i amb l’acusació fiscal sobre la taula?
DP: En general foren i estant sent molt positives. Des del primer moment, hi està havent una forta resposta de solidaritat cap als quatre acusats (Robert, Sílvia, Guillem i David), tant pels col·lectius, persones individuals, familiars, etc. En aquest sentit hi estam molt contents. L’única nota discordant la donà Biel Barceló, Secretari General del PSM, quan en unes declaracions condemnà la crema de la bandera espanyola i equiparà joves independentistes amb neonazis. Una petita anècdota lamentable, però en general molt bé.
Des de la pàgines de L’Accent hem informat en diverses ocasions que membres de la nostra redacció eren al lloc dels fets i sabem de primera mà que les acusacions que recauen sobre en Guillem són totalment falses. Tot i així, vostè és l’imputat a qui es demana una pena més elevada. Com valora aquesta situació?
GC: M’acusen d’agredir a un policia amb una cadira, la qual cosa és completament falsa. De tot plegat en faig una valoració política, penso que amb aquest cas volen enviar un missatge a la creixent militància de l’Esquerra Independentista de Mallorca: si no rebaixeu la línia de confrontació amb l’estat, anirem a per vosaltres. Però no els està funcionant, el nostre moviment no deixa de créixer i de construir estructures. I això els preocupa. Però el que més els preocupa és que la seva repressió té l’efecte contrari: ens fa més forts com a militants i com a moviment polític antagònic.
Concretament, li demanen tres anys de presó. És a dir, si la justícia espanyola el condemnés, hauria d’ingressar en un centre penitenciari. Creu que pot arribar a passar això?
GC: Fa gairebé 300 anys que Espanya ocupa els Països Catalans mitjançant la violència, fent ús de guerres, llargues dictadures i una contínua repressió. Durant aquests 300 anys els mallorquins i mallorquines no hem deixat de rebutjar aquesta ocupació. Aquest judici és un episodi més d’aquest camí cap a la llibertat, i si l’Estat espanyol pensa que ara no li queda més remei que empresonar-nos, ho faran sense dubtar-ho. Per tant el que cal fer és visualitzar el suport social que tenim les quatre imputades, de forma que no s’atreveixin a tancar-nos.
Té por d’haver d’ingressar a presó?
G.C: Jo som una persona com qualsevol altra, amb una família, amistats, feina i projectes vitals. I és clar que no m’agradaria haver d’entrar a la presó. Però també hi ha unes causes justes per les que considero que cal lluitar, i cal lluitar de forma revolucionària, amb el cap ben alt i sense por a demanar el que volem. Si aquesta lluita em porta a la presó, com li ha passat a altres persones, ho afrontaré de forma racional, amb la consciència que això vol dir que anem pel bon camí. I, sobretot, amb el convenciment en l’enorme suport que rebem, i que hem sentit des del principi.
Vostès dos van patir fa un any una considerable campanya criminalitzadora per part d’El Mundo – Dia de Baleares, poc temps després de la manifestació del 30 de desembre de 2010. Creuen que pot haver influït el seu currículum com a militants de l’Esquerra Independentista i, actualment, d’Endavant Mallorca?
G.C: Sens dubte, ja fa temps que tenien ganes de criminalitzar al nostre moviment, i pensaren que aquesta era una oportunitat perfecte, però es passaren de rosca, que diríem. La barroera persecució que patirem va fer que s’escampés la indignació entre les independentistes i que guanyéssim més suport: més de 100 persones es solidaritzaren amb nosaltres els dies de les declaracions davant el jutge.
D.P: Totalment d’acord. Tanmateix, cal dir que aquestes difamacions no són res de nou. És ja un clàssic quan succeeix quelcom esperar a veure quina crònica en fa El Mundo. Alguns dels seus periodistes com en Juan Riera Roca, Manu Aguilera, etc. són ja personatges tristament coneguts pel moviments socials, moviment en defensa del català o l’independentisme. Evidentment, tot plegat, respon a uns intents de criminalització i deslegitimació de qualsevol moviment fora de les institucions.
El judici contra els 4 independentistes de Mallorca podria produir-se al llarg d’aquest 2012, i l’organització política Endavant-OSAN ja ha començat a difondre una campanya a favor de l’absolució. Quin enfocament es vol donar a aquest cas repressiu i com el penseu afrontar a nivell social?
DP: l’enfocament vol deixar palès que és una persecució contra l’Esquerra Independentista de Mallorca. Volen colpejar allà on fa més mal: combinant la pressió policial i legal, per una banda, i la mediàtica per l’altra. Així, per la nostra part, els volem deixar ben clar que amb aquest tipus d’accions policials i mediàtiques no ens aturaran, sinó al contrari: estam més forts i engrescats que mai a continuar la lluita. Vivim una situació política molt difícil i amb campanyes com la de A Mallorca en català! els estam enviant el missatge que no pensam afluixar.
