[bar group="860×106"]

‘Aquesta és una lluita que toca el taló d’Aquil·les del capitalisme’

sabadell‘Afectats per la hipoteca i la crisi a Sabadell’ porta menys de cinc mesos de vida i ja compta amb una cinquantena de casos de persones que estan pendents de ser desnonades. Pau Llonch, un dels impulsors, insisteix en el caràcter polític d’una iniciativa que ja ha aturat un desnonament a la ciutat i que creix en volum de feina i d’integrants setmana rere setmana.

Després d’aturar un desnonament, el deute persisteix i apareixerà una nova data d’execució. Com actua llavors el col·lectiu amb aquestes famílies?

Cal tenir en compte que, segons dades del CGPJ, des de 2008 fins ara hi ha hagut prop de 400.000 execucions hipotecàries, el que significa que els jutjats estan bastant col·lapsats. En aquest sentit guanyem temps i obtenim un marge per a la negociació amb l’entitat bancària i per a la denúncia del cas. Alhora el banc també veu als afectats en una posició de força i es veu forçat a deixar de menystenir-los.

Què heu demanat a les entitats bancàries?

Nosaltres el que demanem i defensem des d’un punt de vista polític en tots els casos és la dació en pagament. És a dir, que amb l’entrega de les claus de l’habitatge quedi saldat el deute amb l’entitat bancària. Això a l’Estat espanyol no passa i a més en la subhasta del pis –que acostuma a quedar deserta- es taxa l’immoble al 50% del valor de taxació inicial. Per tant, l’afectat queda sense casa, a la llista de morosos, sense poder accedir a un crèdit ni a avals per a un altre pis… se l’està condemnant a no ser res. Per tot plegat comencem per demanar la dació en pagament i la possibilitat d’un lloguer social.

I com han respòs?

En la majoria de casos –uns set o vuit fins al moment- encara no hem obtingut resposta, portem poc temps. Ells reben el document, el signen i es comprometen a estudiar el cas amb el seu gabinet jurídic.

I teniu expectatives de treure’n alguna cosa?

Sí, perquè en realitat per al banc tampoc és una mala opció rebre un lloguer d’aquell pis. Nosaltres també juguem amb les seves contradiccions -no podem ser molt puristes i hem de recordar que estem parlant de persones- i ells probablement tindran problemes per a vendre aquell habitatge. Per tant, confiem que es doni aquesta situació que cada cop està passant a més llocs.

Tenint en compte que partiu de zero en aquesta lluita com heu gestionat tots els aspectes de caire legal?

És un bagatge col·lectiu que hem heretat sobretot de la plataforma de Barcelona i del seu web on aporta informació molt clara i fonamental. Tot i això vull posar èmfasi en què no és tan complicat. De fet, una de les coses que denunciem com a moviment és que és un procés administratiu molt tancat. És a dir, com a afectat reps un expedient en el moment en què deixes de pagar i no pots fer res. No ets part afectada i pràcticament no tens dret a defensar-te. Per això insistim molt que no som una oficina assistencialista i burocratitzada que pot garantir una solució al problema de cadascú sinó que el col·lectiu és una eina de lluita. Podem aturar un desnonament, podem fer més pressió al banc… però si no canvia la legislació, l’afectat està gairebé venut en termes legals. Comptem amb alguns advocats en diverses plataformes perquè hi ha coses puntuals que cal fer-les de forma precisa, però no són tantes! En realitat l’assessorament és col·lectiu i amb les diverses experiències es retroalimenta.

Com i qui va començar la plataforma a Sabadell?

L’aposta neix des del Moviment Popular de Sabadell fa poc més de mig any. Després d’una xerrada de l’Ada Colau, membre de la plataforma de Barcelona i una persona molt formada, ens vam engrescar a tirar-ho endavant. A partir d’aquí vam decidir convocar una assemblea oberta i va venir molta gent tot i haver-la anunciat només una setmana abans.

S’hi han sumat veïns i gent despolititzada o ha estat més aviat una resposta de moviments socials?

En el col·lectiu hi ha ‘afectats’ i ‘solidaris’ i els segons representem un 20% del total. D’altra banda, és obvi que s’han generat moltes sinergies amb el moviment 15M però també hem tingut una reciprocitat significativa amb la xarxa veïnal. De fet la Federació d’Associacions de Veïns de Sabadell ens va instar a treballar plegats arran d’una directriu de la CONFAV que incidia en treballar aquest aspecte. Per això ara estem elaborant un conveni de col·laboració per veure com podem treure més profit de treballar plegats. De moment encara no s’ha plasmat molt però hi ha moltes ganes tant per part dels veïns com per part nostra de tirar-ho endavant.

Com feu els contactes amb les famílies afectades?

Doncs directament vénen a les assemblees. Entenc que la gent es busca la vida i com que el moviment ha pres tanta notorietat, ràpid ens troben. Nosaltres hem fet diferents actes de visibilització en diversos barris, hem tingut presència en mitjans locals i hem fet difusió. A partir d’aquí crec que la gent afectada ens busca i a través del web s’informa de quan i on ens reunim.

Sembla que en aquesta qüestió és més fàcil vèncer prejudicis cap a certs col·lectius…

És que també és important considerar el factor que molta gent està perdent la por. Una de les coses per les quals intentem lluitar també és contra la culpabilització de la pobresa a que estan sotmeses moltes persones, la consideració social que són persones ‘fracassades’. Nosaltres col·lectivament intentem conscienciar a la gent que això és un problema social i polític i no pas d’aquestes persones i això també les fa emprenyar-se i solidaritzar-se amb la resta. De fet molts afectats segueixen venint encara que el seu cas estigui parat.

Quin recorregut heu fet en relació amb els representants polítics?

Està clar que en el terreny polític serà clau la ILP que es presentarà i això és una qüestió en el marc estatal ja que afecta a la legislació, però a nivell local també es poden fer coses. A Sabadell, el grup municipal de l’Entesa va presentar una moció marc que està penjada al web de la plataforma i tots els partits la van aprovar. Bàsicament el text fa una reflexió sobre la legislació actual i insta als representants estatals a fer canvis. Per tant no compromet a fer res als ajuntaments i nosaltres denunciem la hipocresia dels que s’atreveixen a signar això mentre qui no està fent res per canviar-ho són els membres del seu mateix partit.

D’altra banda, existeix una moció molt més compromesa que hem recollit de la CUP de Vilafranca i estem estudiant presentar-la. Més que res que abans volem fer-ne campanya de difusió i generar un cert debat social i no presentar-la com un mer tràmit. Aquest text comporta molts més aspectes com per exemple que l’ajuntament insti la banca que els informi de cada execució hipotecària. D’aquesta manera tots els mecanismes de que disposa la institució també intervenen en aquest procés –serveis socials, policia…-

Com funciona la coordinació amb la resta de plataformes?

Hi ha molta coordinació a través d’internet, s’ha rebut molta informació a través de correu electrònic i hi han hagut algunes trobades puntuals per compartir experiències, protocols…

Hi han expectatives d’esdevenir alguna cosa més si s’aconsegueix la dació en pagament?

Realment em semblaria una victòria massa gran com per poder valorar ara mateix què fer després. Aquesta és una lluita que toca el taló d’Aquil·les del capitalisme des del punt de vista d’aplicar mesures polítiques col·lectives correctives del mercat, d’aturar els bancs… per tant no serà gens fàcil guanyar. Primer necessitem les 500.000 signatures abans de sis mesos, després cal que els grans partits permetin que es tramiti –a més, en la prèvia d’unes eleccions- i finalment que s’aprovi. Em costa d’imaginar què fer després perquè una dació en pagament substancial i retroactiva ja seria un gran triomf.


[bar group="860×106"]