Aquí qui mana són els especuladors financers
Aquesta setmana saltava la notícia, el ja més que possible rescat per part de la UE i el FMI de Portugal i Irlanda. Si la notícia es confirma ja seran tres els estats europeus que, incapaços d’afrontar els seus elevadíssims deutes, han entrat oficialment en fallida. I com diu la famosa dita castellana “Cuando veas las barbas del vecino cortar, pon las tuyas a remojar”.
L’emissió de deute públic és avui en dia una de les fonts de finançament principals i més discutibles que tenen els estats. Majoritàriament el fan possible aquells que coneixem amb el ja popular terme d’inversors financers o el terme, més adient crec, d’especuladors financers.
Aquests elements, caracteritzats per disposar d’immenses quantitats de capita,l tenen en la compra de deute una important manera de seguir fent negoci, i gràcies a la llei de l’oferta i la demanda els estats han acabat esdevenint subjectes passius totalment exposats als seus moviments. Si la demanda per part dels especuladors baixa l’interès associat al deute ha de pujar i per tant el que un estat acaba devent queda subjecte a la voluntat d’aquests, de tal manera que fins i tot poden arribar a ser decisius en l’entrada d’un estat en situació de fallida.
Tenim per tant davant nostre una mostra més de que l’actual sistema econòmic és del tot incompatible amb l’existència d’una democràcia real. Aquells a qui el poble votem cada quatre anys per a que s’encarreguin de la gestió de l’administració pública acaben sent mers titelles de persones, societats i institucions summament riques a qui de cap manera hem escollit o votat i a qui no importa ni res ni ningú més enllà de seguir acumulant més i més capital.
