[L’ACCENT 146]
Entrevista a Javier Turrillo, delegat de CGT a Nissan. Si tira endavant l’ERO presentat per l’empresa, amb un total de 1.680 treballadors, podria tractar-se de l’acomiadament col·lectiu més important dels Països Catalans.
En els darrers mesos Nissan ha agafat el relleu a Seat com a termòmetre per avaluar la greu crisi que afecta el sector de la industria de l’automoció al Principat. La multinacional japonesa va anunciar inicialment fa pocs mesos la seva intenció de presentar un ERO per acomiadar el 40% de la seva plantilla de la Zona Franca.
Es tracta d’un total de 1.680 treballadors, fet que representaria l’acomiadament col·lectiu més important als Països Catalans en les darreres dècades, amb l’agreujant que és en una de les empreses amb més beneficis declarats de l’àrea metropolitana.
Després de les primeres mobilitzacions, la multinacional va accedir a aparcar temporalment els acomiadaments, els va substituir per extincions temporals de tres mesos, i va iniciar unes negociacions sobre el futur de la marca a Barcelona i una “revisió” dels drets laborals de la plantilla. Però aquesta mateixa setmana el vicepresident financer de la companyia a Europa, Eric Nicolasla, ha posat com a condició un aval milionari i urgent dels governs de Barcelona i Madrid per assegurar el futur de la companyia a la Zona Franca.
Des de L’ACCENT hem volgut donar veu a la secció sindical de la CGT de Nissan per saber com afronten aquesta difícil conjuntura.
En quina situació estan les negociacions?
Després de la retirada de l’ERO que significava 1.680 acomiadaments, molts de nosaltres vam passar a l’atur tres mesos, i es van iniciar les converses entre els sindicats i la direcció. El tema clau és el futur de l’empresa a la Zona Franca, i si Nissan pensa aportar a la factoria nous productes que garanteixin la seva viabilitat més enllà del 2012. Tanmateix l’empresa intenta reduir els nostres drets laborals.
Per tant, es pot dir que ara mateix estem en treva, hem aturat les mobilitzacions arran la retirada dels 1.680 acomiadaments, i estem a l’espera de l’actuació de la direcció i el resultat de les negociacions. En tot cas, cal destacar que actualment estan encallades, i no es pot dir que avancin. En principi el calendari fixat determina que hem d’arribar a un acord el 31 de març.
La direcció de Nissan ha posat com a condició de la seva continuïtat a la Zona Franca un aval del govern de milions d’euros, com heu rebut la notícia? La veritat és que per a nosaltres també ha estat una sorpresa, però en tot cas tot sembla indicar que es tracta d’un pacte al qual haurien arribat els polítics i la direcció de l’empresa en converses anteriors. Sembla ser que l’empresa ha condicionat nous productes, com el cotxe elèctric, a aquest aval milionari a 15 anys vista. Tenim la sensació que aquest préstec ja està pactat, i que els donaran el que demanen.
Per a nosaltres el que és important és el manteniment de la planta més enllà del 2012, i el probable tancament de la seu de Nissan a Tànger segurament és encara més bona notícia en aquest sentit.
Com preveieu el futur immediat?
Per ara es manté la treva, però estem preparats per a noves mobilitzacions si l’empresa no ens ofereix alternatives de continuïtat. Jo mateix estic a l’atur tres mesos, però com a mínim no han acomiadat a ningú. Estem a l’espera, però estem en alerta davant de qualsevol eventualitat.
En tot cas, només cal destacar que Nissan de la Zona Franca ha obtingut beneficis milionaris en els darrers anys, la planta és molt competitiva, i per tant és molt possible que tot aquest procés respongui a la voluntat de la multinacional japonesa d’aprofitar la psicosi de crisi per realitzar reestructuracions en els nostres drets laborals, augments de productivitat i canvi de contractes fixos per eventuals.
