[bar group="860×106"]

“Ara i aquí cal una proposta de canvi profund adreçada al conjunt d’un poble que ha iniciat el camí de l’autodeterminació”

independencia-per-canviar-ho-tot Independència per canviar-ho tot es va presentar el passat 20 de juliol a València, i des d’aleshores ha realitzat més d’un centenar d’actes arreu dels Països Catalans. La primera fase d’aquesta campanya finalitzarà dissabte 19 d’octubre amb una manifestació a Barcelona, que anirà precedida d’una marxa de torxes el dijous 17 a València. El portaveu de la campanya és Aitor Blanc, exregidor de Gent de Gramenet.

Quin és el plantejament polític de la campanya?

La campanya vol posar sobre la taula la necessitat de socialitzar un programa polític que doti de contingut al servei de les classes populars el projecte independentista. Aquest programa polític és el que es va construint dia a dia en mil i una lluites populars, i que propugna la construcció d’una alternativa al capitalisme. Però el que creiem que cal fer és inserir aquest programa dins la perspectiva del debat independentista.

D’altra banda, creiem que cal assumir el marc de treball dels Països Catalans com a subjecte nacional. Som gent d’arreu del territori i de lluites d’arreu del territori. Per a nosaltres, fer política dins els límits autonòmics és una postura forçada. D’altra banda, creiem que només hi pot haver canvi social -i la independència és també canvi social- a través de la mobilització i la desobediència.

Plantegem una campanya que vol fer veure que la independència és necessària però que cal que el procés d’alliberament sigui encapçalat pels treballadors i les treballadores dels Països Catalans. És a dir, contraposar un procés i discurs alternatiu a la dinàmica actual de confrontació parlamentària tant pel que fa al sobiranisme al Principat com pel que fa als fronts antiPP al País Valencià i les Illes. En definitiva, intentar convèncer que les mobilitzacions pels drets nacionals i pels drets socials es poden vincular en un únic projecte i que aquest projecte pot ser guanyador arreu dels Països Catalans.

Com veieu l’actual procés sobiranista?

El procés sobiranista encetat a Catalunya, una part del país, és complex donat el context de capacitat d’incidència de les diferents hegemonies socials. Al Principat s’ha obert un nou panorama polític, sobretot arran de mobilitzacions com les consultes per la independència o els darrers 11 de setembre. La gent ha obert les possibilitats de canvi, amb unes mobilitzacions històriques, però l’autonomisme hegemònic s’ha sabut readaptar molt bé.

A nivell institucional, no ens acabem de creure que l’actual govern autonòmic sigui capaç de materialitzar la consulta o el seu resultat. El poble vol la independència però determinats sectors polítics dirigents només acceptarien recórrer aquest camí si fos amb unes condicions que no es donaran. I a això cal sumar-hi l’oposició rotunda de les elits econòmiques a aquest procés.

Per tant, creiem que és la gent qui ha d’encapçalar aquest procés. Cal que la democràcia desbordi les cotilles legalistes per on ens voldran conduir. I cal que siguem conscients que els governs i les majories parlamentàries avui hi són i demà no. En realitat, són secundaris si el poble creu en la seva pròpia força.

Creieu possible articular les mobilitzacions socials amb un procés sobiranista que ara mateix està políticament dirigit per partits que avalen les retallades?

aito rblancNo és que sigui possible o no, es que és necessari vincular tota mobilització social al procés sobiranista obert al Principat, per tal de definir el model de país i societat que estem construïnt. Per tant, a banda de la extrema necessitat, la vinculació cal que la treballem per articular dinàmiques i propostes polítiques que lliguin la necessitat de la independència amb una transformació social plena en l’interés de la classe treballadora.

De fet, el projecte independentista és per a una majoria social una manera de recuperar allò que la crisi ens ha pres, que són els drets socials. Es diu que la gent vol la independència per a viure millor. I viure millor per a aquesta majoria social significa reduir les desigualtats socials, poder combatre eficaçment la pobresa i tenir hospitals i escoles públiques de qualitat i per a tothom. És feina nostra explicar a la gent que si volem aquest horitzó social cal fer un canvi complet de sistema, perquè el capitalisme ja ha demostrat a on aboca a països independents com Grècia o Portugal.

Que CiU retalla i sovint utilitza l’estelada per a tapar les retallades? Sí, sense cap dubte. De la mateixa manera que el PP valencià ho fa amb el tema de les senyes d’identitat. Però la independència és un projecte popular i només la força de la gent la materialitzarà. Només ens poden guanyar la partida si deleguem tota la decisió a les institucions i no som conscients que cal desallotjar les antigues elits del poder.

És viable fer aquesta campanya arreu dels Països Catalans?

Sí, el procés d’autodeterminació serà global del conjunt dels Països Catalans. Tindrà diferents dinàmiques institucionals o socials, però el procés de presa de consciència que vol que el nostre poble sigui amo del seu propi destí ja ha germinat a tots els territoris.

D’acord que el procés sobiranista al Principat és a hores d’ara la punta de llança, i que presenta moltes mancances pel que fa al projecte nacional. Però una prohibició del referèndum o una suspensió de l’autonomia té unes conseqüències que superen abastament les fronteres autonòmiques. Les potencialitats d’un moviment democràtic de protesta contra un atac d’aquestes característiques poden ser enormes.

D’altra banda, amb l’exemple de la vaga indefinida de docents a les Illes, s’ha vist com és possible generar dinàmiques socials conjuntes, i com aquestes dinàmiques ens donen una força que per separat no tenim. De fet, al Principat cal aprendre de com s’encaren les lluites al País Valencià i les Illes, especialment pel que fa a l’autonomia respecte la dinàmica parlamentària.

La consciència nacional és un element important però no l’únic de construcció d’un futur en comú. Les col•lectivitats polítiques es forjen molt sovint en la lluita. I el repte que se’ns ha plantejat des de l’estat, amb la recentralització i l’agudització de l’ofensiva capitalista, ens obliguen a lluitar amb força, quasi a cara o creu, pel nostre futur. És amb aquesta lluita amb què podem i necessitem forjar la unitat. Com? Cal que tot allò que fem tingui un enfocament de treball, i discursiu, de Països Catalans i no quedar-nos en posicions metafísiques i pensar en el que podem arribar i no tant en el que podem tenir.

Com us heu organitzat i quines activitats heu fet abans de la manifestació del 19 d’octubre?

110Previ a la manifestació, ens hem centrat en crear una estructura i dinàmica de treball pròpia basada en la constitució de comitès de campanya a nivell local. Hem fet un treball de proximitat, intentant obrir-nos a espais socials amplis. La campanya ha mostrat des del principi la voluntat de ser una iniciativa oberta.

La campanya es va iniciar el passat 20 de juliol amb un acte a València en què van participar representants d’Escòcia i d’Irlanda amb els quals compartim plantejaments nacionals i socials.

A banda, hem engegat una dinàmica de presentacions de la campanya amb actes polítics, xerrades, així com en mobilitzacions basades en la desobediència com ara l’escarni realitzat fa una setmana a Sant Cugat del Vallès a casa de Narcís Serra, o amb mobilitzacions en defensa del dret al propi cos i a favor del dret a l’avortament lliure i gratuït. En total hem organitzat més de cent actes arreu del territori.

Amb quins sectors polítics i socials preteneu acumular força?

Pretenem construir aliances amb tots els sectors amplis d’esquerres que puguin compartir els objectius de la nostra proposta de discurs i treball. En aquest sentit, ens volem adreçar al gruix de l’anticapitalisme i també al sobiranisme d’esquerres.

La nostra proposta és que ens cal un programa polític que doti de continguts la independència, que expliqui quin model de república volem construir. Això és necessari tant per garantir que el projecte independentista no es construeixi contra les classes populars com per aconseguir augmentar la base social del projecte independentista. La balança es decantarà definitivament, i no només a nivell de Principat, si s’és capaç d’oferir un programa polític que aglutini totes les esperances de canvi profund de sistema.

Ho plantegem al conjunt de l’esquerra en un moment en que el debat sobre la independència és central. Tant se valen les tradicions polítiques d’on prové cadascú; tant se val si fa anys que s’era independentista o si aquesta qüestió no era prioritària. Ara i aquí cal una resposta conjunta de tothom qui vol canviar de veritat les coses per a proposar un programa polític al conjunt d’un poble que ha iniciat el camí de l’autodeterminació.

La campanya continuarà després de la manifestació del 19 d’octubre? Què teniu previst fer?

Tothom qui ha participat en els actes i reunions que s’han fet en aquests darrers dos mesos ha coincidit que la iniciativa havia de continuar. Creiem que la voluntat d’obrir la campanya tant a l’anticapitalisme com al sobiranisme d’esquerres ha de ser una voluntat persistent, i per això els nuclis locals hi estan treballant fort. En aquests darrers dies s’està interessant per la campanya molta gent que creiem que hi pot aportar coses molt positives. Això fa que la cosa no es pugui aturar aquí.

A banda de continuar amb les reunions, en les properes setmanes plantejarem un seguit d’accions i mobilitzacions arreu dels Països Catalans per a denunciar l’espoli a què estan sotmeses les classes populars. La construcció d’una república cal fer-la sobre un patrimoni comú, propietat de tots i totes. I això és precisament el que ens han robat aquests darrers anys. D’altra banda, també cal assenyalar que amb la recuperació de l’espoli fiscal no n’hi ha prou, ja que sinó es duu a terme una política redistributiva aquests diners aniran a mans de les elits financeres via privatitzacions, interessos del deute i altres eines d’espoli social. Aquests temes són els que volem posar damunt la taula en la segona part de la campanya a nivell de mobilització.

I quan hàgim acomplert aquesta segona part, caldrà que entre tots i totes decidim com afrontem un nou pas en la campanya. Quan entrem al 2014 tot es precipitarà, en un sentit o en un altre, i creiem que si hem anat treballant bé, la campanya pot ser una eina d’incidència social molt interessant.

+ Percanviarhotot.cat

Autobusos: 

BISBAL BORDILS CELRÀ- La Bisbal d’Empordà (14h pavelló) – Bordils (14:35 Pavelló Torrentó) – Celrà (14:55 Cívic La Fàbrica) / icxtotbcb(a)gmail.com http://percanviarhotot.cat/acte/autobusos-barcelona-des-de-la-bisbal-bordils-i-celra

GARRAF – Sitges pl. estació a ¾ de 5 – Vilanova i la Gesltrú pl. estació a 2/4 de 5 – St Pere de Ribes a les 5 davant del GER autobús (7€)

El CAMP, REUS I TARRAGONA: – Reus 15:30h Plaça de les Oques Tarragona – Tarragona 16h Pça Imperial Tarraco (contacte: eidelcamp(a)pobleviu.cat)

PONENT, LLEIDA, MOLLERUSSA, BELLPUIG, TÀRREGA: – Lleida: 15:00h Camp d’Esports – Mollerussa 15:20 Estació d’autobusos – Bellpuig 15:30h Restaurant el Parador – Tàrrega 15:40h Estació d’autobusos (percanviarhototponent(a)gmail.com)

BAGES: SALLENT 16h Plaça Catalunya (inscripcions a l’Ateneu Popular Rocaus, a Ca l’Amadeu o per correu a ixctsallent(a)gmail.com https://www.facebook.com/events/526318404123141/

VALÈNCIA: Sortirà a les 9h. Per a més informació dirigir-se al Racó de la Corbella o al CS Terra.


[bar group="860×106"]