Triomf rotund en tots els camps. El referèndum d’Arenys de Munt aconsegueix situar-se en la centralitat del debat polític amb uns resultats més que significatius: els vots a favor de la independència han superat els vots favorables a l’estatut en el referèndum de 2006.
>> CRÒNICA DE LA JORNADA
A les vuit del matí, a la riera d’Arenys es desvetllava el secret sobre el lloc de les votacions. Finalment se situarien les cinc urnes al Centre Moral, just tres cases més avall de l’ajuntament. Mentre s’acabaven els preparatius per a obrir el col·legi electoral, una cinquantena de voluntaris, bàsicament militants de la CUP, es reunien per a preparar el dispositiu de seguretat. La consigna era clara: no regalar a l’enemic una fotografia d’enfrontaments per impedir que s’atiés el discurs de la divisió civil. La reunió es celebrà a la sala municipal on un jutge havia prohibit la convocatòria i on la Conselleria de Salut, per evitar que s’utilitzés, hi havia instal·lat precisament aquell dia un banc de donació de sang. Només obrir les urnes, ja es formà una cua per votar que no es desfaria fins ben entrada la tarda. Mentrestant, la vila es començava a omplir de gent vinguda d’arreu de la nació, que cap al migdia ja eren milers.
A partir de migdia, tota l’atenció es desvià a la plaça de l’Església i al tram de riera que hi passa per davant. Allà es concentrava el gruix de la població disposada a donar la benvinguda a la manifestació de la Falange. A l’altra banda de la plaça, tant al parc com a la riera un cordó de seguretat separava milers de ciutadans de la vuitantena de feixistes que, emparats pel permís concedit primer per la Generalitat i després pel jutge, enarboraven banderes espanyoles. En aquest cas, la feina d’entitats com Contrastant hagués estat simple: un autobús i un minibus fan un màxim de vuitanta places, així que aquest era el sostre d’assistents a la concentració feixista.
A dos quarts de dues, els feixistes tornaren a pujar als autobusos però no pogueren efectuar la retirada fins quasi una hora més tard ja que a les sortides d’Arenys de Munt hi havia centenars de persones preparades per a oferir-los un comiat a l’alçada de la provocació que havien perpetrat. Finalment, l’expedició feixista pogué fugir per la carretera de muntanya, no sense deixar pel camí part de les llunes dels autobusos.
La massiva afluència d’independentistes es feu sentir amb tota la seva plenitud a l’hora de dinar. Trobar taula a Arenys esdevingué missió pràcticament impossible. La pròpia comissió organitzadora esgotà quasi un miler de racions que havia preparat pel dinar popular, mentre que en un restaurant del polígon industrial de la vila, amb capacitat per a més de 400 persones, a quarts de cinc de la tarda encara era necessari fer cua per tal de tenir taula.
Després de dinar, tota l’atenció es centrà novament davant el col·legi electoral. Passat el perill d’aldarulls causats per la concentració feixista, els polítics professionals feren la seva aparició comcargols després de la pluja -que per cert es deixà notar en alguns moments de la tarda-. Diversos parlamentaris d’ERC -Tardà, Junqueras, Bertran i Aragonès-, parapetats com a observadors, juntament amb dirigents de CDC com Àngel Colom.
Arribat l’hora del recompte, un miler de persones continuaven congregades davant el Centre Moral. Amb la marxa de la llum del dia, la concentració -amanida amb banderes i càntics patriòtics-, adquirí un cert aire bàltic que transportava als moments de la independència lituana o estoniana. Finalment, el portaveu de la comissió i regidor de la CUP Josep Manel Ximenis sortí a donar el resultat. Després d’anunciar la derrota en tota regla de l’autonomisme i dels moments d’eufòria posterior, la gent començà a abandonar Arenys. De tornada a casa, Catalunya Informació anunciava que Joan Carretero havia llançat la canya a Laporta pel seu projecte de Reagrupament, i que l’ajuntament de Berga havia convocat un ple extraordinari per donar suport a un nou referèndum.
Altres municipis s’hi apunten
Rodríguez Zapatero afirmà el dia següent de la consulta d’Arenys que no es preveia un efecte dominó. Si hem de fer cas al degoteig d’informacions sobre municipis disposats a convocar referèndums similars, podem concloure que l’havia espifiada al mateix nivell que quan durant la campanya electoral va afirmar que la crisi no existia.
Desenes d’ajuntaments del Principat s’afanyaren a afirmar que ells estaven disposats a donar suport a un referèndum… si alguna entitat del poble l’organitzava. Fins i tot a Berga, on la moció original presentada per la CUP determinava que era l’ajuntament qui convocava la ciutadania, això s’hagué de canviar davant la negativa de CiU d’incórrer en una desobediència a l’ordenament espanyol.
L’associació de regidors Decidim.cat va llançar la iniciativa de realitzar totes les consultes en un sol dia, proposant primerament el 6 de desembre. Davant els dubtes que generava una data immersa en el major pont festiu del que queda d’any, finalment en una reunió conjunta amb altres plataformes sobiranistes s’acordà treballar per tal de poder-ho realitzar el 13 de desembre.
Amb tot, aquestes reunions no tenen una vinculació directa amb els diversos organismes que pretenen convocar les consultes. Només Osona Decideix va participar de la reunió de coordinació. Per tant, les decisions preses per les plataformes sobiranistes a dia d’avui només tenen l’efecte de guia.
En certa manera, això quedà palès el dissabte 19 de setembre en la convenció d’alcaldes i regidors d’ERC celebrada a Santpedor. Seguint l’estratègia iniciada el mateix diumenge a Arenys d’assumir al màxim els rèdits i les conseqüències de les consultes, la direcció republicana va plantejar fer els referèndums de forma esglaonada, presentant una primera tanda de deu municipis governats per la seva formació i disposats a fer-ho. Pel que fa a altres qüestions, com la de la territorialitat, si bé tota la documentació presentada en aquesta convenció feia referència explícitament als Països Catalans, l’estratègia d’ERC deixava en mans de Decidim.cat l’elecció de la pregunta.
La CUP, iniciadora tant de l’estratègia d’Arenys de Munt com del pas endavant de Berga, aprovà en el seu Consell Polític del 19 de setembre impulsar mocions on la qüestió territorial englobés el conjunt de la nació. En cas de participar d’iniciatives impulsades per organitzacions alienes a la CUP, el Consell Polític insta les assemblees locals a fer del posicionament favorable als Països Catalans un puntal bàsic a reivindicar.
Països Catalans, data conjunta, partits polítics, plataformes sobiranistes, comissions organitzadores locals… Una amalgama complexa de punts de vista i interessos on hi ha fixat actualment el centre del debat polític. Mantenir l’atenció de l’opinió pública i ser capaços de tornar a posar en evidència l’estat són els reptes principals als quals s’enfronta aquesta iniciativa si vol mantenir les quotes d’èxit popular aconseguides a Arenys.
