Arrels locals per a un model de consum agroecològic

Arrels locals per a un model de consum agroecològic

castelló

En un moment en què cada cop les classes populars disposen de menys recursos al seu abast, potser tenim més urgència a preguntar-nos com es regulen els preus d’allò que comprem, d’on vénen els productes, quines mesures de qualitat s’apliquen i per quines mans passen els aliments que consumim. Per Clara Celestino i Ivan Fernández, membres de la Xarxa d’Agroecologia de Castelló (XAC) i de la Cooperativa de consum CENNUC respectivament, el menú que ens serveixen és força decebedor: les grans corporacions alimentàries, buscant fins al límit l’interès lucratiu, mercantilitzen els aliments, empobreixen els productors i el territori, i degraden a més la qualitat dels productes que consumim, fent que aquests perjudiquen la nostra salut més que no pas la reforcen.

La XAC i CENNUC naixen a La Plana fruit d’aquest replantejament de l’alimentació i ho fan per plantar cara al sistema alimentari convencional, responsable de forts desequilibris socials, econòmics i ambientals a escala mundial. En el cas de la Xarxa, l’organització primerament es crea com a eina de formació que realitza periòdicament cursos d’agricultura ecològica i de cuina, xarrades i tallers, i alhora participa en iniciatives com ara la Fira d’Agroecologia i intercanvi de llavors locals o la Setmana de la lluita camperola i antitransgènics. Dos anys més tard, es crea al si de la XAC un grup de consum.

Organitzar el consum

La funció principal d’un grup de consum, com el seu nom indica, és comprar productes de manera conjunta. La compra es fa contactant directament amb els productors i establint col·lectivament el preu de cada producte; una vegada els productes han estat recol·lectats o preparats, tan sols cal distribuir-los entre els membres del grup. En el cas de CENNUC, els productors formen part d’aquesta cooperativa de consum, i per tant s’abasteixen dels seus propis aliments alhora que en proporcionen als altres membres de la cooperativa. Siga com siga, allò essencial és que tothom col·labore en el procés que va des del cultiu fins al consum dels aliments: “Intentem no funcionar com a tenda, i per això és fonamental que tot siga rotatori. Ens reunim de tant en tant per coordinar-nos a l’hora de repartir les tasques: trucar als productors, repartir les comandes que ens arriben… També funcionem molt per Internet, perquè no totes vivim a Castelló”, explica Clara (XAC).

Les comandes de productes parteixen de les necessitats que tinguen els membres en cada moment, i és per això que no hi ha cap contracte ni per tant cap mena d’obligació a continuar comprant. Quins productes podem trobar? “Plantem allò que té més reclam o que agrada més a la gent”, comenta Ivan, agricultor i membre de CENNUC, “es tracta de productes variats i de temporada. Això sempre ho hem tingut claríssim. No cal forçar la terra i, a més a més, és una manera de no perdre altres aliments que són tan bons com la pebrera o la tomata (per citar-ne dos dels més habituals). Tenim una varietat molt rica d’aliments per quedar-nos només amb quatre verdures”.

Agroecologia i certificació ecològica

Allò fonamental és doncs que els productes siguen variats, locals, de temporada i… ecològics? Clara resol el dubte: “Comprem el pa a Alcalà de Xivert, sobretot perquè coneixem el projecte de les persones que se n’encarreguen. No disposen de segell ecològic, però més enllà de les certificacions, és important estar en contacte amb els productors i veure com es treballa: no és indispensable haver de pagar un organisme oficial. Partim de la idea de la garantia participativa que els mateixos consumidors podem realitzar sobre la qualitat dels productes. Pensem que es tracta de tornar a humanitzar el consum”.

El contacte directe amb els productors permet que els consumidors s’adonen del que costa produir els aliments i, així, es facilita l’acord a l’hora de fixar els preus dels productes. A les grans superfícies, en canvi, no només no es té accés a l’origen del que comprem, sinó que a més s’ignora si els preus estipulats permeten que els productors puguen viure del seu treball de manera digna. Buscar l’oferta sembla ser l’únic important. Els grups de consum no participen d’aquesta dinàmica per la qual es promociona el producte barat davant d’aquell local i de qualitat, sinó que valoren més bé els components nutricionals i els beneficis socials i ambientals que provoca la producció agroecològica. Per això, fer del cost l’únic criteri per seleccionar un producte pot ser ben poc representatiu, i també erroni, tal com detalla Clara: “Ens hem fixat en aquesta diferència de preus i no és tan gran; de vegades, fins i tot no hi ha diferència!”.

Reptes per al canvi de model

Malgrat tot, ni els múltiples beneficis que generen els productes agroecològics ni les necessitats socials de combatre i distanciar-se dels circuits convencionals alimentaris no aconsegueixen ser encara raons suficients perquè la societat decante la balança a favor dels grups de consum. Què falta doncs per consolidar aquesta opció? Segons Clara, “participar d’un grup de consum no és senzill d’entrada, cal posar-hi un compromís personal. No tothom està avesat a haver de reunir-se periòdicament a l’hora de comprar; implica, al capdavall, tindre un mínim rodatge”. És possible per tant plantejar aquest model com un veritable motor de canvi social? “La gran lluita per als grups de consum no és altra que aquesta. El fet de disposar d’una gran superfície oberta de nou del matí a nou de la nit et dóna una gran comoditat de vida. Crec que la transformació del consum és una ferramenta essencial per a poder transformar el sistema; per mi és doncs prioritària. El capitalisme es nodreix del consum; si canviem el consum, acabarem per trencar el sistema”, sentencia Ivan.

Per tal de plantejar una transformació radical en el consum d’aliments, és necessari analitzar quina és la situació actual del camp i de la producció agrícola. Una situació, no cal dir-ho, que passa per uns moments ben complicats: “L’agricultura ara mateix és una cosa molt residual. En l’actual sistema capitalista, o tens una gran extensió de terreny amb una producció especialitzada, o no pots viure’n; necessites maquinària i mà d’obra, i per tant t’acabes convertint, vulgues o no, en empresari. D’altra banda, la resta de producció agrícola que no segueix aquesta via queda en bona part com una cosa tradicional o familiar practicada com a lleure: productors d’ametles, de taronges, d’oli, que és el que més tenim ací a La Plana, són un clar exemple d’això.”, argumenta Ivan. No és estrany doncs que cada cop hi haja més camps que s’abandonen i que, amb ells, disminuïsca també el treball i els habitants a les poblacions més rurals o més aïllades del territori.

Petits i en xarxa

La clau per acabar amb aquesta degradació de la xicoteta producció agrícola sembla trobar-se en l’eliminació d’intermediaris, i és aquí on la dimensió local pren tota la seua rellevància: “Pensem que amb un replantejament de la producció i dels mètodes d’abastiment cap a la societat es podrien aprofitar molt més els recursos del camp. La història del nostre hort és justament aquesta: la parcel·la que conreem abans era una hort de tarongers de tres fanecades abandonat que reconvertírem en producció hortícola, amb la qual proveïm aliments a tres famílies cada setmana. Amb tan poc, aconseguim mantenir l’hort i encara ens n’autoabastim”, exemplifica Ivan.

Aquest petit volum de consum, lluny de ser un problema (la XAC fa comandes per a unes vint o trenta famílies), és vist com una condició indispensable per al funcionament d’aquests grups: “No es pot crear una sola i gran organització. Si tractes d’abastir, posem per cas, unes dues-centes famílies, la participació rotativa desapareix i aleshores es dóna pas a la burocratització, a la contractació de personal assalariat… En definitiva, s’acaba perdent la implicació directa del consumidor i et converteixes de nou en tenda”, comenta Clara. El creixement, per tant, passa més aviat per crear noves iniciatives arrelades a cada indret; a més de Castelló, prop d’aquest nucli també trobem grups a Vinaròs i a La Vall d’Uixó, entre molts d’altres que funcionen arreu del territori, amb els quals sovint es realitzen intercanvis i trobades (la XAC, per exemple, forma part de la Plataforma per la Sobirania Alimentària del País Valencià).

“Anem creixent, cada vegada en som més. Però és necessari que la gent s’adone que existeix un altre tipus de producció i de consum”, reivindica Ivan. Noves maneres de consumir que, sense complexos, assumeixen el seu caràcter polític, com expressa Clara: “Encara que no sigues conscient o no vulgues, mitjançant aquests grups estàs fent acció política. Cal acceptar que aquestes pràctiques s’allunyen d’allò que el sistema establert pretén. Els canvis es demostren fent-los”.

+ Informació: xarxadagroecologia.wordpress.com

+ Informació: cooperativa.lespiga.org/