El Consell de Mallorca, amb majoria del Partit Popular, ha declarat el 2012 Any Alcover. Malgrat que mossèn Antoni Maria Alcover, nascut el 2 de febrer de 1862 a Manacor -fa 150 anys- ha fet mèrits suficients per rebre aquest homenatge, sorprèn pel fet que una de les tasques a les quals dedicà la seva vida fou precisament la llengua catalana, la mateixa que el govern Bauzá, del mateix color polític que el Consell, combat.
El primer interès d’Antoni Maria Alcover fou la literatura, en especial la d’arrel popular. En aquest sentit, començà una recerca de rondalles mallorquines que anà recollint i publicant sota el pseudònim de Jordi des Racó. Arrel d’aquesta primera tasca de folklorista, prengué consciència de la riquesa de les variants dialectals del català i de la necessitat de conservar-les, i emprengué una tasca de recopilació d’informació que volgué d’abast nacional i que, gràcies a la col·laboració de nombroses persones, pogué abraçar el conjunt de terres de parla catalana. El projecte en qüestió, discutit per en Pompeu Fabra, rebé el nom de Diccionari català-valencià-balear, però no era un diccionari a l’ús, és a dir, exclusivament dialectològic, sinó que incloïa també informació històrica i literària.
Malauradament, Alcover no va poder veure el final del projecte, una feina que van acabar el seu col·laborador Francesc de Borja Moll, amb el suport de la seva filla Aina Moll Marquès i del filòleg valencià Manuel Sanchis Guarner. El mateix Moll fou també qui s’encarregà de publicar l’obra d’Alcover, des dels 24 volums que ocupa l’Aplec de Rondaies Mallorquines, als 10 del Diccionari. A banda però d’aquests dos treballs extensos, Alcover va deixar escrits altres textos, com ara el Dietari de l’excursió filològica 1906, el següent fragment del qual ens sembla prou significatiu del seu perfil: “No, fills de la Pàtria, no ho espereu que el bon govern que somiau, vos vinga mai de l’aire del cel! […] El bon govern el mos hem de guanyar amb els nostres punys, lluitant a tota ultrança, batallant amb tota l’ànima”.