El 14 d’octubre, mes simbòlic per a tots els valencians, vàrem gaudir, a l’Octubre Centre de Cultura Contemporània de la ciutat de València, d’una lliçó d’història de la música feta en valencià. Els encarregats van ser els alcoians Arthur Caravan, formació que l’any 2009 va ser guardonada amb els premis Ovidi a la millor cançó i millor lletra gràcies al seu disc homònim de debut. El grup ens va sorprendre amb el muntatge “Si t’arriba el dematí (la nit de la música en valencià)”, un treball que va transportar el públic assistent en un viatge per la nostra història musical, versionant clàssics des de la nova cançó dels anys 60 i 70 fins als grups del nostre present musical més immediat. Poguérem escoltar cançons d’artistes i grups de la talla de Pep Laguarda, Al Tall, Remigi Palmero, Raimon, Araceli Banyuls, Ovidi Montllor o Carles Barranco entre altres, passant pel buit dels anys 80 on, malgrat l’oblit i l’arraconament per part de les institucions valencianes, els nostres artistes continuaven mentre sortien altres formacions com Karma Colectivo que s’atreviren amb el valencià; fins arribar al nou mil·lenni amb la irrupció dels Obrint Pas i la nova onada de cantants i grups que tenim a l’actualitat.
Tot un espectacle acompanyat d’un audiovisual molt treballat, ple d’imatges i comentaris d’un alt valor històric amb una clara finalitat: fer entendre la tasca feta al País Valencià els darrers 40 anys, reivindicant i recordant el valor cívic i cultural indiscutible. Un treball formidable per part d’aquests alcoians que amb el seu estil particular que barreja el folk, rock i la psicodèlica amb sons experimentals i minimalistes, s’ha alçat entre els grups més destacables del panorama musical català. Concert redó en el qual tornàrem a escoltar els versos d’Estellés o Ausiàs Marc, a més de gaudir d’impressionants i brutals versions com la feta amb el “Palmera Destroy” dels Orxata Sound System, passant pel record de melodies com “Avions” de Juli Bustamante. Especial també fou escoltar “El signe del temps” del l’inseparable amic Sènior i el seu Cor Brutal, una altra formació que també camina a passes agegantades al panorama actual, així com veure la menció que va fer de l’Hugo Mas un gran d’aquest país com Paco Muñoz.
Poques coses van fallar, sols podríem destacar-ne una, quan l’encarregat de presentar aquest espectacle, emmarcat en el cicle anomenat “Intercanvis” es va oblidar del país on vivim, potser sense adonar-se’n que els artistes homenatjats van lluitar per un País Valencià digne i no per una Comunitat Valenciana submissa. Tot i això sense restar valor a una velada inoblidable tenint a l’escenari un grup inigualable, que versiona la nostra gent imprescindible. Tot un delecti per als nostres oïts.
