Entrevista a Isaac Vidal i Canet, Carles Pérez Pedrón, Alfred Lorente Cuenca, Jordi Tormos Borràs, membres de l’Ateneu Popular La Forca.
Parlem amb tots ells perquè ens expliquin l’experiència d’aquest espai autogestionat que des de fa quatre anys dibuixa somnis de rebel·lia des de Carcaixent i per a tota La Ribera del Xúquer.
Què vos va impulsar a organitzar-vos com a Ateneu Popular? Quines eren les necessitats que hi trobaveu?
Cap al 2005 la gent de Carcaixent estava ja organitzada en diferents assemblees com ara Endavant o l’Assemblea de Joves i ens reuníem al Casal Jaume I. Però teníem la necessitat de trobar un espai propi al qual li puguèrem donar la forma que nosaltres considerarem amb la idea també de buscar un punt de trobada polític per a la gent del poble i d’alternativa cultural i d’oci. Sobretot començàrem gent més jove ja que la gent més gran estava més assentada. De l’ateneu formen part treballadors i treballadores que provenim de la lluita sindical, de l’estudiantil, de l’antifeixisme, de l’ecologisme; som gent anticapitalista de diferents sensibilitats (autònoms, independentistes, comunistes,…).
Quina és la vostra manera d’organitzar-vos?
S’organitzem assembleàriament al marge de les institucions i dels partits del sistema. Som una assemblea oberta però evidentment la nostra actitud és militant té un compromís clar amb les lluites del país i qui vulga participar a l’assemblea ho ha de saber i respectar.
La Forca és un ateneu autogestionat. Experimentàrem un funcionament amb quotes però valoràrem que era una postura còmoda, ja que molta gent s’aconformava amb aquesta col·laboració. Per això canviàrem de model, continuem acceptant contribucions militants, però aquestes han deixat de ser el centre de l’autogestió. Allò que volem és que l’Ateneu esdevinga una alternativa real i fer-ho possible exigeix, entre altres, que hi haja un esforç quotidià de l’assemblea per donar vida al local i garantir la seua subsistència econòmica.
En quina zona del poble està situat? I quina és la vostra relació amb el veïnat?
Prop del casc històric. El nostre carrer és un atzucac i això marca molt perquè es manté un tipus de vida molt proper. La relació amb les veïnes i els veïns és bona, hi ha de més i menys assidus a les nostres activitats, però existeix un contacte directe amb tots ells. Aspirem a que tots i totes s’acaben implicant de manera directa en la lluita revolucionària al poble.
Quin paper juga La Forca en les lluites que es produeixen a Carcaixent i a la comarca?
En les lluites de base que es duen al poble l’Ateneu és un punt de trobada important. En general totes tenen com a nexe la Forca. La lluita feminista és una de les que més s’han aprofundit, amb l’Associació de Dones Juristes. També la lluita contra l’especulació front al camp de golf o a la destrucció de la serra -amb Salvem la Bossarta. Aquestes lluites pel territori culminaren en una satírica candidatura municipal, el Partit del GOLF (Grup Organitzat pel Lliure Formigonar) que venia a ser una crítica molt forta des de l’humor a l’especulació. La candidatura tenia per objectiu posar en evidència el sistema de partits, acomplert l’objectiu es retirà explicant el sentit del conflicte, tot vinculant-ho amb el govern municipal del PP. En el projecte va participar molta gent i molt diversa.
Carcaixent és un dels pobles amb més teixit associatiu de La Ribera. Pensem que l’Ateneu ha servit d’estímul per tal que en la comarca hagen eixit estructures organitzades amb major continuitat. Col·laborem amb diferents col·ectius locals, intentem participar de totes les iniciatives populars de la Ribera. Ells i elles saben que poden comptar amb nosaltres. Però evidentment ens centrem en l’àmbit local perquè ja existeix una xarxa relativament forta. La idea és aconseguir que aquesta xarxa puga fer-se realitat a la comarca.
Quines activitats organitzades per l’Ateneu destacarieu?
Dins de l’espai tenim dos fronts vinculats entre sí: el polític i el cultural. Pel que fa al polític hem impulsat o hem donat cabuda a diferents xerrades, reunions, discussions,… A La Forca hem acollit debats diversos des de la lluita pel barranc de Barxeta a la defensa de la revolució cubana -on va participar Adelaida Guevara- o la lluita contra el G-8. A nivell cultural el que més hem impulsat és la música alternativa catalana -que té sempre una gran resposta en el poble-, també menjars populars com l’arròs al forn anual, però sempre des del compromís i promoguent la implicació de la gent en la lluita.
L’eixida al carrer ha sigut progressiva perquè en part els primers temps de La Forca foren de consolidació i debat polític. Al poble hem participat en l’organització de diades feministes com el 25 de Novembre o el 8 de Març; també ens impliquem en altres diades com ara el 9 d’Octubre, el 23 d’Abril o el 25 d’Abril. A part d’això hem promogut diferents accions encarades a la denúncia pública, la persecució diària dels responsables polítics dels problemes de Carcaixent, i ho fem davant tot el poble. Hem fet accions per la defensa del territori com la que fèrem amb el lema de “Carcaixent = Marbella” el dia de la inauguració de la Plaça d’Espanya, o el lliurament de carbó a l’alcaldessa el dia de reis, o el pamflet “Loloski” (Lola és l’alcaldessa) on es recollien irònicament les “ofertes” especulatives del govern municipal -Rom la Cacique, etc ,… Per altra part hem organitzat la concentració contra la presentació del partit feixista Coalición Valenciana que va reunir un nombre considerable de joves i que va suposar la seua posada en evidència davant poble, la retirada de la candidatura i el tancament del local. També a Carcaixent s’han donat accions solidàries com ara quan varen denunciar a dos activistes de Salvem la Bossarta per enganxar cartells crítics amb l’alcaldessa durant la nit. La resposta fou una encartellada popular -del mateix cartell- a les 9 del matí del sendemà al centre del poble.
Quins són els problemes més importants de Carcaixent?
Els problemes de Carcaixent estan vinculats al sistema econòmic al qual estem lligats: el capitalisme. No es poden entendre si no els veiem en aquest context. La gestió municipal s’ha mogut sempre en una lògica especulativa: afavorint els grans centres comercials sabent que això afonaria el xicotet comerç, la construcció del camp de golf en front d’alternatives d’oci populars, l’extensió de tarongers en zones on la superfície boscosa ha desaparegut a conseqüència d’un incendi,… en definitiva la gestió urbana de Carcaixent està enfocada a generar uns productes i serveis que no podrem gaudir com a poble sinó que estan destinats a l’oci d’un turisme d’alt nivell. Allò greu és que molta gent de Carcaixent pareix ressignada però en això treballem, en aconseguir construir l’alternativa i implicar al veïnat en la lluita.
Com valoreu la vostra experiència?
Considerem que La Forca ens ha servit per madurar políticament. La pràctica i els continus debats a l’assemblea ha servit per formar-nos com a militants, en la resposabilitat i en la solidaritat. Per altra part és positiu que, estiguen o no d’acord amb nosaltres, els veïns i veïnes ens donen credibilitat. L’Ateneu ens ha fet il·lusionar-nos i per prendre força per a continuar endavant.
El model d’Ateneu Popular és exportable? Quins consells donarieu a la gent que vulga tirar endavant un projecte semblant?
Si, és més el considerem necessari. Té un paper clau en la construcció d’un moviment popular. Evidentment cada realitat pot trobar el seu propi model, allò important és que siguen espais lliures i populars. Com es fa?. Doncs juntant-te amb la gent del poble i organitzant-te. I també apredre continuament de les errades tot fent autocrítica. L’autèntic consell que podem donar és donar el pas i crear espais alliberats.
