La matinada del 3 de març de 2016, dos sicaris entraren a casa seva, a la localitat d’Esperanza, i mataren Berta Càceres. És un més dels assassinats d’activistes indígenes, ambientals, socials, sindicalistes que s’han produït els darrers anys a Hondures, sobretot des del cop d’estat beneït per Occident l’any 2009 que féu fora del poder el president Zelaya, que es disposava a emprendre tímides reformes democràtiques i socials.
Però l’assassinat de Cáceres té una trascendència especial per la notorietat i reconeixement mundial que havia rebut, circumstància que demostra l’absoluta impunitat amb que se succeeixen les morts de desenes d’activistes o camperols anònims. Berta Cáceres fou una de les fundadores del Consell Cívic d’Organitzacions Populars i Indígenes de Honduras (COPINH), i tingué un destacat protagonisme en les mobilitzacions contra els grans projectes hidroelèctrics impulsats pel Banc Mundial al país centreamericà, en què la mobilització popular aconseguí aturar preses com la d’Agua Zarca, al riu Gaulcarque, que amenaçava la supervivència de les comunitats indígenes. Aquesta lluita li valgué el reconeixement d’ecologistes de tot el món, i fou distingida amb el premi mediambiential Goldman. Berta Cáceres havia estat també destacada participant de les mobilitzacions contra el cop d’estat promogut per l’oligarquia local i avalat pels EUA el juny de 2009.
Des del cop d’estat de 2009 contra Manuel Zelaya (que una miserable corresponsal de Tv3 a Amèrica Llatina definí com ‘una destitució controvertida’), els megaprojectes per fornir d’energia barata a les prospeccions mineres s’han disparat, provocant el desplaçament de comunitats indígenes i camperoles senceres, disparant la repressió de l’exèrcit, que s’ha desplegat per protegir les grans inversions multinacionals i expulsar la població local, i l’assassinat de desenes de persones a mans de mercenaris. El govern atorgà la propietat dels rius a les empreses durant 30 anys.
En el cas de la presa d’Agua Zarca, els indigenes desenvoluparen una heroica i exemplar lluita de més d’un any, bloquejant carreteres per impedir l’entrada de maquinària. Durant al lluita 3 activistes foren assassinats enmig d’un fort fustigament policial, militar i de tota mena de sicaris i grups armats de guàrdies privats. Finalment, la tenacitat de la lluita féu que l’empresa Sinohydro i la Corporació Financera Internacional, l’organisme del Banc Mundial que la finançava, fessin marxa enrere.
Hondures és el país del món on són assassinats més activistes en defensa del medi ambient, Global Witness n’ha documentat 111 casos en els darrers 10 anys. Un rècord que l’acosta a altres estats de la zona, com Colòmbia, que ostenta el registre major d’assassiants d’activistes, en aquest cas sobretot sindicalistes i camperols. Morts amb total impunitat en uns estats lloats i avalats com a democràcies lliures per la premsa occidental, que sol usar un barem on la llibertat es defineix pel comerç i les empreses i no la vida de les persones.
El 2 de maig, eren detinguts quatre sospitosos d’haver participat en la mort de Cáceres, dos d’ells militars, el major Mariano Díaz Chávez i l’oficial retirat Edilson Duarte Meza.
