[Enviat especial. Eleccions a Veneçuela] 24 de setembre. Els i les metgesses cubanes que treballen en la Missió de Barrio Adentro a San Diego, municipi opositor, atenen gratuïtament a tota la població. Fins i tot, a aquelles persones que aprofiten les visites per insultar-los.
“Passin, vegin el que es fa aquí i expliquin-ho al seu país”, ens diu una dona, vestida amb samarreta del PSUV, que s’espera per ser atesa a dins del CDI (Centre mèdic de Diagnòstic Integral). Ens trobem a San Diego, a l’estat de Carabobo (amb capital a la propera Valencia), un municipi que, diuen, té la categoria de ser el poble més segur del país. Hi governa l’oposició (l’actual alcalde està repetint mandat), però no sembla que faci fàstics a les polítiques estatals de serveix públics, tant quan el governador era del PSUV com ara, que és de l’oposició. “Ell es porta bé amb el governador, sigui del color que sigui, per aconseguir-ne les millors polítiques i així després ell com a alcalde se centra en altres coses, sobretot la seguretat, i així cau bé”, ens assegura més tard la Jenny, veïna del poble.
Nosaltres estem visitant el centre sanitari de la mà d’una de les metgesses cubanes que treballa en la missió Barrio Adentro. Al CDI s’atenen, cada dia, de 800 a 1000 pacients, i a cada un dels 14 consultoris que hi ha a San Diego, entre 45 i 55 persones de mitjana. De fet, tothom es visita al consutori, fins i tot aquelles persones que hi estan en contra i que maleeixen la presència de persones cubanes al seu país, aqui acusen de “robar-los el país”. “Vénen a visitar-se i aprofiten per insultar-nos”, afirma l’Anai, una de les metgesses del consultori.
La realitat, però, és ben contrària. Els i les metgesses cubanes vénen voluntàriament amb contractes de treball de 2 anys, que es poden anar renovant, per exercir un dels valors més alts de la Revolució Cubana, la solidaritat, a través d’una de les seves millors facetes, la professió mèdica. La seva posició al país, però, dista molt de poder-hi intervenir políticament: tenen una rutina molt marcada, pensada també per a la seva seguretat; no poden fer ni fan comentaris polítics; i en general, no poden intervenir en la vida del país més que per la sanitat (per exemple, no poden ni aixecar una acta de defunció d’un pacient, això ho ha fer un/a metge/ssa veneçolà/na perquè té a veure amb l’Estat).
L’atenció que es dóna al CDI a les persones és integral: ni se les deriva ni han de tornar a l’endemà. “N’hi ha que tornen a l’endemà, però perquè han vist que poden visitar-se d’ofaltmologia, per exemple”, ens assegura la metgessa. I si ho fan, aquell mateix dia surten amb les ulleres posades.
El CDI de San Diego no és com els que ha construït el govern bolivarià arrel de les missions Barrio Adentro, sinó que s’ha reaprofitat l’estructura d’un vell centre assistencial, que amb prou feines cobria unes mínimes necessitats, per dotar-lo de tot el que cal per una atenció mèdica integral i gratuïta. “Encara hi ha qui et vol pagar”, comenta mig somrient l’Anai; i és que tant les consultes com els medicaments es faciliten gratuïtament. Al costat del CDI hi ha la SRI (Sala de Rehabilitació Integral). Que estigui tant a prop (just creuant la vorera) va bé perquè el pacient no ho deixi per un altre dia o es perdi, ens assegura ella.
A part de l’atenció sanitària, els i les metgesses cubanes també s’encarreguen de la formació de nous/es metges/ses veneçolans/es. En total, hi ha 40.000 estudiants veneçolans, dels quals, els més avançats, estan encara fent 5è, és a dir, els manca un any per llicenciar-se. Aquests estudiants estan durant el matí a les consultes i a la tarda a les aules. En el cas de San Diego, els i les 65 estudiants de medicina no poden fer classe de tardes al mateix poble perquè l’alcalde no ha facilitat aules, i han de desplaçar-se, metges/ses i alumnes, fins a la zona de la Trigaleña, a la ciutat de Valencia (capital de l’estat de Carabobo), governa pel PSUV, on sí que els n’han facilitat.
Aquest proper diumenge 26, dia d’eleccions a l’Assemblea Nacional de Veneçuela, no serà un diumenge normal per als i les metgesses cubanes. En lloc de ser un dia de festa o de guàrdia, segons el torn, serà un dia de feina per a tothom: es muntarà un dispositiu especial per poder cobrir tot el que pugui passar, i ells/es hauran de restar tot el dia al seu lloc de feina. Aquesta és la seva manera d’influir en la vida política del país.
