Posts From Joan Sebastià Colomer
I un dia Artur Mas va decidir convertir la seva carrera política en un gran farol. Fins el moment havia agredit el poble amb una política de retallades tant entusiasta que si Milton Friedman hagués estat viu s’hagués penjat el seu pòster a l’habitació. Això és el que s’anomena mossegar
El sobiranisme és la darrera martingala inventada per enganyar els independentistes i conduir-los cap als viaranys assenyats que condueixen a Espanya. Omple el buit deixat pel pujolisme, que tant valuosos mèrits havia fet per a aquesta causa. Artur Mas és el nou guia de la confraria del catalanisme que vol
“Catalunya pateix amb severitat les conseqüències socials de la crisi, té una administració autonòmica molt endeutada (43.954 milions d’euros, el 22% del PIB català), com a conseqüència d’un sistema de finançament clarament injust” (“Política, diàleg i audàcia”, Editorial de La Vanguardia, 28 d’octubre de 2012) Artur Mas va accedir a
Núria Esponellà és una senyora de Celrà, de professió escriptora. L’any 1994, a l’edat de 35 anys, va quedar congelada en una càmera frigorífica en el marc d’un experiment científic. Com que el finançament era mixt (público-privat) l’empresa patriconadora va exigir que la senyora Esponellà fos descongelada un parell d’hores
La portada de La Vanguardia de l’1 d’octubre exposava els resultats d’un estudi de Feedback per al diari. Com que generalment el majordom no insulta el seu amo si pretén cobrar a final de mes, és fàcil de deduir que el resultat del sondeig expressa més o menys els desitjos
Es veu que la manifestació de l’11 de setembre ha desvetllat un esperit cooperatiu inèdit en certs polítics espanyols. Segons la portada de La Vanguardia del 17 de setembre “Rubalcaba proposa a Mas de revisar el que faci falta sense ruptures”. Es referia al discurs del secretari general del PSOE
Davant la percepció generalitzada que el sistema és essencialment corrupte hi ha un gran risc: el populatxo podria adonar-se que la clau de la cosa no està en les lleis i/o la seva aplicació si no en la naturalesa mateixa del sistema. Evitar això és un objectiu estratègic dels nostres
“L’atemptat suïcida que dimecres va posar fi a la vida de quatre alts càrrecs del règim de Damasc -el Ministre de Defensa, el viceministre i cunyat del president, el cap de la Seguretat Nacional i el de la cel·lula de crisi-, a la pròpia seu de l’Oficina de seguretat Nacional
“Els acords de la recent cimera sobre el futur de l’euro, en el marc dels quals s’ha oficialitzat la petició espanyola del rescat directe dels bancs amb més dificultats, tal com demanava el Govern de Rajoy, no han servit emperò per calmar els mercats financers” (“Les retallades de juliol”, La
S’ha acabat la disbauxa. Ja no podrem inflar-nos despreocupadament de Trankimazins a costa de la Seguretat Social. Ara sentirem l’efecte intimidatori de l’euro que ens cobraran per cortesia d’Artur Mas. Aquest desori s’havia d’acabar un dia o un altre. I és una llàstima, per què era molt bonic viure a