Posts From Joan Sebastià Colomer
Quan hom llegeix -cal tenir estòmac però en tinc- tan sols una mínima part de la quantitat ingent d’articles que es publiquen en premsa provinents d’autors convergents, filoconvergents, criptoconvergents o el que sigui hi ha una pregunta que s’imposa: ¿com és que sota el comandament polític i moral de prohoms
L’ombra del pujolisme és tant allargada que de vegades hom es pregunta si els atavismes que el fonamenten no els segrega naturalment l’estructura neuronal catalana. Aquesta lleu desviació morfològica del cervell català seria la que hauria permès que durant més de trenta anys les missions comercials a Madrid fossin venudes
Els liberals es vanten d’un pensament antidogmàtic. I el contraposen a la fe cega i totalitària dels feixistes en la raça i dels comunistes en el proletariat i la promesa milenarista del cataclisme revolucionari purificador. Aquesta simetria que posa la burgesia rapinyaire imperialista en una posició d’heroica lluita civilitzatòria entre
En la ideologia de la democràcia i el capitalisme com a final de trajecte de la civilització es dóna el que alguns (Slavoj Zizek hi insisteix) anomenen, en alemany, denkverbot, és a dir, prohibició del pensament. Com que ens governen aquells qui hem votat, qualsevol crítica política es presenta com
“Tant és que sigui una celebració esportiva, una protesta social pacífica o, a aquest pas, fins i tot una processó religiosa. Fa anys que els cadells de primat que tenen una necessitat insaciable de violència tenen a la capital catalana el cau més acollidor. La seva bogeria patològica no és
Al documental ”Inside job” Dominique Strauss-Kahn relata com, en el moment de l’esclat de la crisi financera, es va reunir amb alguns dels gurus del neoliberalisme, economistes vinculats al capital financer i a les administracions públiques, sobretot nord-americanes. Segons Strauss-Kahn estaven tots acollonits i repetien frases com “no es pot
A Màrius Carol el va emocionar “la fotografia d’un empleat de banca que es va enfrontar a un encaputxat que destrossava l’oficina de l’entitat al Passeig de Gràcia” (“La resposta a la barbàrie”, La Vanguardia, 5 de març). I com que la clau del futur del país és no fer
Per “mirar la realitat des de la cultura” en Manel Fuentes va convidar el divendres 17 de febrer a Catalunya Ràdio Josep Ramoneda, Lluís Foix, Xavier Bru de Sala i Pere Portabella. La idea pretén tenir continuitat, no sé si amb plantilla fixa. L’amplitut del tema del debat, encara que
La guerra contra l’enemic de classe ens condemna a voltes a una mena de cançó del malagradós perpètua. Com que no veig què és el que té això de dolent i em sento perfectament integrat en aquest paper no dedicaré aquest espai a referir el fet miraculós que Quim Monzó
La premsa ha trobat una mina, els darrers dies, en la catàstrofe naval del creuer Costa Concordia. Els cataclismes que posen la vida de centenars de persones en mans d’un sol home sempre han estat del gust de la indústria de la cultura, particularment en el cinema nord-americà. La naturalesa