Posts From Joan Sebastià Colomer
“Jo faig el pollastre amb naps” (Antoni Puigverd, “Elogi del pollastre”, La Vanguardia, 2 de gener). La seva àvia, en canvi, feia estofats de pollastre amb caluixos de bleda, que avui tothom llença. “La gent del seu temps havia passat moltes privacions. S’escalfaven amb brasers i treballaven de sol a
En l’anterior Paper de vidre us narrava l’entranyable fidelitat amb que Francesc-Marc Álvaro llepa la mà del seu amo i la indefallible capacitat del pujolisme, independentment dels deliris senils de l’ex-president, per a la martingala elevada a la categoria d’ideologia. Artur Mas n’és l’hereu i a la darrera entrevista a
“Una majoria ha entès que Mas fa política sense amagar la veritat, des del rigor i la responsabilitat. Ell és l’únic governant de tot l’Estat que ha assumit el repte (…)” Aquesta responsabilitat que exhibeixen Mas i Duran serà molt necessària, imprescindible, davant d’un PP que té més poder que
La infiltració d’elements comunistes en tots els intersticis i raconets de la tupida xarxa del poder avança “amb sense aturador”, que diria en Clos. Només així s’explica que el dolent de la colla del Club Super 3, que s’anomena Senyor Pla, sigui empresari. Corre la brama que, farts de la
“No se quantes vegades va caldre bombardejar Barcelona .(…) Crec que aquesta vegada es resoldrà sense necessitat de bombardejar Barcelona”. Aquestes paraules, i algunes altres, de Gregorio Peces-Barba, pare de la Constitució i “enorme fill de puta” en paraules de Joan Tardà (“perdoneu, però algú ho havia de dir”), van
Els editorials de José Antich a La Vanguardia són una font inesgotable d’inspiració. Una mena d’energia renovable feta de les clàssiques patranyes, però també de les receptes terminològiques amb què els pamflets de la burgesia intenten desnortar la brúixula del proletariat. Una d’elles és la utilització indiscriminada dels termes centredreta
“No hi ha pitjor manera de convèncer els que et presenten com un conseller que circula per Catalunya amb les tisores de les retallades a la mà que anunciar a so de bombo i platerets unes mesures i rectificar al cap de pocs dies davant l’allau de protestes” (José Antich,
Joana Ortega, assegura que “l’impost del patrimoni perjudicarà greument la classe mitjana” (Ara, 19 de setembre). Duran i Lleida ens recorda que “qui afectarà substancialment és a les classes mitjanes. L’impost no recau sobre els patrimonis més alts, que tenen altres instruments i mecanismes de cotització, i fins i tot
“Anar a l’ajuda d’un poble en perill de mort (…) en nom de la consciència universal que no pot tolerar aitals crims. Ho fem per protegir la població de la follia assassina d’un règim que, en assassinar la seva pròpia població, ha perdut tota legitimitat” (Nicolas Sarkozy a l’Elysée el
Anglaterra és un país verd i plujós, terreny difícil pels incendis forestals. La globalització, però, difón tradicions més enllà de les seves fronteres. Com sabem els catalans, de Lloret a Mallorca i de Benidorm a Maó, el Mediterrani ja no té misteris pels anglesos. Envejosos dels espectacles pirotècnics que cada